Carnisseria a Bangladesh per les protestes contra les quotes a la funció pública

BarcelonaTancs al carrer, toc de queda, escoles tancades i talls que afecten totes les xarxes de comunicacions. El govern de Bangladesh està fent servir tots els mitjans que té a l'abast per reprimir les protestes que assetgen des de fa setmanes els carrers del país i que ja han provocat almenys 150 morts i més de 1.600 detinguts. Les imatges que arriben de Dhaka, la capital, però també d'altres ciutats més petites, bullen amb enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants –la majoria, estudiants– que intercanvien cops de bastó per bales de goma i perdigons. Protesten per la polèmica llei de quotes, que garanteix la reserva de més de la meitat dels llocs de treball de l'administració pública a uns col·lectius determinats –entre els quals hi ha familiars dels veterans que van lluitar en la guerra d'independència del Pakistan–, que consideren discriminatòria.

Les protestes van començar a principis de juliol a la Universitat de Dhaka i es van estendre de seguida per la resta de campus i ciutats del país. Desenes de milers de ciutadans van sumar-s'hi, amb bloquejos a les carreteres i les vies ferroviàries. El 15 de juliol va irrompre la violència, quan la facció estudiantil del partit de la primera ministra Sheikh Hasina –La Lliga Chatra de Bangladesh– va atacar diversos estudiants que es manifestaven dins del campus de Dhaka. Aleshores es van intensificar els enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat, especialment amb el Batalló d'Acció Ràpida, un òrgan paramilitar que ja havia estat sancionat pels Estats Units el 2021 per haver comès "greus abusos contra els drets humans".

Dijous, les autoritats del país van tallar el servei d'internet i de telefonia mòbil i van ordenar tancar totes les escoles i universitats, després que un grup de manifestants calés foc a la cadena de televisió estatal Bangladesh Television (BTV), segons els mitjans locals. Aquest dimecres s'ha aixecat el toc de queda després de cinc dies en què els militars han patrullat els carrers.

La gota que ha fet vessar el got ha estat la llei de quotes que, segons els manifestants, no té en compte els mèrits a l'hora d'accedir a càrrecs de l'administració. Aquesta llei, aprovada al 1974 –tres anys després de la guerra en què Bangladesh va guanyar la independència del Pakistan–, reservava un terç dels llocs de treball públics als fills i als nets dels "lluitadors per la llibertat". El 2018, l'executiu l'havia suspesa, però una sentència del Tribunal Suprem de l'1 de juliol d'aquest any va declarar que la suspensió era il·legal. Després de dues setmanes de protestes, el Tribunal Suprem es va pronunciar diumenge a favor d'una apel·lació del govern, i va ordenar que el 93% de les places de l'administració s'obrissin a concurs de mèrits, una decisió que es va llegir com una victòria amarga entre els estudiants, que encara denuncien coerció de les llibertats individuals.

Una líder de ferro

Les protestes, que van néixer com un moviment pacífic, han cristal·litzat en un desafiament a l'executiu de la primera ministra Sheikh Hasina. Si bé ha aconseguit revalidar quatre mandats i guanyar-se el suport de dues potències com l'Índia i la Xina, Hasina és una dirigent inflexible, i no li ha tremolat el pols a l'hora d'ordenar la repressió contra els seus ciutadans. Segons analistes consultats pel New York Times, la crisi desfermada a Bangladesh se l'ha creada ella mateixa i és una mostra del descontentament acumulat per un sistema d'abús de poder, que fa anys que actua amb severitat contra la dissidència política.

Diplomàtics i analistes adverteixen que la violència que viu el país "no té precedents en les últimes dècades", i per a molts ciutadans s'ha traspassat una línia vermella que fa difícil imaginar que el ressentiment s'esvaeixi aviat. La Unió Europea i Amnistia Internacional van emetre comunicats divendres en què denunciaven la "violència" de la repressió i instaven el govern a posar fi a la mort de manifestants. Segons l'organització per als drets humans, la repressió demostra "una absoluta intolerància de les autoritats de Bangladesh davant la protesta i la dissidència".

Segons un informe del Banc Mundial, un 13% de la població del país sobreviu amb menys d'1,75 euros al dia i la manca de llocs de treball afecta especialment els joves d'entre 15 i 29 anys, fins i tot els que són graduats universitaris. Per aquest motiu, les feines al sector públic estan especialment ben valorades pels beneficis salarials i l'estabilitat que ofereixen. Les protestes arriben sis mesos després d'unes eleccions en què la Lliga Chatra va revalidar la majoria absoluta, però que l'oposició va boicotejar per manca de garanties democràtiques.