Corea del Sud i el Japó tanquen ferides històriques i s'alien davant la Xina

PequínSeül i Tòquio enforteixen les seves relacions després d'anys de desacords per greuges històrics no resolts. El desafiament militar i econòmic de la Xina a la regió, unit a l'amenaça nuclear de Corea del Nord, ha impulsat la recuperació de les relacions bilaterals entre els dos països. La recent visita del primer ministre japonès, Fumio Kishida, a Corea del Sud, la primera d’un mandatari nipó en dotze anys, ha certificat l’acostament entre les dues potents economies asiàtiques. El viatge oficial, aquest maig, era la resposta diplomàtica a la visita del president sud-coreà, Yoon Suk Yeol, al Japó al març. Però tots dos viatges arriben després que s'hagin fet alguns passos importants per recompondre les deteriorades relacions.

El moment més baix va ser el 2018, quan la justícia sud-coreana va condemnar les empreses japoneses Mitsubishi i Nippon Steel a pagar indemnitzacions pels casos de treball forçós durant el període colonial. El Japó no va acceptar la sentència i va respondre-hi restringint les exportacions de material d'alta tecnologia. Al seu torn, Seül va amenaçar amb cancel·lar l'acord per compartir intel·ligència militar.

Es calcula que durant els 35 anys d'ocupació japonesa (del 1910 al 1945) més de 800.000 coreans van ser obligats a treballar com a mà d'obra forçosa per a diferents empreses. Unes 200.000 dones van ser obligades a prostituir-se com a “esclaves sexuals” per als soldats japonesos. El Japó afirma que el tema va quedar tancat en l'acord del 1965, quan es van normalitzar les relacions.

Tot i que les ferides de l'ocupació no han acabat de cicatritzar, ara, davant d'un panorama internacional incert, s'estan fent passos per resoldre les disputes. El president de Corea del Sud va anunciar al març que crearia un fons nacional per indemnitzar les víctimes de treball forçat sense esperar les empreses japoneses. Una decisió audaç que va provocar crítiques internes i acusacions de traïció a la història.

En la seva visita d'aquesta setmana, Kishida ha correspost al gest del president Yoon, almenys de paraula: “Personalment, sento un profund dolor al meu cor pensant en les dificultats i la tristesa tan profundes que molta gent va haver de patir en l'ambient sever d'aquells dies”, ha dit. No va ser una disculpa oficial pels crims comesos durant l’ocupació nipona, però és un gran pas. Diversos governs japonesos han demanat perdó de forma oficial per aquells crims colonialistes, des del de Tomiichi Murayama el 1995 fins al de Shinzo Abe el 2015, amb motiu del 70 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial. Kishida, com a president del Partit Liberal Democràtic (PLD), també està sotmès a fortes pressions nacionalistes per no reconèixer els crims comesos durant l'expansionisme militar japonès a l’Àsia. Els dos mandataris han coincidit, però, que cal superar el passat per estrènyer els llaços actuals i arribar a acords de cooperació internacional.

El tauler de joc del Pacífic

L'augment de la rivalitat entre Pequín i Washington i l'aliança de Xi Jinping amb Vladímir Putin han canviat el tauler de joc al Pacífic. Seül i Tòquio han vist amb preocupació les maniobres militars conjuntes entre Rússia i la Xina a prop del seu territori. Les reclamacions de Pequín sobre les aigües del mar de la Xina Meridional són un maldecap, sense comptar que un conflicte bèl·lic a l'estret de Taiwan desestabilitzaria la regió. A més, preocupa la creixent amenaça nuclear de Corea del Nord, que ha incrementat les proves i llançaments de míssils balístics.

Tant Corea del Sud com el Japó són aliats dels Estats Units des del final de la Segona Guerra Mundial i mantenen acords de defensa. L'acostament entre ells complau Washington, que ha impulsat l’operació.

Seül i Tòquio tenen en comú que lideren sectors tecnològics complementaris i apliquen les sancions dels Estats Units sobre la venda de xips avançats a la Xina. Corea del Sud és el principal productor de xips de memòria i el Japó subministra les eines i materials per a la seva fabricació. Yoon s'ha mostrat d'acord amb Biden en la necessitat de reorganitzar les cadenes globals de subministrament per evitar haver de dependre de la Xina.

El desglaç preocupa la Xina, que tem que s'expliciti una nova aliança trilateral de caràcter militar entre els Estats Units, Corea del Sud i el Japó. Pequín ja ha criticat la posició de Seül d'enviar armament a Ucraïna.

El conservador Yoon Suk Yeol només fa un any que és president de Corea del Sud, però ha donat un cop de timó a la diplomàcia. No ha dubtat a estrènyer els llaços amb el seu aliat natural des del final de la Guerra de Corea, Estats Units, i a abandonar el joc d'equilibris amb la Xina que aplicava el seu antecessor, Moon Jae-in. També ha rebutjat la política de reconciliació amb Corea del Nord impulsada per Moon.