Arrenquen les eleccions més multitudinàries (i llargues) del món

BarcelonaEl país més poblat del món engega aquest divendres la seva maquinària electoral. Fins a 969 milions d'indis estan cridats a votar, des de les urbs mastodòntiques de Nova Delhi o Bombai fins als petits llogarets de l'Índia més rural o del capdamunt de les muntanyes de l'Himàlaia. La logística és tan complexa que la votació no es farà pas en un sol dia, sinó en 44. Els comicis seran els més llargs fets fins ara i tindran set fases, la primera de les quals arrenca aquest divendres a 102 (de 543) districtes electorals de 21 estats. L'última fase serà el dia 1 de juny, però fins al 4 de juny no s'acabaran de comptar tots els vots i es faran públics els resultats.

Uns resultats que a hores d'ara semblen força clars. El primer ministre Narendra Modi aconseguirà el seu tercer mandat, segons totes les enquestes. Amb 72 anys, el populista i cada cop més autoritari Modi és el líder més ben valorat per la seva població: té una aprovació del 78%, segons una enquesta de Morning Consult del mes de febrer. "Hi ha un component personalista molt fort que és molt excepcional i atípic a l'Índia, cal remuntar-se als temps d'Indira Gandhi o Nehru, però Modi connecta molt amb la gent per la seva pròpia història personal", un noi que ajudava el seu pare a vendre te i s'ha convertit en líder del país, explica Amaia Sánchez Cacicedo, de l'Institut d'Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS).

Conscients que la gent el vota a ell i no al partit, el programa polític del Bharatiya Janata Party (Partit del Poble Indi) per a aquestes eleccions presenta les seves promeses electorals (centrades en l'"estabilitat") com "les garanties de Modi", i la fotografia del primer ministre hi apareix 53 cops. El fet que aquest programa no inclogui mesures contra l'atur, que és la principal preocupació dels indis juntament amb la inflació –segons una enquesta de l'Institut de Recerca Indi (CSDS)–, no sembla que li hagi de passar factura. Ni tampoc el fort enfrontament que va mantenir amb els agricultors indis, un sector del qual depèn directament el 60% de la població índia, i que el va forçar a retirar la seva reforma neoliberal de l'agricultura.

Una altra enquesta del mateix CSDS dona el 46% dels vots a la coalició Aliança Democràtica Nacional (NDA) liderada pel partit de Modi (BJP), i el 34% al partit opositor Congrés Nacional Indi, que lidera una altra aliança de 41 partits units des del desembre sota unes sigles que formen la paraula INDIA (Indian National Developmental Inclusive Alliance). Això permetria a l'NDA superar el llindar dels 272 seients necessaris (d'un total de 543) per tenir majoria al Parlament (Lok Sabha): ara en té 353 (303 dels quals són del BJP).

L'Índia com a "gurú mundial"

Un altre dels secrets de l'èxit de Modi, segons l'analista, és que ha sabut situar el seu país –sobretot a ulls dels indis– en un lloc preeminent en l'ordre mundial, com a gran potència emergent no només en l'àmbit econòmic –el seu PIB encara creix al voltant del 7% anual– sinó també el polític. Durant la cimera del G-20 a Nova Delhi l'any passat, grans cartells publicitaris arreu del país presentaven l'Índia com a "gurú mundial" (Vishwaguru). Modi es va esforçar per presentar aquest concepte com la seva visió del paper de l'Índia al món, mentre que l'oposició denunciava l'objectiu electoralista d'identificar-se ell mateix com a "gurú" a pocs mesos de les eleccions. Les seves sessions de ioga multitudinàries i el seu programa de ràdio mensual en què s'adreça als indis "parlant amb el cor" també reforcen aquesta imatge.

Però la política hinduista s'ha traduït també a escala domèstica en una deriva ultranacionalista que ha imposat lleis discriminatòries per a la població no hindú, especialment la musulmana, que compta amb 200 milions de persones a l'Índia. En un país amb el 80% de població hindú, però, Modi té molt de pes en l'anomenat cinturó hindi ubicat al centre-nord de l'Índia, però no té tanta força en el sud més desenvolupat. A més de l'atur, sobretot el juvenil, les desigualtats socials han crescut sota el mandat de Modi, i avui estan al nivell dels anys 40 del segle passat. Però el primer ministre encara convenç amb la seva promesa de convertir l'Índia en un país desenvolupat el 2047, quan es compliran exactament 100 anys de la independència de l'Índia.

Pèrdua democràtica i repressió contra l'oposició

També sota el seu mandat, l'Índia ha caigut estrepitosament en els índexs de democràcia globals. Està en el lloc número 104 del rànquing elaborat per l'Institut V-Dem, amb seu a Suècia, que des del 2018 ha classificat l'Índia cada any com una "autocràcia electoral". El govern de Modi ha reduït la independència dels mitjans i del sistema judicial, i l'oposició política s'ha vist sotmesa en els últims mesos a diversos processos judicials o d'investigació fiscal que molts experts interpreten com a repressió política. El líder opositor i cap de govern de Delhi, Arvind Kejriwal, va ser detingut al març acusat de corrupció i continua a la presó.

També el dirigent del partit Congrés Rahul Gandhi és investigat per presumpte rentat de diners i va ser condemnat per difamació (i suspès quatre mesos al Parlament) per haver fet burla de Modi en un discurs. Rahul Gandhi –no té cap parentesc amb Mahatma Gandhi, però sí amb l'ex primera ministra Indira Gandhi (la seva àvia) i amb l'ex primer ministre i primer líder de la independència índia, Jawaharlal Nehru (el seu besavi)– va ser el candidat del Partit del Congrés el 2014 i el 2019, i en totes dues ocasions va perdre estrepitosament contra Modi. Poc després va dimitir com a líder del partit i aquest cop ja no és el seu candidat. Però alguns analistes apunten que, a la vista que en aquesta ocasió tampoc no hi ha res a fer, Gandhi està preparant el terreny per tornar a provar sort en les eleccions del 2029.

Però ni tan sols l'hereu de la dinastia Nehru-Gandhi pot competir amb el magnetisme de Narendra Modi, un polític d'orígens humils que es presenta com a proper al poble en contrast amb la corrupció de l'històric Congrés, malgrat els seus lligams estrets i evidents amb els homes més rics del país.