Arrenca a l'Haia el judici per l'assassinat del primer ministre libanès Rafik Hariri, nou anys després

BarcelonaEl Tribunal de l'Haia ha obert aquest dijous el judici contra els quatre acusats per l'assassinat del primer ministre libanès, Rafiq Hariri, el 14 de febrer del 2005. Els sospitosos del magnicidi que va marcar la història del Líban són membres de la milícia xiïta Hezbol·lah i seran jutjats en absència perquè el grup considera el tribunal un instrument al servei dels Estats Units i s'ha negat a lliurar-los. El judici arriba en un moment especialment difícil per al Líban, que pateix el contagi de la guerra civil a Síria.

Hariri va ser assassinat amb un cotxe bomba prop de La Corniche, el passeig marítim de Beirut, en un atac on van morir 21 persones més i que va ser el cop més dur contra els sectors que s'oposaven a la dominació militar siriana sobre el Líban. Poc després de l'atemptat, el règim de Baixar al-Assad va ordenar la retirada de les tropes que continuaven al país.

Les 2,5 tones d'explosius que van matar el multimilionari primer ministre van aprofundir la fractura entre els sectors musulmans sunnites de Hariri i la comunitat xiïta lleial a Hezbol·lah, aliat estratègic de Damasc. Aquesta bretxa s'ha fet més fonda amb la guerra de Síria, en què la milícia ha posat els seus combatents al servei del règim de Baixar al-Assad. A mesura que el conflicte adopta un caràcter cada com més sectari, els xocs entre xiïtes i sunnites al Líban s'aprofundeixen i recentment hi ha hagut atacs armats per part dels dos bàndols, com els que s'han produït als barris controlats per Hezbol·lah i el que va matar l'exministre de finances, aliat del fill de Hariri.

"Després de gairebé nou anys, sembla que les coses encara estan pitjor", va dir Nara Hawi, filla de Georges Hawi, un opositor comunista del president sirià Baixar al-Assad que va ser assassinat el juliol del 2005, cinc mesos després de Hariri. Un cas que també és investigat pel tribunal especial de l'ONU.

El president libanès, Michel Suleiman, ha considerat el judici com "un pas cap a la rendició de comptes i una lliçó per als que tramen més crims".

Un atac meticulós

D'acord amb documents de la fiscalia i els informes dels investigadors, l'atac del 14 febrer del 2005 sobre Hariri va ser meticulosament planejat i devastador. La bomba, en una camioneta Mitsubishi carregada amb 2,5 tones d'explosius, va ser detonada per un terrorista suïcida encara sense identificar.

Un milió de persones, una quarta part de la població del Líban, van sortir al carrer a Beirut per protestar contra l'assassinat. La pressió sobre el règim Sirià, al qual les primeres investigacions de l'ONU van implicar en l'assassinat, va portar a retirar les tropes del seu veí més petit i van posar fi a una presència militar que va durar 29 anys.

Els investigadors es van centrar en una xarxa de telèfons mòbils que els fiscals diuen que van ser utilitzats pels assassins de Hariri per planificar i dur a terme l'atemptat. Gran part dels arguments de l'acusació llançats fins ara es basen en els registres dels telèfons que diu van ser utilitzats pels quatre acusats de Hezbol·lah i els seus còmplices.

Els acusats són Mustafa Badreddine Amina, de 52 anys, una figura de Hezbol·lah i cunyat de assassinat comandant de Hezbol·lah Imad Moughniyeh. Els altres són Salim Jamil Ayyash, 50; Hussein Hassan Oneissi, de 39 anys, i Assad Hassan Sabra, de 37 anys. Un cinquè sospitós, Hassan Merhi, va ser acusat l'any passat, en ser considerat sospitós d'ajudar a preparar l'atac i després amagar la suposada participació de Hezbol·lah. Els jutges no han concedit una petició fiscal de fusionar el seu cas amb el dels altres.

Hezbol·lah, que nega qualsevol participació en l'assassinat, s'ha negat a cooperar amb el tribunal i va amenaçar de fer servir la violència contra qualsevol que tractés de detenir els sospitosos. "Qualsevol mà que els intenti tocar serà tallada", va advertir el líder de l'organització, Hassan Nasrallah, el 2010.

Hezbollah considera que el tribunal és una eina d'Israel amb la qual la milícia es van enfrontar en una guerra de 34 dies el 2006, i que Israel ha penetrat en la xarxa de telecomunicacions del Líban per fabricar un cas contra la milícia.

Fa tres anys, quan la tensió sobre les acusacions imminents va arribar al punt màxim, Hezbol·lah va enderrocar un govern d'unitat nacional liderat pel fill de Hariri, Saad al-Hariri, després que ell es va negar a trencar les relacions del Líban amb el tribunal −que és un 49% finançat per Beirut. Poc després, i quan havia esclatat la revolta popular a Síria, Hariri va abandonar el Líban, tement per la seva seguretat.

Ha estat a l'exili entre França i l'Aràbia Saudita, però s'ha presentat al tribunal als afores de l'Haia per a l'inici del judici.

Hariri, secretari general del partit musulmà Futur, va dir que encara que els acusats no van ser detinguts, una sentència judicial en contra seu seria perjudicial per a Hezbol·lah.

Creat per la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, fa 30 anys, el grup xiïta va gaudir d'un ampli suport com a força de resistència principal del Líban contra Israel, però la seva intervenció a Síria i les acusacions de Hariri n'han erosionat les bases.