Acord per compensar les víctimes del treball esclau a la Segona Guerra Mundial
Corea del Sud i el Japó intenten guarir les ferides històriques mentre fan passos per alleugerir les tensions comercials
LondresCorea del Sud i el Japó intenten guarir les ferides que encara sagnen del període 1910-1945 i que han entorpit amb major o menor mesura les relacions diplomàtiques entre els dos països des de la fi de la Segona Guerra Mundial, uns problemes que són a l'origen últim de les tensions comercials dels darrers quasi cinc anys. El ministre d'Afers Exteriors sud-coreà, Park Jin, ha anunciat aquest dilluns que el sector privat del país, que va ser compensat en virtut d'un tractat del 1965 amb el Japó pel treball esclau durant la Segona Guerra Mundial i el període colonial, indemnitzaria, a través d'una fundació pública, les víctimes d'aquella explotació.
Hores després de l'anunci de Seül, Tòquio ha indicat que iniciarà converses per alleujar els controls d'exportació imposats el 2019 sobre productes químics, vitals per a la indústria de semiconductors de Corea del Sud. Al seu torn, el govern de Seül ha indicat que suspendria una queixa presentada contra el Japó davant l'Organització Mundial del Comerç mentre durin les converses.
En uns moments d'una creixent tensió regional per les proves nuclears de Corea del Nord i per les amenaces de la Xina sobre Taiwan, els Estats Units han acollit la reconciliació com un pas "innovador" que pot conduir a l'enfortiment dels vincles entre els seus dos aliats més importants a la zona. La realpolitik s'imposa.
Per la seva banda, el primer ministre japonès, Fumio Kishida, ha declarat que el fons proposat per Seül ajudarà "les relacions entre el Japó i Corea del Sud a tornar a un estat saludable". El president dels Estats Units, Joe Biden, ha elogiat al seu torn l'esdeveniment com "un pas fonamental per forjar un futur per als pobles coreà i japonès [en un] Indo-Pacífic lliure i obert".
Sentència polèmica
Es calcula que fins a 150.000 persones van treballar com a esclaus per a companyies japoneses durant l'ocupació de Corea, entre altres Mitsubishi Heavy Industries Ltd i Nippon Steel Corporation. A hores d'ara queden 67 processos penals per resoldre.
L'any 2018, el Tribunal Suprem de Corea del Sud va dictaminar en tres casos diferents que les víctimes tenien dret a rebre salaris impagats i indemnitzacions per treballs forçats de les empreses a les quals van ser explotades, les apuntades Nippon Steel Corporation i Mitsubishi Heavy Industries. Des d'aleshores, dotze persones més han guanyat les seves demandes, però cap no ha sigut indemnitzada fins ara.
Totes dues corporacions es van negar a complir el dictamen del Suprem al·legant que l'acord del 1965 entre els governs de Corea del Sud i el Japó, que restablia les relacions diplomàtiques, resolia definitivament la qüestió de les reparacions pels danys de l'època colonial i de la Segona Guerra Mundial. Van presentar apel·lacions contra les ordres judicials per liquidar els seus actius a Corea del Sud. En resposta a la sentència, el 2019 el govern japonès va imposar el control de les exportacions de materials clau per a la producció de semiconductors i pantalles –indústries essencials a Corea del Sud– i va retirar Corea de la llista de socis comercials preferents.
La decisió del govern sud-coreà ha aixecat reaccions immediates de les víctimes i dels partits de l'oposició, perquè no obliga les empreses japoneses a pagar pel treball esclau de què es van beneficiar. El líder del principal grup de l'oposició, el Demòcrata, ha qualificat la mesura d'"humiliant" i ha acusat l'administració del president Yoon Suk-yeol d'escollir "el camí de trair la justícia històrica". Lim Jae-sung, advocat de diverses víctimes, ha escrit en un post de Facebook que aquesta "és una victòria completa del Japó, que ha dit que no pot pagar ni un sol ien per l'assumpte dels treballs forçats".
El ministre japonès d'Afers Exteriors, Yoshimasa Hayashi, ha afirmat aquest dilluns que el govern estaria d'acord que les empreses japoneses fessin contribucions voluntàries al fons de compensació. I ha recordat que l'administració de Kishida va donar suport a una fórmula del 1998 de "profund remordiment i sentides disculpes" pel període colonial.
Història turbulenta
A banda d'una història comuna turbulenta, marcada per l'annexió de Corea per part del Japó el 1910, culminació d'un període de presència militar al territori durant el segle XIX, les relacions Tòquio-Seül havien anat de mal en pitjor arran de la ja esmentada sentència del Suprem de Corea del Sud del 2018. El mateix any, un acord negociat per Kishida, llavors ministre d'Afers Exteriors japonès, signat per compensar les víctimes sud-coreanes d'esclavitud sexual a mans del Japó, se'n va anar en orris. Durant la Segona Guerra Mundial, i abans, les forces armades imperials del Japó van utilitzar fins a 200.000 noies i dones –que segrestaven i traslladaven impunement als anomenats bordells de l'exèrcit– perquè els seus soldats, tant al país com a la Xina i la resta del sud-est d'Àsia obtinguessin satisfaccions sexuals del que eren violacions massives.
Els relativament recents canvis de lideratge tant a Corea del Sud com al Japó han millorat les perspectives de desglaç. La setmana passada, Yoon va declarar que el Japó havia passat de ser "l'agressor militarista del passat a un soci que comparteix amb Corea del Sud els mateixos valors universals".