Myanmar, enfangada en una guerra civil dos anys després del cop d'estat
Birmans a l'exili recorren a la justícia universal, amb querelles a Alemanya o l'Argentina, per aturar el règim militar
BarcelonaHan passat dos anys des del cop d'estat que va expulsar del poder la Nobel de la pau de Myanmar Aung San Suu Kyi, i la situació dins del país és el d'una autèntica guerra civil. La junta militar que va assumir el govern l'1 de febrer del 2021 ha estès a diverses zones del país els mètodes de terror que havia fet servir fa uns anys –llavors sota el govern de Suu Kyi– contra la minoria ètnica dels rohingyes, que els van forçar a fugir massivament del país. Avions de combat militars bombardegen pobles sencers i cremen les cases. A la seva lluita de dècades contra els grups ètnics armats d'algunes regions s'hi afegeix ara el combat contra les Forces de Defensa del Poble (PDF, en les sigles en anglès) que van sorgir després del cop d'estat per tractar de derrocar la dictadura militar. Són principalment estudiants universitaris que van agafar les armes i que s'enfronten amb mètodes de guerrilla contra el poderós exèrcit birmà (Tatmadaw), però que, segons diverses fonts, ja controlen algunes zones del centre del país.
A les grans ciutats, les grans manifestacions dels primers mesos després del cop s'han apagat i busquen altres mètodes per combatre el règim. I és que la repressió de les protestes suma més de 2.800 morts, 16.000 detinguts i 5 executats (de 73 condemnes a mort), perquè la junta militar va recuperar l'any passat la pràctica de la pena capital per primer cop en dècades.
Segons dades de l'ONU, des del cop d'estat de fa dos anys, l'exèrcit ha cremat almenys 31.000 edificis civils. Altres investigacions eleven la xifra i diuen que només en els últims tres mesos n'han calcinat uns 100.000. Com a conseqüència, des del cop d'estat 1,1 milions de birmans han hagut de fugir de casa seva i continuen dins del país com a desplaçats interns.
Justícia universal
"Molts pobles han estat literalment arrasats; escoles, esglésies, mesquites i fins i tot monestirs budistes, totalment destruïts, i els civils ara s'enfronten a avions de combat i armament pesant de l'exèrcit", denuncia el director de la Burma Human Rights Network (BHRN), Kyaw Win. "Són clarament crims contra la humanitat i són sistemàtics i generalitzats", afegeix. Per això, Kyaw Win dona la benvinguda a les diverses querelles presentades per organitzacions de drets humans a països com Alemanya, l'Argentina o Turquia, que operen sota el principi de justícia universal, en un intent de jutjar els responsables d'aquests crims.
El Tribunal Penal Internacional (TPI) ja té una causa oberta contra Myanmar pel genocidi dels rohingyes, però aquestes querelles, com la presentada a Alemanya la setmana passada per l'ONG birmana Fortify Rights, pretenen jutjar tant la massacre d'aquesta minoria com els crims contra la humanitat comesos per la junta militar des del cop d'estat. "Aquests processos poden trigar anys i el poble birmà no pot esperar anys", opina en canvi Mratt Kyaw Thu, periodista birmà refugiat a Espanya, i assegura que "els birmans senten que a la comunitat internacional no els importa gens el que els passi".
El règim liderat pel general Min Aung Hlaing, que continua finançant-se amb els recursos naturals del país i fins i tot ha incrementat l'explotació minera de terres rares, compta amb el suport de la Xina i de Rússia. "No està pas aïllat internacionalment", diu Andrés Zaragoza, d'Amnistia Internacional, que recorda la seva participació activa en fòrums com l'Associació d'Estats del Sud-est Asiàtic (ASEAN). Amnistia denuncia, a més, que moltes empreses estrangeres, entre les quals Exxon, abasteixen el règim amb el combustible que utilitzen els seus avions de combat contra la població.
Però hi ha elements per a l'esperança. "El poder dels militars s'està reduint. Estan cada cop més desesperats i usen les forces aèries contra la població que són molt més costoses. Els èxits dels PDF sobre el terreny han aconseguit mantenir la revolució viva, i això és un gran triomf per a nosaltres", diu el director de BHRN. En la mateixa línia, Mratt apunta que quan l'exèrcit birmà ha llançat la infanteria contra les guerrilles del PDF "ha perdut molts soldats, i per això ara usen sobretot els bombardejos aeris, amb avions i helicòpters".
Quan va ocupar el poder el 2021, la junta militar va prometre que convocaria eleccions al cap de dos anys. Haurien de ser el juny d'aquest 2023, però portaveus del règim han dit en els últims dies que no està del tot clar encara si es faran. En tot cas, sembla clar que "no seran unes eleccions totalment democràtiques", diu Zaragoza, i assenyala com a prova les recents condemnes per a Suu Kyi, la líder de facto d'un govern que sí que havia estat escollit democràticament, "que li suposen 33 anys de presó per uns càrrecs absurds i inventats".