El comptable d'Auschwitz admet la seva responsabilitat "moral" en l'Holocaust

LueneburgEl comptable d'Auschwitz, Oskar Groening, ha admès aquest dimarts la seva responsabilitat "moral" en la mort dels deportats a aquest camp d'extermini i ha demanat perdó a les seves famílies en l'inici del judici a Lüneburg (centre d'Alemanya).

"Per a mi està fora de tot dubte que sóc moralment còmplice", ha afirmat Groening, de 93 anys, acusat de complicitat en l'assassinat de 300.000 persones a les cambres de gas d'Auschwitz en l'anomenada operació Hongria, el 1944.

Groening, que va servir en aquest camp a partir del 1942, ha admès que des que va arribar va saber que s'hi gasejaven als jueus, ha demanat perdó als supervivents i familiars de les víctimes presents a l'audiència i s'ha posat a disposició de la justícia.

El procés contra Groening es considera un dels últims grans judicis pels crims nazis, donada l'avançada edat dels implicats i també de les víctimes.

Groening ha acudit a l'Audiència a peu amb l'ajuda d'un caminador i acompanyat dels seus advocats.

Supervivents

Diversos supervivents de l'Holocaust i familiars de víctimes d'Auschwitz han assistit al judici Groening, en qualitat també d'acusació. Dilluns van oferir una roda de premsa: "Si penso en el llarg període de temps, els 70 anys que han transcorregut entre que em van portar a Auschwitz-Birkenau i ara, aquest judici és un dels esdeveniments més importants de la meva vida", va dir Eva Pusztai-Fahidi, una supervivent de Budapest. Hedy Bohm un supervivent de Nova York, va dir que volia veure Groening declarat culpable, però no va per venjança, i va afegir que no veia la necessitat que vagi a la presó ara, a l'edat de 93 anys. "Aquells que cometen crims d'avui han de saber que seran responsables en el futur", va dir. "I mai més seran capaços de simplement declarar 'Sóc un engranatge més de la maquinària, jo no vaig matar".

La fiscalia sosté que Groening, encarregat de confiscar les pertinences dels presoners que arribaven a Auschwitz i d'enviar els diners a les SS a Berlín, va ajudar econòmicament el règim nacionalsocialista i va donar suport així a la seva maquinària de la mort.

L'acusació se centra en l'estiu del 1944, quan en el marc de l'anomenada operació Hongria van arribar al camp de concentració i extermini 425.000 deportats d'aquest país, i almenys 300.000 van ser executats a les cambres de gas.

El precedent que porta a pensar en una condemna en aquest cas és el judici instruït a Munic a l'ucraïnès John Demjanjuk, condemnat el 2011 a cinc anys de presó per la seva complicitat en la mort de més de 29.000 jueus al camp nazi de Sobibor, on va servir com a guàrdia voluntari.

Després d'aquest procés, en el qual es va condemnar un treballador d'un camp sense una implicació directa en les morts, l'Oficina Central Investigadora dels Crims del Nacionalsocialisme va decidir la reobertura de 30 procediments, encara que diversos han estat desestimats per incapacitat dels acusats.