Lai Ching-te ha guanyat les eleccions de Taiwan amb un 40% dels vots. L’oposició, dividida entre el més filoxinès Kuomintang (KMT) de Hou Yu-ih i l'outsider TPP de Ko Wen-je, ha obtingut el 33% i el 26%. Què ens diuen aquests resultats?
En primer lloc, el bipartidisme entre el DPP i el KMT que havia dominat l’illa durant les últimes eleccions s’ha trencat. Si als comicis del 2020 el DPP va obtenir el 57% dels vots i el KMT el 38%, ara el pastís s’ha dividit en tres parts. El DPP ha aconseguit ser la primera força de la història democràtica de Taiwan que encadena tres mandats consecutius. Però alhora és el partit que ha perdut més electors amb l’arribada del TPP, que ha aconseguit captar molts joves ex-DPP que ara volien fer un vot de protesta. La fi del bipartidisme representa un crit d’atenció cap al DPP i el KMT: no poden seguir fent servir la por a Pequín per defugir reptes interns de l’illa. Comparar Taiwan amb Hong Kong i Ucraïna té els seus límits.
El TPP, precisament, ha tingut èxit perquè ha centrat el seu discurs en problemes del dia a dia dels joves taiwanesos, com els baixos salaris, l’alt preu dels pisos o la falta de polítiques socials.
En segon lloc, el resultat electoral fa olor de continuisme. Tot apunta que Lai seguirà la política de confrontació lleu amb Pequín de la seva antecessora, Tsai Ing-wen, buscant més vincles amb Washington però sense canvis radicals en l'statu quo. Una escalada militar amb Pequín és un escenari improbable. El DPP, però, haurà de posar-se les piles i afrontar reptes interns dels quals depèn el futur de Taiwan, com l’excessiva dependència de la indústria dels semiconductors o l’escassa resiliència energètica. El DPP ha tingut sort que el KMT i el TPP no arribessin a cap acord de coalició: amb una candidatura conjunta, possiblement l’oposició hauria guanyat. Lai ha de dur a terme reformes que consolidin el seu llegat –ara molt dependent de la popularitat de la seva antecessora– i que l’ajudin a recuperar votants. Comptar que l’oposició tornarà a estar dividida és una estratègia arriscada.
Finalment, la victòria presidencial del DPP és un triomf parcial. El parlament de Taiwan ja no té majoria d’escons del DPP, que ha passat de 61 a 51, mentre que el KMT ha augmentat de 38 a 52. El TPP té la clau per aconseguir majories amb 8 escons. Per tirar endavant certes polítiques, el DPP haurà de negociar i rebaixar les seves ambicions. Tant el KMT com el TPP són menys escèptics respecte de Pequín que el DPP: això pot afectar les mesures en matèria de defensa o econòmiques que necessiten aprovació parlamentària. El DPP ja no podrà actuar de manera unilateral. Lai ja ha dit que ha entès el missatge de l’electorat i buscarà governar de manera col·laborativa. El resultat plural d’aquestes eleccions s’haurà de traduir en polítiques pragmàtiques i consensuades que enforteixin la democràcia taiwanesa.
