Què busca Kim Jong-un incrementant el llançament de míssils?

PequínSón una mena de "jocs de guerra" que fa temps que es viuen al mar del Japó i que ara han fet créixer de manera considerable la tensió a la regió de l'Àsia-Pacífic. Corea del Nord ha llançat aquesta matinada un míssil balístic que ha sobresaltat les autoritats del Japó, que han instat els residents de Hokkaido i Aomori, al nord del país, a refugiar-se dins d'edificis "o sota terra", davant el temor que el projectil pogués caure sobre l'arxipèlag nipó. El míssil ha caigut al mar, però l'impacte simbòlic i polític és descomunal. Kim Jong-un tensa més la corda: tot i que aquest és el primer míssil que sobrevola el Japó des del 2017, fa mesos que Pyongyang ha intensificat els llançaments per deixar clara la seva voluntat d'intensificar els desafiaments a la comunitat internacional i, especialment, als Estats Units i als seus aliats a la regió, Corea del Sud i el Japó. De fet, els governs dels EUA i del Japó han acordat aquest dimarts enfortir les capacitats dissuasives i de resposta militar de la seva aliança, al considerar Corea del Nord "una amenaça greu i imminent" per a la seguretat de l'arxipèlag asiàtic i "un clar i seriós desafiament a la comunitat internacional".

I és que el d'aquest dimarts no era un míssil qualsevol: ha aconseguit una altura de prop de 1.000 quilòmetres –superior a la distància de l'Estació Espacial Internacional–, i la distància recorreguda és la més llarga que ha aconseguit fins ara un míssil nord-coreà, uns 4.600 kilòmetres. És possible, doncs, que el projectil, llançat en una altra direcció, tingués capacitat per impactar a l'illa nord-americana de Guam, al Pacífic. És el cinquè llançament de míssils en deu dies i el 23è des que va començar l'any. I l'amenaça no s’atura, ja que la intel·ligència de Corea del Sud també ha advertit que Pyongyang està disposat a fer una prova nuclear entre el 17 d'octubre i el 7 de novembre. Fa unes setmanes, el règim de Kim Jong-un aprovava una llei per la qual s'autodeclarava un estat amb possessió d'armes nuclears. El líder nord-coreà recordava que el país necessita reforçar les seves defenses i que no renunciarà mai a les armes nuclears.

La gran pregunta és clara: ¿Què busca el règim nord-coreà amb aquest increment de llançament de míssils? Molts coincideixen que podria estar intentant crear una crisi, que inclogui algun assaig nuclear, per forçar una nova negociació amb Washington i aconseguir aixecar alguna de les sancions que ofeguen la seva economia.

Taula de negociacions

Tota aquesta activitat militar suggereix, doncs, que Kim Jong-un podria estar intentant posar el seu país a la taula de negociacions, en un moment en què la invasió d'Ucraïna i l'amenaça d'un conflicte militar a l'estret de Taiwan –on Pequín i Washington protagonitzen escalades de tensió recurrents– difuminen l'amenaça nuclear de Pyongyang.

Corea del Nord s'ha cansat d'utilitzar la capacitat nuclear com la més gran de les seves amenaces. En aquest sentit, el règim podria buscar una posició de força perquè Washington accepti el país com a potència nuclear i negociar ajudes econòmiques per frenar les severes sancions que fa anys que suporta i que repercuteixen durament en la població.

Hi ha antecedents, de fet. Abans de les negociacions del 2017 i de la històrica trobada entre Donald Trump i Kim Jong-un, el règim nord-coreà també va optar per pressionar amb una escalada militar. Fins i tot va provar un míssil intercontinental que assegurava que podria transportar ogives nuclears i arribar amb facilitat a les costes nord-americanes. 

El món ha canviat

Ara, a més, hi ha un altre factor interessant que engloba la Xina i Rússia: totes dues potències estan més preocupades pels seus propis enfrontaments amb els Estats Units i Occident que per promoure noves negociacions. Amb Pequín i Moscou enfrontats obertament amb el bloc occidental –cal no oblidar que són aliats de Pyongyang–, és molt més difícil aconseguir una resolució de les Nacions Unides que condemni Corea del Nord, ja que ni els xinesos ni els russos, amb dret a vot, sembla que estarien gaire disposats a sumar-se a la comunitat internacional.

I és que el moment històric ha canviat. No només perquè el món ha patit una pandèmia global de la qual encara pateix les conseqüències, sinó perquè arran de l'ofensiva russa contra Kíiv, l'amenaça nuclear de Vladímir Putin preocupa més que la nord-coreana. Joe Biden també és un president molt diferent de Donald Trump, que s'abraçava amb Kim. Biden aspira a ampliar la seva presència a l'Àsia-Pacífic i afeblir la Xina. Les amenaces de Pyongyang, doncs, també empenyen a un rearmament del Japó i de Corea del Sud.