Corea del Nord anuncia que ha provat una bomba H i provoca les ires internacionals
El Consell de Seguretat de l'ONU es reuneix d'urgència aquesta tarda per analitzar la situació i estudiar possibles noves sancions al règim comunista
SeülCorea del Nord assegura haver detonat aquesta matinada una bomba d'hidrogen, una arma molt superior als explosius atòmics convencionals utilitzats pel país en els seus tres anteriors proves nuclears. L'explosió, duta a terme al nord-est del país i que el règim atribueix a una bomba H, ha provocat un terratrèmol d'entre 4,2 i 5,1 graus en l'escala oberta de Richter, segons dades recollides pels serveis meteorològics de Corea del Sud, els EUA, la Xina i el Japó.
De moment no s'ha pogut verificar si Corea del Nord realment ha detonat una d'aquestes bombes tal com afirma, ja que nombrosos experts internacionals havien arribat a la conclusió durant les últimes setmanes que el país encara no havia aconseguit la tecnologia necessària. Tot i això, el Consell de Seguretat de l'ONU es reunirà d'urgència aquest mateix dimecres a la tarda (hora catalana) per analitzar la situació i estudiar possibles accions després de l'anunci de Pyongyang.
El règim de Kim Jong-un s'ha limitat a anunciar la prova nuclear sense oferir detalls sobre la potència o les tecnologies emprades en aquesta bomba, detonada a la base de proves atòmiques de Punggye-ri, al comtat de Kilju, província de Hamgyong del Nord (nord-est del país).
La bomba H o termonuclear utilitza l'enorme potència que resulta de la fusió dels nuclis de l'hidrogen, a diferència de la fissió atòmica convencional de les primeres bombes dissenyades i llançades sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki pels Estats Units el 1945. D'aquesta manera, aquesta bomba multiplica per milers la potència dels artefactes nuclears primigenis. Precisament per aquesta potència i el que es considera eficiència destructora, a dia d'avui pràcticament totes les armes atòmiques desplegades al món pels estats que les posseeixen són dispositius termonuclears.
La detonació d'avui arriba menys d'un mes després que el règim de Kim Jong-un digués per primera vegada que posseïa la bomba d'hidrogen el 10 de desembre. Segons l'agència local de notícies KCNA, el mateix líder del país va ordenar, cinc dies després d'aquesta declaració, dur a terme la prova atòmica d'avui. Les anteriors proves amb bombes atòmiques convencionals del règim comunista van tenir lloc el 2006, el 2009 i el 2013.
Els serveis d'intel·ligència sud-coreans van fer públic diumenge un informe sobre l'excavació d'un nou túnel al seu complex nuclear de Punggye-ri. El document assenyalava que el túnel "podria estar dissenyat per a proves termonuclears". No obstant això, es considerava poc probable un nou assaig per provar la bomba termonuclear o bomba H. Seül deia que no semblava que Pyongyang hagués arribat "a les fases finals de producció" d'aquest dispositiu".
Corea del Sud ha assegurat avui que cooperaran amb la comunitat internacional per sancionar Corea del Nord
Reacció de l'ONU
L'Organització del Tractat de Prohibició Completa de Proves Nuclears (CTBTO), organisme de l'ONU, ha informat a Viena que la seva xarxa d'estacions de mesurament ha detectat un "esdeveniment sísmic no usual" a Corea del Nord, a la zona on aquest país ja havia fet fins ara tres proves atòmiques.
Es confirmen així les informacions difoses des de Corea del Sud que aquesta matinada s'ha produït un terratrèmol de 5,1 graus en l'escala de Richter a Corea del Nord. "La ubicació (del sisme) és molt similar a la de l'esdeveniment que el nostre sistema va registrar el 12 de febrer del 2013. Tot indica que els fets s'han produït a la zona de proves nuclears de Corea del Nord".
Els experts de la CTBTO estan analitzant el que ha passat per saber-ne més detalls i informar-ne avui mateix als estats membres de l'organisme i oferir després una roda de premsa a la seva seu, a Viena. "Si es confirma que ha estat una prova nuclear, aquest acte constitueix el trencament de la norma universalment acceptada contra les proves nuclears. Una norma que ha estat respectada per 183 països des del 1996", ha indicat en un comunicat Lassina Zerbo, secretari executiu de la CTBTO. Zerbo ha afegit que suposa "una seriosa amenaça a la pau i la seguretat internacional".
La Xina ja no juga amb Pyongyang
La Xina ha estat un dels països que ha rebutjat amb fermesa l'assaig atòmic nord-coreà, i ha demanat al règim de Pyongyang que eviti accions "que empitjorin la situació" i mantingui el seu compromís amb la desnuclearització de la península coreana.
"El Govern xinès s'oposa formalment" a l'assaig, que ha estat realitzat "tot i l'oposició de la comunitat internacional", ha afirmat una portaveu del ministeri d'Afers Exteriors, Hua Chunying, en una roda de premsa. Hua ha anunciat que Pequín cridarà a consultes un representant nord-coreà, sense detallar si seria l'ambaixador.
La portaveu ha llegit una declaració del govern xinès en iniciar la roda de premsa diària en què, a més d'expressar el rebuig a la prova de Corea del Nord, ha assegurat que "la Xina no sabia res" de l'assaig que es preparava.
El to del llenguatge de la declaració i de les respostes de la portaveu oficial és el més dur mostrat des de fa molt temps per la Xina cap a Corea del Nord, que té a Pequín al seu principal suport polític i econòmic, encara que la relació bilateral està molt lluny de passar pel seu millor moment.
"La Xina ha de complir les seves obligacions internacionals i treballarà amb la comunitat internacional per fer realitat l'objectiu de la desnuclearització de la península coreana" dins el marc de les converses a sis parts (els EUA, la Xina, Rússia, el Japó i les dues Corees), ha afegit la.
Condemna de França
El president francès, François Hollande, també ha condemnat la prova nuclear de Corea del Nord d'una bomba d'hidrogen. "França condemna aquesta violació inacceptable de les resolucions del Consell de Seguretat" de l'ONU i espera "la confirmació de les característiques de l'assaig nuclear anunciat i observat aquesta nit, destaca la presidència francesa en un comunicat. França, que és un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, també ha reclamat "una reacció forta de la comunitat internacional", en el que seria un primer pas per endurir les sancions contra el règim nord-coreà.
El Japó busca una nova resolució del Consell de Seguretat
El canceller del Japó, Fumio Kishida, ha estat dels primers en sol·licitar la reunió d'urgència del Consell de Seguretat (també ho han sol·licitat els EUA). Kishida també ha dit que en aquesta trobada Japó buscarà "una nova resolució" per sancionar el règim de Pyongyang.
Advertiment dels Estats Units
Els Estats Units han advertit que respondrà "apropiadament" a totes les "provocacions" de Corea del Nord, tot i que no ha confirmat encara la veracitat de l'anunci de Pyonyang.
"Continuarem protegint i defensant els nostres aliats a la regió, inclosa la República de Corea (Corea del Sud), i respondrem apropiadament a totes i cadascuna de les provocacions de Corea del Nord", ha dit el portaveu del departament d'Estat, John Kirby. "Corea del Nord va llançar la seva primera prova nuclear el 2006 i, fins avui, ho havia fet dues vegades més. Nosaltres hem deixat clar repetidament que no l'acceptarem com a estat nuclear", ha afegit el portaveu.
El Japó i els EUA intenten mesurar la radiació
El Japó i els EUA han enviat avions de reconeixement a una zona pròxima a la península coreana per mesurar la radioactivitat de l'aire, per comprovar el grau de veracitat de l'anunci de Corea del Nord.
Una aeronau de l'exèrcit nipó prendrà mostres de l'aire per analitzar la presència de partícules radioactives, fet que suposaria un indici del nou test atòmic dut a terme pel règim que lidera Kim Jong-un.
Els Estats Units també han enviat avions a la zona amb la mateixa missió, igual que va fer en els anteriors assajos nuclears de Pyongyang del 2006, el 2009 i el 2013. Però en l'últim assaig atòmic nord-coreà els avions de reconeixement no van trobar rastres d'aquest tipus, ja que se suposa que el país comunista va segellar completament els túnels on va tenir lloc la detonació.