Així vol lluitar el Japó contra el turisme massiu (davant el malestar de la població local)
L'excés de turisme al país asiàtic està obligant les autoritats a adoptar mesures restrictives i ja es parla de "contaminació turística"
PequínGion, el famós i tradicional barri de les geishes a Kyoto, ha començat a tancar alguns dels seus carrerons per evitar la massificació i els comportaments maleducats dels turistes que persegueixen les noies i els fan fotos no consentides. Aquest és un exemple de com l'excés de turisme al Japó està obligant les autoritats a adoptar mesures davant les queixes de la població. A la premsa ja es parla dels problemes que genera la “contaminació turística”.
Al Japó, la sortida de la pandèmia ha rellançat el turisme internacional. L'any passat va rebre més de 25 milions de visitants i la massificació en ciutats com Kyoto i Tòquio provoca malestar i rebuig entre els residents.
El govern fa equilibris entre el descontentament popular i els interessos del sector turístic. Carrers abarrotats de turistes, transport col·lapsat, augment de la brutícia als llocs cèntrics, pujada dels preus de la restauració i del sector immobiliari són les principals queixes.
Kyoto, l'antiga capital imperial, és una de les ciutats més tensionades pel turisme. El seu alcalde, Koji Matsui, va guanyar les eleccions el 4 de febrer amb una campanya en què prometia lluitar contra l’excés de visitants. La decisió de prohibir l'entrada als turistes en alguns dels sinuosos carrerons, de propietat privada, del pintoresc barri de Gion respon a la queixa dels veïns. Amb l'objectiu de fer-se selfies, els turistes empaiten les geishes quan acudeixen a les seves cites a cases de te vestides amb els seus costosos quimonos. Fins i tot irrompen en propietats privades per fer fotos. Els carrers principals romanen oberts, però es castigarà els turistes que s'aventurin per les zones interiors amb una multa d'uns 70 euros.
El nou alcalde també s’ha compromès a buscar solucions per al problema del transport públic, que va ple a vessar de turistes i dificulta la vida diària dels residents. Preveu crear una xarxa especial de busos turístics i, alhora, un sistema nou de tarifes que augmentin el preu per als visitants i siguin més barates per als locals. El principal problema és que per implementar-ho necessita que es reformi la llei nacional, cosa que ja ha sol·licitat.
Dos anys i mig sense turistes
El Japó va tancar les seves fronteres als estrangers des de l'abril del 2020 fins a l'octubre del 2022. Des d'aleshores la reactivació del turisme ha estat un èxit, però posa a prova les infraestructures existents i la paciència dels residents. La població del Japó és molt gelosa del seu estil de vida i considera veritables aberracions comportaments com menjar pels carrers, llançar papers a terra o els crits dels turistes bulliciosos.
La depreciació del ien davant el dòlar i l'euro ha contribuït a l'augment del turisme, ja que el Japó s'ha convertit en una destinació més barata i competitiva. Però l'atractiu de l'arxipèlag també és degut al seu eficient soft power: la cuina, el cinema i el manga són un imant especialment per als mil·lennials. Un exemple és la cruïlla ferroviària a Kamakura, al sud-oest de Tòquio, on acudeixen en peregrinació els fans del manga Slam Dunk. La cruïlla apareix a l'anime i atrau milers de seguidors per fer-se fotos, cosa que genera problemes de seguretat.
Per tot plegat, el govern ha anunciat un pla per reorganitzar i controlar l'excés de turisme. S'invertirà en transport públic per evitar les aglomeracions; es pretén derivar els turistes cap al transport ferroviari. També s'imposaran taxes turístiques per frenar l'allau a destinacions saturades. Per exemple, es cobrarà uns 13 euros per pujar al mont Fuji i s'hi limitarà l'accés amb una quota diària. La mateixa política s'aplicarà al famós santuari d'Itsukushima, a la prefectura d'Hiroshima.
L'administració vol descongestionar les principals destinacions: Tòquio, Kyoto i Osaka, que acaparen el 64% de les pernoctacions al país. Per això pretén diversificar l'oferta i impulsar onze destins turístics: recorreguts pel Japó més rural i amb contacte amb la natura o les platges paradisíaques de l'illa d'Okinawa, per exemple. A més, s'apostarà per oferir experiències culturals com ara l'elaboració de ceràmica o de sake.
I tot plegat, en un moment en què el país també necessita ampliar la seva quota de migrants per fer front a la falta de personal al sector serveis i turístic.