Guerra pels núvols: així és la carrera per fabricar pluja al Pròxim Orient

ABU DABIA les autoritats de l’Iran fa anys que els preocupa que altres països els prenguin fonts vitals d’aigua. No estem parlant d’un aqüífer o una presa, sinó que els robin directament la pluja dels núvols. "Tant Israel com un altre país treballen perquè els núvols iranians no produeixin pluja", va assegurar el general de brigada Gholam Reza Jalali, un alt càrrec de la poderosa Guàrdia Revolucionària iraniana, en un discurs del 2018.

Aquest país no identificat eren els Emirats Àrabs Units (EAU), que havien començat un ambiciós programa de producció de núvols, que consistia en injectar-hi productes químics per forçar les precipitacions. Les sospites de l'Iran no sorprenen, ateses les seves tenses relacions amb la majoria de països del golf Pèrsic. De fet, l’objectiu real d’aquests dos països no era pas robar aigua, sinó aconseguir que plogui en llocs on hi ha sequera.

A mesura que la sequera s’ha estès al Pròxim Orient i al nord de l’Àfrica, els països d’aquesta regió s’han embarcat en una carrera per desenvolupar productes químics perquè els núvols deixin anar pluja. Dotze dels dinou països d’aquesta zona registren actualment una mitjana de menys de 254 mil·límetres de pluja a l’any, un 20% menys que en les últimes tres dècades. En conseqüència, és normal que els seus governs estiguin desesperats i vegin en la fabricació de núvols una manera ràpida de resoldre el problema.

En el cas dels països molt rics, com ara els Emirats Àrabs Units, realment estan destinant molts diners en aquest propòsit. La resta, però, tampoc no es volen quedar enrere, perquè temen quedar-se sense pluja. Tot això, però, sense saber del cert si aquests esforços i tots aquests diners invertits serveixen per a alguna cosa.

El més ambiciós, la Xina

El Marroc, Etiòpia i l’Iran tenen programes de producció de núvols. L'Aràbia Saudita acaba d’impulsar-ne un altre a gran escala amb el mateix objectiu, i mitja dotzena de països del Pròxim Orient i el nord de l’Àfrica estan estudiant seguir el mateix camí. Qui té el programa més ambiciós, però, és la Xina, que es proposa fomentar la pluja i evitar tempestes de calamarsa a mig país. En concret vol que plogui sobre el riu Iang-Tsé, que s’està assecant en alguns sectors.

Si bé la producció de núvols ha existit durant 75 anys, els experts afirmen que encara no hi ha res provat i qüestionen que un país pugui deixar els núvols d’un altre sense pluja. La vida útil d'un núvol amb prou feines supera el parell d'hores, afirmen els científics atmosfèrics. De vegades, poden durar més, però difícilment tindrien temps per arribar a un altre país, ni tan sols al golf Pèrsic, on hi ha set països molt a prop l'un de l’altre. Malgrat els dubtes dels experts, els països estan capficats en la producció de pluja.

Els Emirats Àrabs Units estan fent especials esforços. Ja a la dècada del 1990, les seves autoritats van alertar que garantir el subministrament abundant d’aigua seria tan important per al país com disposar de reserves de petroli i gas. L'any 1960 sí que tenien prou aigua. Aleshores el país només tenia cent mil habitants. Ara, però, ja en té deu milions. A més, els habitants d’aquest país consumeixen una mitjana de 556 litres al dia, una xifra que contrasta amb els 178 litres que és la mitjana mundial, segons un estudi realitzat el 2021 pels mateixos Emirats Àrabs Units.

Actualment es cobreix aquesta alta demana d’aigua amb dessalinitzadores. La construcció de cadascuna d’aquestes instal·lacions, però, costa mil milions de dòlars i necessiten molta energia per funcionar. Així que la solució és la fabricació de núvols. El Centre Nacional de Meteorologia i Sismologia dels Emirats Àrabs Units té un programa amb aquest objectiu i funciona amb un protocol militar.

Nou pilots estan sempre preparats per enlairar-se tan bon punt els meteoròlegs detecten un núvol que pot generar pluja. Normalment, es tracta de núvols que poden arribar a estar a 12 quilòmetres d’altura. Els pilots injecten en aquests núvols iodur de plata i una substància recentment patentada i desenvolupada a la Universitat de Khalifa, a Abu Dhabi, i que, segons els investigadors, s'adapta millor a les condicions càlides i seques del golf Pèrsic. Sigui com sigui, aquests dos productes, conformats per molècules higroscòpiques (és a dir, que atreuen l’aigua), s’uneixen a partícules de vapor d’aigua que formen un núvol. Aquesta partícula al seu torn atrau més partícules de vapor d’aigua, que formen gotes que després esdevenen prou pesades per convertir-se en pluja.

Això és el que passa en teoria. A la pràctica, però, molts experts ho qüestionen perquè asseguren que és impossible demostrar si aquests núvols haurien generat pluja igualment encara que no se’ls hagués injectat res.