Arrenca la campanya electoral a Itàlia amb l'ultra Meloni com a favorita
La líder de Germans d'Itàlia podria ser la primera dona a assolir la prefectura del govern
RomaArrenca el compte enrere per a les eleccions que se celebraran a Itàlia el 25 de setembre, després de la caiguda de l'executiu presidit per Mario Draghi, que va encapçalar un govern d'unitat nacional durant gairebé un any i mig amb el suport de tots els partits polítics, excepte Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni. Precisament, la líder de la formació ultradretana, coneguda pel seu discurs radical i xenòfob, és la gran favorita per convertir-se en la pròxima primera ministra. Tot està en mans d'uns 50 milions d'electors cridats a les urnes per decidir si lliuren el poder a la coalició conservadora liderada per Meloni i de la qual formen part la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia de l'incansable Silvio Berlusconi.
Si les enquestes no fallen, Giorgia Meloni podria ser la primera dona a assolir la prefectura del govern a Itàlia, un desafiament que, assegura, està preparada per assumir. “No tinc por, però ¿aquesta nació està preparada per interrogar-se sobre les raons per les quals es parla cada dia del partit Germans d'Itàlia com si fos un monstre als diaris, mentre s'estima que compta amb el consens del 25% dels italians?”, va dir, desafiant, la líder de Germans d'Itàlia durant un discurs recent en què va carregar contra la Unió Europea, la immigració i les restriccions per frenar el covid-19.
La política romana va aprofitar la seva intervenció per reivindicar la seva posició contra la immigració i defensar-se de l'última polèmica que ha protagonitzat després de compartir a les xarxes socials el vídeo de la violació d'una dona al mig del carrer a mans d'un sol·licitant d'asil. “No tinc motius per disculpar-me, només em vaig solidaritzar amb la víctima. Mai no hauria publicat una cosa que permeti reconèixer la víctima, el vaig treure de la premsa”, es va justificar.
Des que va fundar el partit el 2012 acompanyada per un grup d'exdirigents i ideòlegs d'Aliança Nacional, hereus del postfeixista Moviment Social Italià, les sigles del qual apareixien en el símbol de Germans d'Itàlia fins fa només uns anys, Meloni no ha variat ni una coma del seu discurs ultra a favor de la família tradicional, les arrels cristianes d'Europa i contra la globalització, recuperant, fins i tot, el lema “Déu, pàtria i família”, a què apel·laven els feixistes al segle XX. "El manifest d'amor més bonic", va defensar recentment en una entrevista a la televisió conservadora nord-americana Fox News. En un perfecte anglès, Meloni va assegurar que la família és “el nucli fonamental per a la procreació”, avui en perill pels que qüestionen la “identitat sexual”.
Tot i que no serà fins aquest divendres quan es faci la tradicional enganxada de cartells amb què s'inicia de manera oficial la campanya electoral, els partits polítics italians estan bolcats des de fa setmanes en les pròximes legislatives, uns comicis decisius que podrien alçar al poder la coalició conservadora. Segons els últims sondejos, que mesuren la intenció de vot, la formació liderada per Meloni seria el primer partit amb el 24,3% dels vots, seguit per la coalició progressista de què formen part, entre d'altres, el Partit Demòcrata i +Europa, de l'excomissària europea Emma Bonino. El podi el tancaria la Lliga de Matteo Salvini, amb el 14,3% de les paperetes, gairebé la meitat dels vots que va obtenir en les eleccions celebrades el 2018. Ajuntant forces amb el grup de Berlusconi, Salvini i Meloni podrien fregar el 45% dels sufragis.
L'ombra de Rússia
Però la carrera cap al Palau Chigi només acaba de començar, en un context marcat per les conseqüències de la pandèmia, l'augment del cost de l'energia i el conflicte al cor d'Europa. Quan es compleixen sis mesos de la invasió russa d'Ucraïna, les opaques connexions entre Moscou i la dreta italiana han irromput a la campanya electoral. En un informe recent, els serveis secrets transalpins adverteixen que el país és “feble” contra les possibles “ingerències de Rússia”.
Per si no n'hi hagués prou, l'assassinat de Daria Dugina, filla del filòsof Aleksandr Dugin, ideòleg de Vladímir Putin, víctima d'un atemptat amb cotxe bomba a Moscou la setmana passada, ha fet lluir les opaques connexions que uneixen el president rus i el seu entorn amb la ultradreta italiana. “És un fet monstruós”, va lamentar Matteo Salvini durant una transmissió televisiva en què va evitar reconèixer la proximitat amb el pare de la víctima, a qui va conèixer a través de Gianluca Savoini, principal imputat en la investigació oberta per la Fiscalia de Milà a la Lliga per un presumpte delicte de finançament irregular amb fons procedents d'oligarques russos pròxims al Kremlin.
El líder de la Lliga no ha amagat mai les seves simpaties per les idees polítiques d'Aleksandr Dugin, defensor de la idea d'una superpotència conservadora a través de la integració de Rússia amb antigues repúbliques soviètiques. Alhora, el conegut com a Rasputin de Putin reconeixia ser un admirador del polític italià, però la presumpta “transformació atlantista i liberal” del líder leguista el va acabar decebent. Va ser a partir d'aquell moment quan el filòsof va beneir Giorgia Meloni com l'última esperança del sobiranisme italià.
Mentrestant, l'única alternativa real a la dreta està representada per la coalició progressista liderada pel secretari del Partit Demòcrata, Enrico Letta, malgrat el fracàs de l'ex primer ministre en el seu intent de sumar centristes amb formacions d'esquerra radical i exparlamentaris del Moviment 5 Estrelles per fer front a Meloni. A un mes exacte que s'obrin les urnes, el futur d'Itàlia està, segons els analistes, en mans de gairebé el 30% d'indecisos que registren les enquestes.