Ariel Ávila: "Com amb el Brexit, el risc que guanyi el 'no' existeix"
Subdirector de la Fundació Pau i Reconciliació de Colòmbia
BarcelonaAls seus 33 anys, el politòleg Ariel Ávila, subdirector de la Fundació Pau i Reconciliació i professor de la Universitat Nacional de Colòmbia, no ha conegut altra cosa que un país en guerra. Barreja satisfacció amb dosis de prudència davant del procés que tot just arrenca.
Com respira Colòmbia amb la pau?
No m’atreveixo a dir que tinguem felicitat col·lectiva com quan es guanya el Mundial. A tots els sectors els agrada la pau però n’hi ha que s’han mostrat molt indiferents, sobretot a les ciutats, on el conflicte no s’ha viscut tant com a les zones rurals o semirurals. El goig s’esgotarà a mesura que passin els dies i la campanya del no arrenqui perquè sembraran dubtes, que tot i ser falsos molts es creuran.
Com ara que es consagra la impunitat?
Sí, diuen que hi haurà impunitat però es crearà jurisdicció i tribunals especials i cap delicte de lesa humanitat o de guerra quedarà impune. També es queixen que ha sigut un procés opac i que hi ha negociacions sota la taula, però s’han anat publicant tots els acords.
També hi ha recel per les FARC al Parlament.
Tindran una mínima participació que no modificarà el mapa polític. El problema és que el govern no ha fet aquests anys pedagogia per la pau i això ha fet que els del no prenguin avantatge i ara sigui més difícil desmentir-los.
És un error sotmetre la pau a referèndum?
Va ser una sortida en fals del president Santos per intentar que guanyi el sí, tot i que va guanyar el 2011 amb un mandat per la pau. Però ara hem de lluitar perquè guanyi el sí.
I si guanya el no, què li passarà a Colòmbia?
Com amb el Brexit, tot està obert i encara que és possible guanyar el risc existeix, perquè els del no estan ben organitzats, malgrat que no es tornaria a les armes perquè ja han dit que renegociarien punts. La conseqüència seria que les FARC perdrien garanties jurídiques i el govern hauria de perseguir els guerrillers.
La reconciliació és la gran assignatura?
No serà immediata ni arribarà amb la signatura. Hi ha ferides per curar, coses per dir i perdonar. Hem de fer una catarsi social, però sí que hi ha condicions per a la pau.