Arrenca el macrojudici a Turquia contra líders prokurds per les protestes contra el setge de Kobane

Fins a 108 dirigents de l'esquerra prokurda de Turquia s'enfronten des d'aquest dilluns al judici per les protestes del 2014 contra el setge de Kobane, la ciutat kurdosiriana fronterera que va resistir l'atac de l'Estat Islàmic. Entre els acusats hi ha els dos líders de l'HDP, Selahattin Demirtas i Fiden Iüksedag, en presó preventiva des de fa cinc anys, i també figures destacades com l'alcaldessa de Diyarbakir, Gültan Kisanak. L'HDP, plataforma que agrupa partits d'esquerra i les principals formacions kurdes, que va arribar a ser la tercera força del Parlament d'Ankara, ha estat fortament perseguit els últims anys, amb molts dirigents empresonats, alcaldes cessats i ara en procés d'il·legalització, acusat de vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat terrorista pels Estats Units i la UE, un vincle que els representants de l'HDP neguen. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha reclamat unes quantes vegades l'alliberament de Demirtas perquè considera que s'han vulnerat els seus drets processals.

L'inici del judici ha estat marcat per la protesta dels advocats de la defensa, que han abandonat la sala perquè el tribunal no hi permetia l'entrada d'alguns lletrats que s'han trobat els seus seients ocupats per policies. "Hem sortit per no ser còmplices d'aquest delicte", ha dit Mehmet Emin Aktar a la porta de la sala. Els acusats s'han negat a respondre a les preguntes d'identificació del jutge mentre els seus advocats no hi fossin presents i els que estaven citats per videoconferència els han aplaudit. "Per molt que siguem al banc dels acusats, encara representem la voluntat del poble", ha proclamat Demirtas.

La Fiscalia els acusa d'una vintena de delictes, inclosa la violació de la integritat de l'estat, homicidi i pertinença a organització terrorista, i demana cadena perpètua per a 38 dels acusats i altres penes de presó que sumen 19.000 anys de reclusió en total. Dels acusats, 27 ja són en presó provisional, 6 en llibertat sota fiança i 75 s'han amagat.

Càrrega simbòlica

En les protestes en defensa de la ciutat fronterera amb Turquia dels atacs jihadistes, que van ser durament reprimides, hi va haver aldarulls que van deixar 37 morts i 700 ferits, dels quals Ankara fa responsables els acusats per haver "cridat la ciutadania a sortir al carrer i cometre actes terroristes". Els aldarulls no es van aturar fins que l'històric líder del PKK, Abdullah Öcalan, empresonat i en aïllament des del 1999, va fer una crida a la calma. Aleshores Turquia va permetre que milicians kurds del nord de l'Iraq entressin a Kobane per combatre els jihadistes.

Els bombardejos de la ciutat kurdosiriana eren visibles des de Turquia i els kurds acusaven el govern de Recep Tayyip Erdogan de complicitat amb els jihadistes per liquidar la resistència kurda a l'altra banda de la frontera. "És un procés simbòlic i polític –explica des de París el sociòleg d'origen turc Veli Pehlivan– perquè tots els kurds de la regió es van solidaritzar amb la gent de Kobane i hi va haver una gran mobilització". A un any i mig de les eleccions presidencials, Pehlivan considera que "Erdogan té molts problemes i està intentant demostrar als islamistes i als kemalistes que està disposat a aplicar una política de mà dura: aquí es creuen l'estat turc contra els kurds i l'AKP [el partit d'Erdogan] contra l'HDP, que va demostrar tenir molta força a les eleccions del 2015 i ara el president vol justificar-ne la il·legalització". L'HDP és l'únic partit turc que reconeix el genocidi d'Armènia, l'últim capítol de la tensió diplomàtica entre els Estats Units i Turquia.

El Parlament Europeu va qualificar dimarts en un comunicat d'"inacceptable" el judici i va acusar Turquia "d'obstaculitzar activament les investigacions". En els últims anys el govern de Recep Tayyip Erdogan ha accelerat la repressió contra el moviment kurd i l'esquerra, sota la pressió de la ultradreta del Partit del Moviment Nacionalista (MHP), que li dona suport enmig d'una crisi econòmica de proporcions catastròfiques que està portant la lira a una devaluació constant.