L’Aràbia Saudita admet finalment que Khashoggi és mort i ho atribueix a una "baralla" al consolat
El règim carrega la responsabilitat sobre el sotscap dels serveis d'intel·ligència, Ahmad Al-Assiri
TunisFinalment el règim saudita ha reconegut, a través de la televisió pública, la mort del periodista crític Jamal Khashoggi al seu consolat a Istanbul. Segons ha informat aquest divendres, la primera investigació oficial ha conclòs que Khashoggi hauria mort després d'una "baralla". El sotscap de la intel·ligència saudita, Ahmad Al-Assiri i Saud Al-Qahtani, asessor del príncep hereu Mohamed Bin Salman han estat cessats pel cas, mentre un total de 18 persones han estat detingudes mentre continua la recerca.
D'aquesta manera la petromonarquia renuncia -18 dies després de la desaparició del periodista que va ser vist per últim cop el 2 d'octubre quan va entrar al consolat- a l'estratègia de negar tot coneixement dels fets i busca bocs expiatoris per evitar que el cas erosioni encara més Bin Salman i el seu règim. Segons la cadena, el rei Salman ha ordenat la formació d'un comitè ministerial presidit pel príncep hereu per reestructurar els serveis d'intel·ligència.La notícia arriba després d'una conversa telefònica entre el rei saudita i el president turc, Recep Tayyip Erdogan.
En funció de com evolucioni el cas, el règim saudita haurà de pagar una factura més elevada o menys. En tot cas, aquesta ja és la pitjor crisi de confiança entre Riad i Washington des que una quinzena de joves saudites van perpetrar els atemptats de l’11 de setembre del 2001.
Per a la petromonarquia del golf Pèrsic, la conseqüència més evident de l’escàndol és econòmica. El degoteig inicial d’absències de multinacionals i responsables polítics occidentals a la seva conferència econòmica de la setmana vinent s’ha convertit en una allau. Anomenada pomposament la Davos del desert per l’alt nivell dels seus participants, aquesta cita anual té com a objectiu atraure inversions estrangeres. La conferència havia adquirit una importància més gran aquest any a causa del llançament del projecte Visió 2030 del govern saudita, destinat a transformar la seva economia, que avui en dia és completament dependent del petroli.
En les últimes hores, el secretari del Tresor nord-americà, Steve Munchin, ha anunciat que no assistirà a la trobada, com tampoc ho faran Dirk Hove, màxim responsable de la divisió de defensa de la multinacional de l’aeronàutica Airbus, i Christian Sewing, director exectiu del Deutsche Bank. Probablement, la conferència, a la qual s’havien registrat més de 140 organitzacions, s’acabarà celebrant, però sense alguns dels convidats de més renom. Tota una bufetada per a un règim que es gasta cada any una milionada per millorar la seva imatge a Occident.
D’acord amb els analistes, s’espera que nombroses multinacionals estrangeres congelin les seves inversions previstes al regne saudita. Les seqüeles de l’afer Khashoggi, sumat a la guerra del Iemen i el conflicte amb Qatar, projecten dubtes sobre l’estabilitat del país àrab, governat per Mohamed bin Salman. Als seus 33 anys, el príncep hereu és considerat un jove impulsiu i inexpert, i pocs confien en l’autoritat del seu convalescent pare, el rei Salman. Les empreses són sensibles al clima polític i als rumors sobre possibles represàlies econòmiques, que podrien adoptar la forma d’una nova legislació antitrust cap a l’OPEP per part del Congrés nord-americà.
Però un cop passada la tempesta s’espera que es reprenguin els intercanvis comercials. L’Aràbia Saudita és un mercat massa sucós per entregar-lo als competidors xinesos o russos. Per això, fins i tot les empreses que han esborrat el seu nom de la Davos del desert no han amenaçat de marxar. “Creiem que és important mantenir el diàleg amb un país que acull 1.000 dels nostres treballadors”, es llegia al comunicat de premsa del Deutsche Bank.
Impacte limitat
“En l’àmbit polític, les repercussions seran limitades. Per exemple, Bin Salman deixarà de ser rebut a Washington o a Londres, però ningú apostarà per fer caure la monarquia”, sosté en una conversa telefònica l’analista saudita Ali al-Ahmed, de l’Institute for Gulf Affairs, amb base a Washington. Tot i això, és la primera vegada que s’han sentit crítiques des de les més altes esferes occidentals contra la persona del monarca o el seu fill, i no només contra les seves polítiques. “L’únic que potser podria forçar el relleu de Bin Salman és Washington. Però seria molt complicat, perquè controla tots els cossos de seguretat”, afegeix. De moment, no sembla que Donald Trump hi tingui gaire interès.
A principis de setmana la cadena CNN ja avançava que Riad admetria que funcionaris seus van matar Khashoggi “per error” en el transcurs d’un interrogatori. El New York Times fins i tot havia citat el nom al-Assiri com a probable cap de turc. Així els congressistes nord-americans podran castigar només els individus implicats, i evitar represàlies a Bin Salman. Ara bé, difícilment algú es creurà que el totpoderós príncep no estigués al corrent de la captura d’un conegut dissident.