L’Aràbia Saudita sacseja el golf Pèrsic en trencar amb Qatar
Una aliança àrab bloqueja comunicacions amb el petit emirat perquè dona suport al “terrorisme”
TunisL’augment recent de les tensions entre Qatar i l’Aràbia Saudita ha experimentat aquest dilluns un salt qualitatiu. A més de Riad, cinc dels aliats més estrets de Qatar, els Emirats Àrabs Units (EAU), Egipte, Bahrain, les Maldives i el govern oficial del Iemen, han trencat relacions diplomàtiques amb Doha al·legant que dona suport al “terrorisme”.
Les represàlies contra la petita i pròspera monarquia no són només polítiques, sinó també econòmiques: Riad ha segellat l’única connexió terrestre de la península de Qatar, i la resta han limitat les connexions aèries i bancàries. Es tracta de la crisi més greu dins del Consell de Cooperació del Golf (CCG), fundat l’any 1981 i que reuneix els països àrabs del golf Pèrsic.
Des de l’esclat de l’anomenada Primavera Àrab, les turbulències diplomàtiques a la regió s’havien agreujat a causa del suport de Qatar als partits islamistes i la seva política independent respecte a Teheran, acèrrim enemic de Riad. El conflicte amenaça de provocar un sotrac econòmic, ja que les economies d’aquests països estan estretament vinculades. Per exemple, la prohibició de Riad i el Caire a Qatar Airways d’utilitzar el seu espai aeri, així com la interrupció de les connexions aèries amb els EAU, pot afectar tota la regió, atesa la condició de hub internacional de Doha. A més, uns 200.000 egipcis treballen a Qatar, i les seves remeses són vitals.
La resposta qatariana
El govern qatarià hi ha respost amb un comunicat públic en el qual assegura que les mesures són “injustificades i basades en al·legacions i suposicions falses”. “Qatar respecta la sobirania d’altres nacions i no interfereix en els seus assumptes interns, i ha complert amb el seu rol en la lluita contra l’extremisme i el terrorisme”, s’ha defensat l’emirat.
La gravetat de les possibles repercussions del conflicte han forçat les grans potències a manifestar-se. El secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, va ressaltar la “importància que el CCG continuï unit”. “Espero que no tingui un impacte significatiu, si en té algun, en la lluita comuna contra el terrorisme”, ha afegit. Qatar és la seu de la principal base naval nord-americana al sensible golf Pèrsic. Mentre la Turquia d’Erdogan s’oferia com a mediadora, l’Iran dels mul·làs instava a la negociació i es mostrava disposat a exportar aliments a Qatar.
L’actual escalada va iniciar-se al maig amb la suposada filtració d’un discurs de l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, en què criticava les polítiques dels EUA i també les dels seus veïns. Si bé el govern qatarià va afirmar que havien sigut fabricades, els mitjans saudites i dels EAU, alguns amb audiència panàrab, no van recollir les declaracions i van llançar atacs furiosos contra Qatar. La cadena qatariana Al-Jazeera va reaccionar difonent una filtració dels correus de l’ambaixador dels EAU a Washington que evidenciaven la seva relació amb el lobi proisraelià.
Ara bé, les arrels del problema són més profundes. Tot arrenca a mitjans dels anys 90, quan Qatar va decidir ascendir a la primera divisió diplomàtica regional gràcies a la renovada influència adquirida a través d’Al-Jazeera. L’Aràbia Saudita, la petromonarquia més poblada i poderosa del Golf, no va veure mai amb bons ulls la contestació qatariana a la seva hegemonia. Tanmateix, l’hostilitat entre els dos països no es va disparar fins a l’ascens dels Germans Musulmans a Egipte, que va comptar amb el suport de Doha, com també la seva branca palestina, Hamàs. Pels Al-Saud, la família reial saudita, aquest moviment islamista transnacional representa una amenaça existencial, ja que podria suposar una alternativa a la seva societat ultraconservadora. Per això, Riad es va aliar amb el general egipci Al-Sissi per derrocar la confraria.
“L’objectiu real de l’Aràbia Saudita és la submissió total de Qatar”, sosté l’analista Ali Ahmed, de l’Institute for Gulf Affairs a Washington, que considera una excusa les acusacions de suport al terrorisme. De fet, com Doha, Riad també ha finançat milícies islamistes a Síria contra Baixar al-Assad.
L’amic de Washington
Les desavinences entre les dues petromonarquies ja van portar a un trencament de relacions el 2014, però no a un setge econòmic com l’actual. Amb l’ascens al tron de Salman bin Abdulaziz al-Saud, hi va haver reconciliació. Amb el suport qatarià a l’aventura militar saudita al Iemen, la crisi semblava resolta. Fins que Donald Trump va visitar el Pròxim Orient dies abans de l’esclat de la crisi. “El reforçament de les relacions entre Washington i Riad, així com l’hostilitat de Trump cap a Hamàs i l’Iran, ha envalentit els saudites”, comenta Michael Stephen, un investigador del think tank britànic RUSI especialitzat en el golf Pèrsic. “Qatar està en una posició molt feble. Crec que haurà de fer unes concessions considerables per resoldre això”, afegeix.