L'Argentina decreta l'emergència alimentària per alimentar els més pobres
La inflació ha incrementat el preu dels aliments bàsics un 60% en un sol any
Buenos AiresEl 32% dels argentins són pobres. I d'aquests, la meitat són nens i nenes de menys de 15 anys. El cistell bàsic d'aliments és quasi un 60% més car que fa un any. La inflació superarà fàcilment el 65% aquest 2019. I a Veneçuela, Guatemala i l'Argentina és on més va augmentar la fam durant el 2018... I així es podrien enumerar més i més xifres i dades per mostrar la crisi dramàtica per la qual passa l'Argentina, un país de 45 milions d'habitants amb capacitat per alimentar 400 milions de persones i que increïblement acaba de donar llum verda a l'emergència alimentària.
El Senat argentí ha validat aquest dimecres la nova llei que fa possible destinar uns 150 milions d'euros, un 50% més que actualment, a ajudar els més pobres i dotar els menjadors populars dels aliments necessaris per alimentar els milers i milers d'argentins que cada dia hi busquen un plat calent. "Hi ha molts argentins que tenen fam, que no poden fer els quatre àpats. És tan gran l'augment de la demanda d'aliments que els pressupostos s'han d'augmentar, aquesta és la idea de l'emergència alimentària", destacava el diputat opositor i exministre de Defensa Agustín Rossi en declaracions a Ràdio El Destape.
Les xifres sobre la pobresa i la crisi econòmica de l'Argentina poden ser fredes quan s'expliquen de manera estadística, però les cares dels que fan cua amb una carmanyola a la mà no ho són. Ho sap molt bé Dagna Aiva, responsable del menjador popular Casa Usina de Sueños, situat al barri Villa 21-24 de la ciutat de Buenos Aires, que anima els seus veïns a continuar endavant. En aquesta zona de barraques del sud de la capital argentina és on més es pot veure la misèria i la pobresa en estat pur, de cara. De dilluns a divendres, mentre Aiva cuina a casa seva, una llarga fila d'homes, dones i nens esperen el dinar amb una carmanyola a la mà. Serà de ben segur l'únic àpat calent que faran al dia desenes i desenes de famílies, que sense horitzó sobreviuen com poden.
"El gran problema amb què ens trobem avui dia ja no és la desnutrició, que també, sinó que com que mengen bàsicament carbohidrats cada vegada hi ha més casos d'obesitat infantil", detalla a l'ARA Noemí Giménez, portaveu del Movimiento Evita, una de les principals agrupacions socials argentines, que treballa sobre el terreny a les zones més pobres de l'Argentina, com la Villa 21-24. Avui per dinar toca llenties. Les ha preparat la María, una de les veïnes del barri. "Falta especialment llet per als nens, per a l'esmorzar i el berenar que els donen aquí i a les escoles. I això, en un país productor de llet i amb tantes vaques, no s'entén de cap de les maneres", sentencia.
La setmana passada va ser el Congrés qui va aprovar de manera exprés l'emergència alimentària. Durant 48 hores, milers d'argentins sense feina i que per sobreviure depenen de les subvencions estatals per a famílies vulnerables es van manifestar pel centre de Buenos Aires. Una pressió que els diputats van notar, ja que en un tràmit llampec la llei va rebre llum verda. Avui també hi ha hagut concentracions d'ONG i associacions humanitàries per demanar accelerar el programa d'ajuda als més desfavorits. L'oficialisme que lidera el president argentí, el conservador Mauricio Macri, va fer seu el projecte de llei presentat per l'oposició i va acceptar impulsar l'emergència alimentària per la crua realitat que viu el país sud-americà.
"El govern ha fet molt en aquests quatre anys en matèria de política social. Fa 17 anys que l'Argentina està en emergència alimentària, una pobresa que ha travessat tots els colors polítics", destacava el president del grup parlamentari Canviem (oficialisme), Mario Negri, en declaracions a l'emissora de ràdio argentina Cadena 3.