Atrapats al Pakistan: els altres afganesos oblidats d'Occident
Milers de refugiats sense visat viuen amb el temor que les autoritats d'Islamabad els deportin a Kabul
IslamabadEn Waqar condueix de pressa pels carrerons d’un dels barris d’Islamabad on resideixen més afganesos. Ell és pakistanès i, tot i no ser la zona on viu, la coneix bé perquè, en els últims anys, s’ha dedicat en cos i ànima a ajudar els refugiats que arribaven del país veí fugint dels talibans. Forma part de la xarxa catalana de voluntaris People Help.
A la porta d’una casa austera, l’espera la Sharifa per portar-lo fins al menjador on seuen, a les fosques, un grup de dones afganeses i els seus fills petits. El barri pateix sovint talls d’electricitat i la llanterna del mòbil il·lumina l’habitació mentre dura la trobada.
"Fa tres anys que vivim il·legalment al Pakistan", comença explicant la Sharifa, activista pels drets humans a l’Afganistan fins que en va fugir per arribar a Quetta –a l’oest del Pakistan, prop de la frontera afganesa– el dia que els talibans van tornar al poder, el 15 d'agost del 2021. “A l’Afganistan fèiem feines molt sensibles, com ara protestar contra el test de virginitat al qual s’han de sotmetre les dones [si ho requereixen policies o jutges], que és un tipus de violència de gènere".
Però el fet que la seva vida corregués perill a l’Afganistan amb el retorn dels fonamentalistes no li va servir per obtenir asil a l’estranger. "Els projectes pels quals treballava eren finançats pel Canadà i el Regne Unit, però el meu problema és que vaig fugir de pressa i corrents de l’Afganistan. Tots els col·legues amb els quals treballava han pogut arribar al Canadà, als Estats Units... Només jo soc aquí".
Cap garantia d'asil
La Sharifa viu a Islamabad amb el marit i els fills. Només compta amb una targeta de l'ACNUR que, a la pràctica, no li serveix com a garantia d’asil. Al novembre el govern pakistanès va començar a deportar massivament afganesos residents al país que no comptessin amb un visat vàlid.
No obstant això, els darrers mesos els retorns forçats s’han reduït i en Waqar, que escolta atentament la conversa, creu que a partir d'ara no hi haurà una pressió tan "estricta cap als refugiats afganesos, llevat que passi alguna cosa forta", com podrien ser nous atemptats dels talibans pakistanesos al Pakistan i que Islamabad considera que s’han entrenat en territori afganès amb el consentiment del govern de Kabul. És, de fet, el principal motiu per deportar afganesos en situació irregular. Des del novembre, els propietaris pakistanesos reben també la pressió de les autoritats perquè no tinguin llogaters afganesos sense papers que els autoritzin l'estada.
"Ens han apujat el lloguer. La policia ve cada tres o quatre mesos i els hem de donar diners perquè se'n vagin. Però, ¿com els podem continuar subornant, si aquí no podem treballar ni guanyar diners?”, lamenta la Sharifa. Aquesta realitat, sumada al fet que els infants no poden escolaritzar-se a l’educació pública, que és gratuïta, són les principals preocupacions de la majoria de famílies. People Help impulsa un projecte amb què ha aconseguit escolaritzar 21 infants afganesos, una xifra encara reduïda tenint en compte la demanda total.
Una altra dificultat l’han trobat en l’accés al mercat laboral. Si fins al novembre podien trobar feina de manera irregular en alguns comerços, ara se’ls fa més difícil, segons explica una altra veïna, que també es diu Sharifa: “Treballàvem en una botiga de menjar, però el propietari ens va dir al novembre que no podíem treballar-hi més”.
El 2021, amb el canvi de govern a l’Afganistan, moltes ONG van començar a ajudar afganesos que havien fugit al Pakistan, però ara asseguren que aquest suport s’ha esvaït. Tot i que algunes famílies disposaven al principi d’un visat vàlid, el fet de no tenir prou diners per renovar-lo els ha deixat en situació irregular. Les dues Sharifa, igual que la majoria de dones que seuen a la sala d’estar, asseguren que han demanat asil a Espanya, però desconeixen en quin punt es troba la petició perquè no les han citat a cap entrevista personal.
Atrapades al Pakistan
“Molts afganesos que són aquí [al Pakistan] treballaven per a ambaixades, organitzacions internacionals...”, comença explicant Muhammad Mudassar Javed a la seva oficina d'Islamabad. És el director de l’organització pakistanesa Sharp, encarregada d’atendre les peticions d’asil derivades de l'ACNUR. “Quan venen, [els afganesos] sempre diuen que els van recomanar que marxessin del país per anar a països veïns, per salvar-se, i que després les ambaixades els ajudarien a arribar als països de destí final. Són joves advocats, artistes, fiscals, que es pensaven que estarien aquí un parell de mesos”, afirma. La realitat és una altra.
Al quedar encallats al Pakistan, han hagut de viure la complicada situació que ha travessat el país. “El 2022 vam patir el nombre més alt d’atemptats de l’última dècada. També dificultats econòmiques i inestabilitat política”, explica. Milers d’afganesos que no havien treballat en posicions sensibles durant els darrers vint anys a l’Afganistan van decidir tornar a l’Afganistan al novembre, sota amenaces del govern pakistanès. “Unes 470.000 persones van marxar durant els primers dos mesos. La gent tenia por després que el govern anunciés de sobte la mesura. Molts vivien aquí des de feia molt de temps: hi tenien negocis, maquinària, però la seva confiança es va trencar”, assegura Mudassar.
“Estimem el nostre país, però vam ser forçats a marxar-ne”, explica en Mohammad, el marit de l’activista Sharifa, que treballava pel govern afganès anterior. “La comunitat internacional ha deixat l’Afganistan en una situació molt dolenta. Hi tenen responsabilitat, també Espanya, i us demanem que ens ajudeu”, reclama.