Ariel Sharon, 'el guerrer', torna a morir
El militar que va arribar a primer ministre israelià ha passat els últims vuit anys de la seva vida en estat vegetatiu ingressat en un hospital de Tel Aviv
JerusalemUn portaveu del Centre Mèdic Sheba de Tel Aviv, on estava ingressat Ariel Sharon des de feia anys, va anunciar ahir oficialment la seva mort, una notícia esperada des de feia dies en saber-se que una fallida renal havia deteriorat els seus òrgans vitals. Des que va patir un vessament cerebral que el va deixar en coma el 4 de gener del 2006, quan liderava el govern, els seus dos fills havien insistit a l'equip mèdic en la seva voluntat de "fer tot el possible per mantenir-lo en vida".
La societat israeliana ha tingut vuit anys i set dies per acomiadar-se d'aquest controvertit polític i militar de llarga carrera que va participar en la majoria de les guerres d'Israel, de vegades fins i tot desobeint els seus superiors. De fet, un dels últims informes mèdics deia que estava "lluitant com un lleó" fins a l'últim moment. I, un cop certificada la seva mort, un dels seus dos fills, en una breu compareixença, va dir: "Se'n va anar quan ell va decidir anar-se'n".
Arik, el diminutiu amb què era conegut Ariel Sharon, serà enterrat a la seva finca, al sud d'Israel. Abans, però, tindrà un funeral d'estat. Tot just acabar-se el descans sabàtic d'ahir es van començar a organitzar els preparatius del funeral.
La seva mort va provocar una cascada de manifestacions de la classe política israeliana, i també de fora, que van elogiar la seva figura i van destacar el lideratge singular i el llegat del que per a molts va ser un guerrer fins a l'últim alè de la seva vida. Pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, Sharon "va tenir un paper central en la batalla per la seguretat d'Israel des del seu començament". "Va ser per sobre de tot un soldat valent i un líder militar distingit". Queden enrere les rivalitats entre els dos polítics del Likud quan Sharon, de manera unilateral, va decidir evacuar els colons jueus de la franja de Gaza el 2005. Per aquesta evacuació el va recordar el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que va dir que havia estat "una decisió històrica i dolorosa", i també el va descriure com "un heroi per al seu poble".
"El pare de la nació"
El president Shimon Peres va voler elogiar el que va ser, va dir, el seu gran amic, "un soldat valent" i "un dels grans protectors i arquitectes d'Israel". Per la ministra de Justícia, Tzipi Livni, "Arik Sharon era un granger, un lluitador i com a primer ministre es va convertir en el pare de la nació". Els diaris israelians van acompanyar la notícia amb un gran desplegament fotogràfic de la seva vida. Imatges en blanc i negre amb Ben Gurion, del seu pas per diferents batalles, a la seva granja, al costat de polítics, locals i internacionals, i també una amb Michael Jackson.
Pels palestins, en canvi, Sharon representava la cara més ferotge i despietada de la política. L'oficial de Fatah Jibril Rahub el va descriure com un "criminal", el va fer responsable de la mort del líder palestí Iàsser Arafat el 2004, acusant-lo de ser la persona que va ordenar el seu enverinament amb poloni, un fet que diferents investigacions internacionals encara no han pogut demostrar. Rahub va lamentar que Sharon no hagués comparegut davant la Cort Penal Internacional com a criminal de guerra. També el va titllar de "tirà" i "criminal" un portaveu del moviment islamista que controla la franja de Gaza.
"Un llegat conflictiu i sagnant"
Des de l'agència de notícies palestina Maan se'l va recordar com algú que "va morir deixant un llegat conflictiu i sagnant a la terra que ell va anomenar casa". Pels palestins i altres àrabs, va assenyalar Maan, Sharon serà recordat per la participació i el lideratge en massacres en diferents països i el seu paper de repressor del moviment nacional palestí durant dècades.
Els últims dies mitjans israelians s'han fet ressò de la despesa mèdica del seu exlíder, uns 335.000 euros a l'any, segons estimació del Parlament israelià.