Obama admet la responsabilitat dels Estats Units en l'origen del canvi climàtic

BarcelonaEl president dels Estats Units, Barack Obama, ha entonat aquest dilluns el 'mea culpa' del seu país com a principal responsable de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que han creat el canvi climàtic. "Som la primera economia mundial i els segons grans emissors (després de la Xina). Admetem el nostre paper en la creació del problema i assumim la responsabilitat de fer-hi alguna cosa", ha afirmat Obama en el seu discurs durant la inauguració de la 21a edició de la Convenció de l'ONU pel Canvi Climàtic (COP21).

Obama ha destacat tots els esforços que la seva administració està fent per les energies renovables i i ha expressat el seu compromís per ajudar els països "més pobres i que més vulnerables són al canvi climàtic". Alhora, ha demanat als líders mundials un acord ambiciós per aturar els pitjors efectes del canvi climàtic i per avançar cap a una economia baixa en carboni. "Demostrem a les empreses i els inversors que l'economia avança cap a un futur baix en carboni, aportem tecnologia per a unes fonts d'energia netes i donem el senyal que allà està el negoci ara", ha afirmat.

El president nord-americà ha instat així a fer de la cimera de París "un punt d'inflexió en què finalment decidim salvar el nostre planeta". "Avui, les nostres nacions comparteixen la sensació d'urgència d'aquest repte i el convenciment que està a les nostres mans fer-hi alguna cosa", ha dit.

Per la seva banda, el president de la Xina, Xi Jinping, ha reclamat un acord basat en una "cooperació 'win-win'" entre tots els estats, perquè tothom hi surti guanyant. Alhora, ha insistit que es mantingui "el principi de responsabilitat compartida però diferenciada" per assignar més esforç per als que més han contribuït a l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle que han provocat el canvi climàtic.

"S'ha de permetre als països que busquin les solucions que més s'adeqüin a les seves necessitats", ha afirmat el líder xinès, que ha apostat per "incrementar el diàleg, les bones pràctiques i aconseguir desenvolupament comú a través de l'aprenentatge mutu".

"Afrontar el canvi climàtic és una missió compartida per la humanitat, hem de trobar un mecanisme estable, equitatiu i efectiu" basat en "unes noves relacions internacionals centrades en la cooperació 'win-win'", ha insistit, i ha remarcat que els esforços contra el canvi climàtic no poden anar en contra del "legítim dret de cada estat de lluitar per sortir de la pobresa i desenvolupar-se".

"El que està en joc en aquesta conferència sobre el clima és la pau", ha afirmat al seu torn el president de França, François Hollande, durant la inauguració oficial de la cimera. "El canvi climàtic porta conflictes com els núvols porten pluja", ha assegurat Hollande, que ha alertat dels possibles efectes de l'escalfament global sobre la seguretat, com "estats que no poden assumir les necessitats bàsiques de la seva població, èxodes massius de refugiats climàtics i enfrontaments per l'accés als recursos".

"Mai hi ha hagut una conferència amb tants caps de govern junts" com la que aquest dilluns arrenca a París, ha apuntat Hollande, amb 150 caps d'estat i govern prenent part en la inauguració d'aquesta cimera. "Però mai hi ha hagut tant en joc: el futur del planeta i el futur de la vida".

"Aquí a París fa uns dies va ser la mort el que un grup de fanàtics va portar als nostres carrers", ha recordat el president francès, que ha volgut agrair les mostres de suport i condol rebudes en aquests dies pels atemptats que van matar 130 persones ara fa menys d'un mes. "No he d'escollir entre la lluita contra el canvi climàtic o la lluita contra el terrorisme, son dos reptes principals que hem de superar perquè hem de deixar als nostres fills un planeta lliure de desastres", ha dit.

Hollande ha recordat que aquest 2015 "ha estat un any rècord en temperatures, en emissions de CO2, en esdeveniments climàtics extrems com sequeres, inundacions, desglaç, augment de nivell del mar i acidificació dels oceans". Tot i així, ha volgut donar un missatge d'"esperança" després que l'ONU hagi adoptat aquest passat desembre una Agenda 2030 per al Desenvolupament i després que 183 estats hagin presentat els seus compromisos nacionals per combatre el canvi climàtic.

També ha reclamat un esforç per la "justícia climàtica", per ajudar els estats "que, sent els que menys emeten,són els més vulnerables als efectes del canvi climàtic". "Tinc al cap aquelles petites illes que desapareixeran" sota el mar amb un augment de2 graus en la temperatura global i que reclamen encara un acord que permeti quedar-se per sota dels 1,5 graus. "Els països emergents han d'accelerar la seva transició econòmica i hem d'assegurar el finançament per promoure aquesta transferència" per als països més pobres, ha dit, i ha recordat el compromís d'aconseguir 100.000 milions el 2020.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que ha expressat també el seu "condol" als parisencs pels atacs terroristes, ha fixat els seus criteris per dictar l'èxit de la cimera: "L'acord ha de ser durador i enviar un senyal clar als mercats perquè entenguin que la transició a una economia baixa en carboni és inevitable"; alhora ha d'establir "revisions periòdiques" dels compromisos estatals per fer-los més ambiciosos, "començant abans del 2020"; i ha d'aconseguir un acord basat en la "solidaritat" amb els estats més pobres i més vulnerables als efectes climàtics.

Després dels discursos inaugurals, s'ha procedit a fer la foto de família amb els 150 caps d'estat i de govern presents a la trobada. Després que ells marxin aquesta tarda, serà el torn dels negociadors i dels ministres de Medi Ambient treballar per un acord climàtic abans de l'11 de desembre. La inauguració, però, ha servit també per anunciar un nou compromís de fins a 248 milions de dòlars que aniran al Fons per als Països Menys Desenvolupats, amb donacions dels EUA, Regne Unit, França, Alemanya, Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Suècia i Suïssa.

La secretària de Canvi Climàtic de l'ONU, Christiana Figueres, el ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, el príncep Carles de Gal·les i el ministre de Medi Ambient del Perú, Manuel Pulgar, han obert prèviament la cimera. El primer discurs d'obertura ha anat a càrrec del peruà Manuel Pulgar, que va ser president de la passada convenció, la COP20, celebrada a Lima el desembre de 2014. "El món afronta dos grans reptes ara mateix, el canvi climàtic i el terrorisme", ha afirmat, i ha assegurat que està convençut que per als dos casos és possible una solució a través de l'acord.

Pulgar ha traspassat la presidència de la COP (Conferència de les Parts) al seu homòleg francès, el ministre Laurent Fabius, que presidirà la COP21 com a amfitrió de la trobada, que durarà fins a l'11 de desembre, tot i que aquestes negociacions acostumen a anar més enllà de la cloenda oficial. Fabius ha fet un vot de "transparència": "No tenim cap pla ocult ni cap text ja escrit", ha afirmat, per guanyar-se la confiança especialment dels països en vies de desenvolupament, que recelen de moviments d'última hora.

"Els ulls del món estan sobre nosaltres i és la nostra responsabilitat que l'11 de desembre puguem dir al món que la nostra missió s'ha aconseguit", ha afirmat Fabius.

Més de 150 caps d'estat i de govern (dels 196 estats representats a la convenció) participen aquest dilluns en la inauguració de la COP21, i tots ells tenen torn de paraula a partir de les 12 del migdia dividits en dos grups que des de dues sales faran els seus discursos de forma simultània.

Just abans de la sessió inaugural, el president dels Estats Units, Barack Obama, i el de la Xina, Xi Jinping, han mantingut una reunió bilateral i s'han compromès a donar una nova empenta per aconseguir un acord potent per lluitar contra el canvi climàtic.

El president de França, François Hollande, ha mantingut diverses reunions bilaterals amb altres caps d'estat i govern, com l'egipci Abdel Fattah al-Sissi o el palestí Mahmud Abbas. Unes reunions que, tot i produir-se en el context de la cimera del canvi climàtic, tenen també com a focus d'interès la lluita contra el jihadisme.

En aquest sentit, Obama també s'ha reunit a porta tancada amb el president de Rússia, Vladímir Putin, en la primera trobada dels dos mandataris en les últimes dues setmanes i la primera des de l'incident el 24 de novembre amb el bombarder rus derrocat per Turquia a la frontera siriana, que ha causat un greu conflicte diplomàtic entre Moscou i Ankara.

I és que París acull la cimera de l'ONU tot just un mes després dels pitjors atemptats de la seva història, en què 130 persones van morir en uns atacs perpetrats en nom de l'Estat Islàmic. La secretària de l'ONU Christiana Figueres ha tingut paraules per als parisencs en el seu discurs inaugural després d'aquests "fets devastadors": "París, estem amb tu", ha afirmat. Figueres s'ha manifestat convençuda que l'acord contra el canvi climàtic és possible, i ha assegurat que "en l'últim any s'ha donat un punt d'inflexió" en aquest camí.

El príncep Carles d'Anglaterra també ha expressat el seu "condol" a les famílies de les víctimes dels atemptats de París. En les seves paraules inaugurals, el príncep Carles ha remarcat que "cap dels reptes que afronta la humanitat és més gran que el canvi climàtic".

"Per evitar la catàstrofe hem de reduir l'escalfament almenys 2 graus, la qual cosa suposa una reducció radical del nostre consum de carboni", ha afirmat el príncep d'Anglaterra, i ha urgit: "Hem d'actuar ja. Si el planeta fos un pacient l'hauríem tractat ja fa molt de temps".