L'Argentina vota sota la pitjor crisi econòmica

Buenos AiresCarlos Requeira és un d'aquells cambrers de tota la vida, professionals de la restauració que gaudeixen de la seva feina, i això es nota. Vesteix el tradicional uniforme de camisa blanca amb armilla i corbata negra. Fa més de 30 anys que aixeca cada dia les persianes del tradicional Bar Dorrego de Buenos Aires, que amb 140 anys d'història ocupa una de les cantonades més emblemàtiques del barri de San Telmo. Mai cap de les cícliques crisis econòmiques per les quals ha passat l'Argentina n'havia afectat el funcionament. Acaba de tornar a aixecar les persianes després d'estar tancat quasi un mes al fer fallida l'empresa propietària del negoci.

Per les taules del Dorrego han passat milers de clients, molts d'ells artistes, intel·lectuals i famosos. Els seus treballadors s'han resistit al tancament, dormint-hi algunes nits i fent guàrdia per evitar un desallotjament per impagament del lloguer del local. La lluita dels cambrers i cuiners en defensa dels seus llocs de treball ha sigut titànica, un cop l'amo del negoci també va deixar fa tres mesos de pagar-los el sou.

"La resposta dels veïns i dels clients de tota la vida ha sigut increïble. Sempre ens han donat suport en la nostra lluita i ja de nou amb les portes obertes tornen a venir a esmorzar, dinar o perdre cafè, com sempre", detalla Requeira. Reconegut com un Bar Notable de Buenos Aires –hi ha un recorregut turístic que permet visitar-ne els més emblemàtics, com el Café Tortoni–, ara funciona en règim de cooperativa laboral, cosa que ha permès mantenir els llocs de treball i evitar-ne el tancament.

Sagnia empresarial

La lluita dels treballadors del Bar Dorrego és només un exemple de com cada dia milers i milers d'argentins fan tot el que poden per no quedar-se sense feina. En quatre anys, des que el president argentí, el conservador Mauricio Macri, va arribar a la Casa Rosada, quasi 20.000 empreses, comerços, botigues i negocis han tancat al país sud-americà, segons dades de la consultora Radar.

La crisi que experimenta el país sud-americà és més greu, asseguren alguns analistes i experts, que la del corralito del 2001, que va deixar una vintena de morts i sense diners milions d'argentins al bloquejar el govern la retirada de diners de les entitats financeres.

La inflació és la principal trituradora de salaris i de capacitat de compra dels argentins. És cert que l'alça de preus descontrolada ja va començar en els anteriors governs kirchneristes –durant els mandats del matrimoni presidencial dels Kirchner, entre el 2003 i el 2015–, però l'actual president, Mauricio Macri, va prometre que posar fi a la inflació seria molt fàcil i que l'Argentina remuntaria econòmicament per una "pluja d'inversions" que mai s'ha concretat de la manera que deia.

Però la inflació no és l'únic mal de l'Argentina. Se n'hi sumen d'altres: recessió; una bestial devaluació de la moneda nacional, el peso, respecte al dòlar; i un monumental deute públic, especialment amb el Fons Monetari Internacional, que ha deixat en forma de préstec més de 50.000 milions de dòlars a l'Argentina. Per a les consultores internacionals que qualifiquen les economies dels països, com Moody's i Standard & Poor's, la fiabilitat de l'Argentina és semblant a la de Veneçuela.

La crisi econòmica és només una de les potes de l'emergència social que viu l'Argentina. Fa poques setmanes, el Parlament va decretar l'emergència alimentària, un mecanisme per desviar fons públics de l'actual pressupost de l'estat, per exemple d'obres públiques encara sense començar, per dedicar els diners a donar de menjar els més pobres i necessitats. Segons indiquen les estadístiques oficials, un 35% dels argentins són pobres, quasi un 8% de la població és indigent i la meitat dels nens i nenes argentins són pobres.

Però les estadístiques amaguen una realitat que també és dramàtica i que afecta la classe mitjana. Els pobres són cada vegada més pobres, però la classe mitjana argentina, que en algun moment de la història recent del país sud-americà va ser exemplar i modèlica per la seva prosperitat i volum, ara cau en picat. Més de tres milions d'argentins només mengen un cop al dia, i una part important d'aquesta població és classe mitjana que va a menys. És el cas de Silvia Gauna, veïna de Buenos Aires i que amb 49 anys i una filla acaba de perdre la feina de recepcionista. "La inflació se'ns menja els diners de les butxaques i hem de triar entre pagar el lloguer del pis o bé comprar menjar. En el meu cas, amb una filla adolescent, hi ha molts dies que només menjo un cop al dia i aguanto prenent mate".

En aquest escenari és com l'Argentina arriba a les urnes en aquestes eleccions presidencials, on la clau serà veure si el candidat opositor kirchnerista, Alberto Fernández, líder de la coalició de centre esquerre que li dona suport, és capaç de guanyar els comicis d'aquest diumenge en primera volta, o bé si el conservador Mauricio Macri és capaç de forçar una segona ronda.

Macri arriba molt tocat a les presidencials: a l'agost, en les eleccions primàries, obligatòries per llei a l'Argentina, perquè els partits polítics definissin els seus candidats, Macri va perdre per golejada davant el candidat kirchnerista, tot i que ara confia a remuntar i donar la sorpresa.