Des d'aquesta setmana els sud-coreans són un o dos anys més joves

PequínDes d'aquesta setmana els sud-coreans són un o dos anys més joves. Corea del Sud ha decidit modernitzar-se i ha adoptat el mètode que s'utilitza a la major part del món per calcular l'edat, és a dir, fent servir de referència la data de naixement. El resultat és que tota la població s'ha tret anys de sobre i ha rejovenit de cop, almenys sobre el paper. Fins ara, quan els nadons naixien ja tenien un any perquè es comptabilitzava el període de gestació que, segons la tradició, era d’un any. A més, l'1 de gener tothom sumava un any a la seva edat, sense esperar el dia i el mes de l'aniversari.

Amb aquest sistema, si un nadó naixia el 31 de desembre, l'endemà ja tenia oficialment dos anys. Una persona nascuda el 29 de juny del 2004, segons el mètode tradicional tindria 20 anys, però a partir de l'entrada en vigor de la reforma en té 19.

La nova llei, que s'aplica des de dimecres, compta amb una àmplia aprovació popular perquè pretén evitar conflictes legals i reclamacions. Segons les enquestes, més del 86% de la població assegura que accepta la reforma. El canvi legislatiu va ser una promesa electoral del president actual, Yoon Suk-yeol, que va guanyar les eleccions el 2022. Al desembre, la iniciativa es va aprovar al Parlament i ara ha entrat en vigor.

Moltes vegades el còmput tradicional generava contradiccions en qüestions relacionades amb la contractació d'assegurances, la jubilació o el dret a rebre prestacions. La reforma també pretén unificar criteris, perquè des del principi dels anys 60 el mètode internacional ja s'estava utilitzant en l'àmbit sanitari o en alguns supòsits legals. L'edat biològica, per exemple, és important per als diagnòstics mèdics.

Excepcions que afegeixen confusió

Tot i la voluntat de simplificació, la reforma no és completa i es mantindrà una regla que complica encara més les coses. Es tracta d'una mena de sistema intermedi que elimina l'any abans del naixement, però que manté la norma d'afegir un any l'1 de gener en alguns supòsits. S'utilitza –i de moment es continuarà utilitzant– per a ingressar al servei militar obligatori, per matricular-se en centres educatius i per comptabilitzar l'edat legal en què es permet comprar i consumir tabac o alcohol. El govern al·lega que, administrativament, de moment és més fàcil mantenir aquest sistema, però no nega la possibilitat que desaparegui en el futur.

Els mitjans de comunicació sud-coreans s'han omplert de testimonis de gent satisfeta amb la reforma, que els ha convertit de cop i volta en més joves. Fins i tot els polítics han argumentat que un país que aposta per ser una potència tecnològica i cultural no pot tenir rèmores del passat que generen confusió i amplien les distàncies amb els països avançats.

La mesura ha estat especialment ben rebuda entre la població jove, que addueix que el mètode tradicional els obligava a madurar i tenir responsabilitats massa aviat. El canvi és important sobretot per als nascuts a finals d'any, que sumaven gairebé instantàniament dos anys més a la seva edat biològica. Els joves també creuen que la reforma pot ajudar a modernitzar el país i a canviar-ne les tradicions. A Corea del Sud l'edat és important perquè marca estatus i jerarquia social. És difícil comunicar-se si no es coneix l'edat de l'interlocutor, perquè la llengua té termes específics per tractar les persones segons l'edat.

No és un cas aïllat

Corea del Sud no ha estat una excepció a l'Àsia; uns altres països també han aplicat, durant segles, el sistema tradicional d'origen xinès per comptar l'edat, però el van reformar abans: el gegant asiàtic el va abandonar després de l'arribada de la República el 1912, el Japó es va modernitzar el 1950 i fins i tot l'hermètica Corea del Nord va adoptar l'estàndard internacional a la dècada del 1980.

Els sud-coreans, el 2023, han decidit que ja era hora de sumar-se a la modernització i treure's anys. I ara ja només queda Taiwan, l'únic país que continua aferrant-se al mètode tradicional.