Armin Laschet, un europeista convençut que vol seguir l'estela de Merkel

SabadellSi Armin Laschet és realment descendent directe de Carlemany o si es tracta només d’una creença familiar sense fonament (que va quedar recollida en una biografia publicada l’any passat), és difícil de demostrar. En tot cas, Laschet va néixer el 1961 a Aquisgrà, la mateixa ciutat (fronterera amb Bèlgica i Holanda) on 1.147 anys abans havia mort el rei dels francs, després d’haver-la convertit en la capital del seu imperi, que va unir bona part de l’Europa central.

Potser és l’herència d’aquesta sang carolíngia la que ha fet del flamant candidat de la CDU a la cancelleria alemanya un home de conviccions profundament europeistes. “La meva candidatura, la meva manera d’entendre el càrrec de canceller de la República Federal d’Alemanya, és europeista”, va dir Laschet la setmana passada, l’endemà d’haver-se postulat formalment per aconseguir aquesta designació. De fet, la seva defensa del multilateralisme va més enllà dels límits del Vell Continent. En una entrevista publicada al febrer a Internationale Politik Quarterly, Laschet defensava que cal “mantenir relacions amb països que tenen sistemes socials diferents, ja sigui Rússia, la Xina, Turquia o el món àrab”.

Però aquesta predisposició a dialogar amb tothom l’ha deixat a vegades en mal lloc. Les seves crítiques al “populisme anti-Putin” després de l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 o la seva defensa del controvertit gasoducte Nord Stream 2 han fet que se li pengés l’etiqueta de ser massa tou amb el Kremlin. També se li ha retret que presentés el president sirià, Baixar al-Assad, com un potencial aliat d’Occident en la lluita contra el jihadisme.

Llarga trajectòria

La seva arribada a la cancelleria representaria la culminació d’una carrera política que va començar el 1989, amb 28 anys, quan es va estrenar com a regidor a l’ajuntament de la seva ciutat, un càrrec que mantindria fins al 2004. Va ser diputat al Bundestag (1994-1998) i al Parlament Europeu (1999-2005), abans de tornar a la seva regió, Rin del Nord - Westfàlia (la més poblada i rica del país), per fer-hi de ministre de Generacions, Famílies, Dones i Integració (2005-2010), de diputat (des del 2010) i, finalment, de president, un càrrec al qual va arribar després de guanyar les eleccions del 2017 i de pactar amb el partit liberal FDP. Des del 2012, a més, és el president de la CDU en aquesta regió, i aquell mateix any va assumir també una de les vicepresidències de la formació a nivell federal, un càrrec que va mantenir fins aquest gener, quan va ser escollit president del partit en què milita des que tenia 18 anys.

Centrista, pragmàtic i amant del consens, Laschet es presenta com un continuador de la política de l’actual cancellera: “Trencar amb Angela Merkel seria un senyal completament equivocat”, va dir en una entrevista al setmanari Stern aquest gener, durant la campanya per convertir-se en president de la CDU. De totes maneres, en els últims mesos Laschet s’ha distanciat de l’estratègia de Merkel en la lluita contra el covid-19: mentre la cancellera defensava mesures estrictes per aturar la pandèmia, ell (igual que altres líders territorials) era partidari d’unes restriccions més laxes. Un altre aspecte en el qual Laschet no coincideix plenament amb Merkel és la lluita contra l’emergència climàtica. El fet de ser fill d’un miner de la conca del Ruhr (una important zona d’extracció de carbó) i de presidir una regió eminentment industrial l’ha portat a mantenir un posicionament ambigu sobre aquesta qüestió.

Laschet sí que va fer costat a Merkel quan, el 2015, va instaurar la política de portes obertes als refugiats. “Hem de veure la diversitat com una oportunitat, no com una amenaça”, ha dit aquest dimarts, després d’haver sigut escollit candidat de la CDU a la cancelleria. En altres aspectes, en canvi, els seus punts de vista són més conservadors: l’any 2017, per exemple, es va mostrar contrari a la legalització del matrimoni homosexual, un posicionament que va en consonància amb la seva fe catòlica.

Casat i amb tres fills, llicenciat en dret i amb domini del francès, abans de dedicar-se a la política Laschet va treballar un temps com a periodista. Els que el coneixen diuen d’ell que és un home afable i familiar, seguidor de la popular sèrie policíaca Tatort i a qui li agrada disfressar-se per Carnaval, una festa tradicional molt arrelada a Renània. Si els seus plans tenen èxit, però, el Carnaval de l’any que ve l’haurà de celebrar a Berlín, i s’haurà d’endur a la cancelleria el bust daurat de Carlemany que ara té a la taula del seu despatx de Düsseldorf.