Àsia i Oceania, els forats negres on molts catalans estan atrapats

BarcelonaEl govern espanyol ha ajudat a tornar a Espanya unes 14.000 persones que eren a l’estranger i no aconseguien vols després que la majoria de les companyies aèries els cancel·lessin per la crisi del coronavirus, segons dades del ministeri d’Afers Estrangers. Les repatriacions s’han fet sobretot des de l’Amèrica Llatina, de països com Perú, Veneçuela, Colòmbia, Argentina o l’Equador. I fins i tot també d’algun país europeu o d’Àfrica. Però Àsia i Oceania continuen sent el gran forat negre. El govern reconeix que hi segueixen atrapats centenars d’espanyols, molt d’ells catalans. “No fem evacuacions des de països on encara operen vols”, justifiquen fonts d’Exteriors.

El català Víctor Castilla, de 42 anys i de Premià de Mar, té la sort (o la desgràcia) d’estar en un d’aquests països on encara volen algunes companyies aèries: Austràlia. El problema és el preu dels bitllets o que l’aeronau es quedi a l’últim moment en terra. Això és el que precisament li va passar el dia 24 de març: “Tenia un vol de tornada a Barcelona amb la companyia Etihad Airways, però l’Aràbia Saudita va tancar el seu espai aeri i Etihad va cancel·lar tots els seus vols”, explica el Víctor per telèfon des de Sydney, clarament preocupat. Es va quedar a l’aeroport amb les maletes.

El mateix li va passar a Raúl Gallego, un altre català de 23 anys i de Sant Boi del Llobregat. Va comprar un vol de British Airways diumenge per volar a Barcelona el dia 15 d’abril, però ahir dilluns ja el van informar que aquell avió no s’enlairarà mai de Sydney: el vol també ha sigut cancel·lat i, per a més inri, no li tornen el cost del passatge. Ahir encara es mostrava atordit per la notícia, en conversa telefònica des de la ciutat australiana de Gold Coast, a l’est de país. “M’han dit que em donaran un val per comprar un altre vol en el futur”, és el poc que encertava a dir. Però ell no vol un vol en el futur, sinó ara. El problema és trobar-lo.

Vols de fins a 6.000 euros

Qatar Airways és l’única companyia que continua volant a Austràlia, assegura el Víctor. Però els preus dels bitllets estan pels núvols: 1.600, 2.700 i fins i tot 6.000 euros per un passatge només d’anada des de Sydney fins a Barcelona, segons indica la pàgina web de la companyia. El Víctor i el Raúl expliquen que van anar a Austràlia a aprendre anglès: combinaven les classes amb petits treballs de cambrer o netejador en cinemes o teatres per pagar-se l’estada. Però tot això també es va acabar: des que la pandèmia va irrompre a Austràlia (ja s’hi han detectat 5.245 casos i s’hi han registrat 18 morts), restaurants i sales d’esdeveniments van tancar i ells es van quedar sense feina i sense ingressos. No poden continuar gaire temps més així al país, necessiten trobar una sortida d’alguna manera. Com ells, hi ha centenars d’espanyols més, asseguren.

En altres casos el problema no és el preu del bitllet, sinó que absolutament tots els vols internacionals s’han suspès, com és el cas de l’Índia. Dani Benedicto i Manu Deluca són dos dels catalans que estan atrapats en aquest país, on el govern va decretar la setmana passada un confinament de la població durant 21 dies per frenar l’expansió de la pandèmia. Concretament estan aïllats en un hotel de Madràs, una ciutat de 8 milions d’habitants al sud del país. Hi van arribar ara fa una setmana des de les illes Andaman.

“Feia un mes que hi era i havia decidit quedar-m’hi fins que passés tot perquè allà no hi havia cap contagi i la situació era més tranquil·la que al continent”, explica el Dani, que diu que va prendre la decisió després de parlar amb l’ambaixada i que aquesta li recomanés quedar-se a l’illa si la situació era estable.

Però en qüestió d’hores va canviar tot. “La policia va passar per tots els hotels a les onze de la nit dient que els turistes havíem d’abandonar les illes l’endemà al matí”, relata el Manu. Un cop a l’aeroport, on es van conèixer tots dos, els van donar l’opció d’agafar un vol a Calcuta o a Madràs. “Vam preferir Madràs, ja que hi havia menys contagis i el sud de l’Índia és més tranquil que el nord”, argumenta el Dani. En aquest cas l’ambaixada tampoc els va servir d’ajuda, perquè no els va saber dir quina era la millor opció.

Tancats en un hotel

Ara mateix no es poden moure de l’únic dels set hotels als quals van trucar que els ha volgut acollir, ja que, a més del confinament, el govern indi ha prohibit els vols comercials domèstics i internacionals fins al 14 d’abril. Hi són amb un grup d’uns 25 turistes que també eren a les illes Andaman, entre els quals hi ha francesos, alemanys, suïssos i anglesos, entre d’altres, que tampoc poden tornar als seus països. “No entenem que les ambaixades europees no facin front comú per repatriar els europeus. Presumeixen d’una solidaritat que no existeix”, opina el Dani.

Segons el ministeri d’Afers Exteriors, a l’Índia hi ha 400 espanyols que “haurien expressat la seva intenció de tornar a Espanya” i estan estudiant “diferents opcions que podrien donar fruits durant la setmana vinent”. El Dani, que cada dia parla amb l’ambaixada, encara no ha rebut aquesta informació: “Ens diuen que tenen controlats els espanyols que hi ha a l’Índia, però sembla que no tenen recursos per gestionar les repatriacions”.

El ministeri també ha explicat en una nota de premsa que ha habilitat 16 aules de l’Institut Cervantes de Nova Delhi per acollir fins a 64 turistes que ho necessitin. Des de dissabte, ja l’ocupen uns 20 turistes que hi van arribar des del nord del país.

La situació és cada vegada més complicada al carrer. “Ens assenyalen com els portadors del virus”, denuncia el Manu. “Ahir vaig sortir a comprar menjar i aigua a la mateixa botiga on havia anat el dia anterior i des de la distància ja em van dir que no em venien res més”, afegeix. “Ara mengem gràcies als turistes indis que hi ha a l’hotel, que surten per comprar el que els demanem. Si sortim nosaltres ens increpen”, apunta el Dani.