FRANÇA

Els ‘armilles grogues’: tres mesos dempeus

Els francesos donen suport al moviment però volen que les protestes s’aturin

Manifestació dels armilles grogues als Camps Elisis de París.
Alícia Sans
17/02/2019
2 min

ParísNoranta dies de protestes, moltes reivindicacions i una consigna: que Emmanuel Macron dimiteixi. Després de tres mesos seguits de mobilitzacions, els armilles grogues continuen plantant cara al govern francès. El moviment es va tornar a manifestar ahir, per catorzè dissabte consecutiu, tot i que la participació va anar a la baixa. El ministeri de l’Interior va comptabilitzar 41.500 persones a tot França, 5.000 de les quals a París. Avui hi ha convocada una altra manifestació, una manera de celebrar els tres mesos de protestes.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Malgrat que el moviment continua viu, la lassitud es comença a notar entre l’opinió pública. Segons un sondeig d’aquesta setmana, un 58% dels enquestats aproven el moviment, cinc punts menys que al gener. A més, és la primera vegada que hi ha una voluntat majoritària (56%) perquè les protestes s’aturin. El tour de debats que Macron està fent a tot el país, per recuperar l’esperit de campanya que va conquistar una bona part dels francesos el 2017, hi podria haver influït. Caldrà veure quines conclusions en traurà a l’abril i si les propostes de l’executiu convenceran. No seria el primer cop que el govern fracassa: ha quedat clar que les mesures que el president francès va anunciar al desembre no han tingut l’efecte esperat. De fet, els armilles grogues conformen un dels moviments socials més persistents que es recorden a França de les últimes dècades, malgrat la falta de líders i d’estructuració. “No podem deixar de manifestar-nos ara, si no no haurà servit de res fer-ho durant tres mesos”, reivindica el Paul, un membre que es va unir al moviment al novembre.

Allunyar-se de la política

Com el Paul, són molts els armilles que continuen determinats a no donar treva al govern. A més, s’oposen al fet que el moviment esdevingui un partit, integrat així en el sistema polític. Asseguren que això acabaria beneficiant la majoria presidencial en els comicis europeus, una tendència que ja apunten diverses enquestes. El Thierry, un home d’una quarantena d’anys que ahir es va manifestar a la plaça de la República de París, va més enllà: “La urgència absoluta és convocar una vaga general per pressionar encara més el govern fins que cedeixi a les nostres reivindicacions”.

En canvi, d’altres creuen que les protestes no es poden perpetuar en el temps. L’opció de crear un moviment polític els sembla una sortida legítima a les repetides manifestacions. Dues de les figures més mediàtiques del moviment, Ingrid Levavasseur i Thierry-Paul Valette, optarien per aquesta idea. De fet, la intenció és presentar una llista pròpia de cara a les eleccions europees del maig.

A més de la tenacitat, el moviment també té el rècord de detencions: gairebé 8.400 persones des del començament de les mobilitzacions. La justícia ja ha dictat gairebé 1.800 condemnes contra els armilles grogues. En total, 316 manifestants han acabat a la presó i, segons el primer ministre Édouard Philippe, encara hi ha 1.422 persones esperant judici.

stats