Arrenca el Perú de Castillo, "el primer president camperol"

El pèndol polític que tant oscil·la d’extrem a extrem a Llatinoamèrica va caure ahir per primer cop en la seva història cap a l’esquerra al Perú. I, amb el cop d’aire, va apagar les espelmes del 200è aniversari de la independència del país, que el president Pedro Castillo, del partit Perú Lliure, va fer coincidir amb la data de la seva presa de possessió.

El 28 de juliol del 1821 el general José de San Martín va declarar la independència del Perú, que va posar fi al virregnat espanyol des de la plaça d’Armas de Lima. Des de la mateixa plaça, Castillo va reivindicar ahir amb el seu barret chotano que “serà la primera vegada que el Perú estarà governat per un camperol”, que donarà veu a “aquest Perú durant tant de temps silenciat”. Ho va dir davant presidents de tota l’Amèrica Llatina i davant el rei Felip VI, que va haver d’escoltar retrets per l’època colonial. “És la primera vegada que gran part de l’electorat humil i de les zones rurals veu a la presidència un dels seus”, defensava en entrevista telefònica l’antropòleg peruà, analista i director de Noticias Ser, Javier Torres. L’analista del CIDOB Anna Ayuso apuntava que “Castillo és més un polític defensor dels pobres i del món rural que no pas d’esquerres”.

“Tota incertesa genera expectativa”, resumia Torres, en relació als sentiments del poble amb aquest professor de 51 anys d’origen humil criat a la regió rural de Cajamarca, on va formar part de les rondes camperoles que s’organitzaven per a l’autodefensa i també dels moviments sindicals. Fa dos anys gairebé ningú el coneixia i això ha afavorit el seu perfil d’outsider. El seu anunci que tornarà a ser professor de primària quan acabi el mandat i la renúncia a viure al palau presidencial (el cedeix al ministeri de Cultures, al qual canviarà el nom) reforcen encara més els seus trets.

“Ordre i predictibilitat”

El nou president va posposar el nomenament de l’equip ministerial a demà. “Esperem que sigui un govern majoritàriament del partit i d’esquerres, amb algun convidat”, va expressar Torres, que va descartar grans aliances amb el centredreta a l’executiu per afavorir la governabilitat al Parlament. D’entrada, el ministeri econòmic serà per a un polític de tall socialdemòcrata, Pedro Francke.

En aquesta mateixa línia, Castillo va defensar durant el seu discurs d’investidura que respectarà “la propietat privada” i que caminarà cap a un sistema econòmic “més just” i “equitatiu” però amb “ordre i la predictibilitat”. Intentava espantar les acusacions de la dreta i sobretot de la rival a la segona volta de les eleccions, Keiko Fujimori, sobre la seva proximitat al comunisme i al chavisme. “És molt més pròxim a Evo Morales, amb qui manté una molt bona relació. La seva arribada un dia abans al Perú va ser la notícia del dia”, apunta Javier Torres. Si el ponxo és el símbol d’indumentària dels orígens indígenes de Morales, el barret de palla propi de la seva regió és el de Castillo, que no se’l va treure durant el discurs. I també el llapis, que va brandar durant la campanya electoral, metàfora de la seva aposta per l’educació i per reescriure la història.

El Perú, el país amb més taxa de mortalitat per covid-19 –amb 195.000 morts registrades per a 32 milions d’habitants–, ha vist com es perdien 2,5 milions de llocs de treball per la pandèmia, però té grans esperances en un procés de vacunació amb gran legitimitat social i que avança a bon ritme: 4 milions i mig de persones han rebut la pauta completa, un 14%. Prosseguir amb la vacunació, reduir el 30% de població que viu en la pobresa i augmentar la recaptació pública, limitada per un mercat de treball informal que representa el 70% del total, són alguns dels reptes d’un país on el PIB va caure un 11% l’any passat, però del qual el Banc Mundial espera un fort efecte rebot.

Inestabilitat política

Després de cinc anys d’inestabilitat política “però d’estabilitat econòmica, trencada pel covid-19”, recorda Ayuso, Castillo té el difícil repte de complir el mandat i sobreposar-se a un Congrés hostil amb tots els últims mandataris. En sis anys hi ha hagut cinc presidents diferents, tres dels quals destituïts per acusacions diverses de corrupció. I sempre hi planeja l’ombra de l’expresident Alberto Fujimori. La seva filla Keiko, conservadora que es va enfrontar a Castillo a les presidencials i va perdre per només 44.000 vots, ha estat fins fa poc denunciant un frau electoral al Perú que els organismes internacionals no han reconegut.

Castillo va defensar en el discurs d’investidura la necessitat d’una “assemblea constituent” per reformar la Constitució, mesura que pot accentuar la polarització política. Però va arrencar el discurs defensant reforçar la sanitat pública. Vol crear un milió de llocs de treball a partir d’inversió pública i duplicar el pressupost de l’educació pública, que va declarar en estat d’emergència. Castillo va anunciar que crearà un ministeri de Ciència i Tecnologia i també mesures contra la violència masclista, així com per garantir l’ús públic de les llengües originàries a les regions on n’hi hagi i el reconeixement dels pobles indígenes. Caldrà veure si un Congrés més conservador dona suport a mesures tan ambicioses. I també com gestiona Castillo la relació amb el seu partit, que es divideix entre l'esquerra propera a ell, més laxa i menys tradicional, i una de més ortodoxa liderada pel seu número dos, Vlademir Cerrón, que s'enorgulleix de denominar-se marxista-leninista i defensa Nicolás Maduro; somniava amb ser president i mirarà d'influenciar el govern i reforçar el seu rol de poder dins el partit Perú Lliure.