Biden i Putin acosten posicions però els retrets continuen
Els dos presidents han acordat el retorn dels ambaixadors a Washington i Moscou
Moscou / SabadellAcords de mínims, retrets creuats però una tímida esperança sobre la millora de les relacions entre els Estats Units i Rússia. Aquest és el balanç de la cimera que han mantingut aquest dimecres els presidents de tots dos països, Joe Biden i Vladímir Putin, a Ginebra, en un intent de reconduir unes relacions que estan en el pitjor moment des de la fi de la Guerra Freda. I, si més no, tots dos han estat d’acord que la trobada ha sigut positiva. Putin l'ha definit com a “constructiva” i pragmàtica” i ha assegurat que veu “una espurna d’esperança” sobre la recuperació de la confiança mútua. Biden ha precisat que la qüestió no era la confiança sinó la defensa dels "propis interessos”, però ha afirmat que hi ha “una perspectiva genuïna sobre una millora significativa” de les relacions.
S’esperaven pocs acords d’una reunió que venia precedida de sancions econòmiques, expulsions de diplomàtics, paraules gruixudes (Biden havia arribat a qualificar Putin d’“assassí”) i d’incomptables punts de fricció, des del respecte pels drets humans a Rússia fins a la situació a Ucraïna o els ciberatacs contra interessos nord-americans que Washington atribueix al Kremlin. El fet que s’haguessin anunciat dues rodes de premsa independents també havia ajudat a rebaixar les expectatives sobre possibles enteses.
I així ha sigut: acabada la reunió (que ha durat menys de les quatre hores que s'havien previst), els dos líders han emès un breu comunicat conjunt en què expressaven un únic compromís: iniciar “un diàleg sobre estabilitat estratègica” que “fixi les bases per al futur control d’armes i mesures de reducció de riscos”. “Reafirmem el principi que una guerra nuclear no es pot guanyar i no s’ha de combatre”, diu el document, que remarca que els dos presidents han demostrat que “fins i tot en períodes de tensió” són capaços d’avançar cap als seus “objectius compartits d’assegurar la predictibilitat en l’esfera estratègica, reduint el risc de conflictes armats i l’amenaça de la guerra nuclear”.
A banda d’això, Putin ha explicat que ell i Biden havien arribat a un acord per al retorn dels seus respectius ambaixadors a Washington i a Moscou, mesos després que haguessin abandonat els seus destins enmig de la greu crisi diplomàtica que enfronta els dos països. També s'ha acordat iniciar converses sobre ciberseguretat, tot i que en aquesta qüestió els dos líders han mostrat fortes discrepàncies. Biden ha explicat que havia traslladat a Putin una llista de 16 sectors “crítics” que haurien de quedar “al marge” d’aquest tipus d’accions i ha avisat que respondrà en cas de nous atacs cibernètics. Per la seva banda, el líder rus ha assenyalat que els Estats Units són el país d’origen de la majoria dels ciberatacs que pateix Rússia.
“Conseqüències devastadores”
Biden ha explicat que un dels temes centrals de la cimera havia sigut la defensa dels drets humans, una qüestió que, segons ha dit, forma part de “l’ADN” dels Estat Units i que, per tant, era obligat posar sobre la taula. En aquest sentit, ha sigut significativa la discrepància que els dos líders han mostrat sobre el cas de l’opositor rus Aleksei Navalni, que va ser enverinat (presumptament per ordre del Kremlin) i que actualment compleix una pena de presó. Putin ha argumentat que l’opositor (de qui no ha pronunciat el nom, com ja és habitual) “sabia que estava vulnerant la llei” i que si tornava a Rússia seria detingut, i que tot i així va decidir fer-ho. En aquest sentit, Putin no s'ha compromès a garantir la seva seguretat mentre sigui a la presó, i Biden l'ha advertit que si Navalni mor mentre compleix la condemna les conseqüències seran “devastadores” per a Rússia.
Quan li han preguntat sobre la persecució dels moviments opositors, el president rus ho ha comparat amb la detenció i els processos judicials oberts contra les persones que el 6 de gener van assaltar el Capitoli, segons ell “amb demandes polítiques”. També ha argumentat que l’únic que pretén amb aquestes mesures és evitar que passin a Rússia “desordres i violacions de la llei” com les que, segons ell, es van viure als Estats Units arran del moviment Black Lives Matter. Per a Biden, la comparació és “ridícula”.
“Els Estats Units han tornat”
La trobada amb Putin ha posat el punt final a una setmana de gira per Europa de Joe Biden, que en la roda de premsa d'aquest dimecres n'ha fet un balanç positiu. “Crec que els Estats Units han demostrat que tornen a ser al costat dels seus aliats, i ara hem establert una base clara sobre com volem encarar la relació amb Rússia”, ha dit el mandatari nord-americà. Segons ell, “l’últim que ara vol Putin és una guerra freda”, ja que el creixent pes internacional de la Xina està deixant Rússia en una posició “molt complicada”. “Volen desesperadament continuar sent una gran potència”, ha sentenciat Biden, i ha afegit que caldrà esperar “entre tres i sis mesos” per començar a avaluar els progressos que hagin pogut sortir de la reunió amb Putin.