Ara sí, Suècia ja té una dona liderant el govern

BarcelonaMagdalena Andersson ha hagut d'esperar, però finalment ja pot dir amb tota seguretat que es convertirà en la primera dona que assumeix el càrrec de primera ministra de Suècia. Després del fiasco inesperat de dimecres passat, quan la líder socialdemòcrata va haver de dimitir poques hores després de ser investida, aquest dilluns sí que ho ha aconseguit.

El Parlament suec ha donat llum verda al nomenament d'Andersson, que ha rebut 101 vots a favor, 75 abstencions i 173 vots en contra (en calien 175 per aturar la seva investidura) i preveu presentar el nou govern aquest dimarts. Serà un executiu format exclusivament per socialdemòcrates (cosa que no passava des de fa quinze anys), que hauran de governar en solitari i amb encara més minoria (101 diputats dels 349 totals) després que els Verds abandonessin la coalició, cosa que va forçar la imprevista dimissió d'Andersson la setmana passada.

El motiu que van esgrimir els ecologistes –socis dels socialdemòcrates des del 2014– va ser el rebuig de la proposta de pressupostos del govern al Parlament, en una votació que va coincidir el mateix dia que la d'investidura. Per contra, es van aprovar els comptes dissenyats pels tres partits de dretes de l'oposició, inclòs el partit populista i antiimmigració Demòcrates de Suècia, un fet històric. Així doncs, el nou executiu haurà de governar amb el pressupost de la dreta a la recta final de la legislatura, ja que les eleccions seran el setembre de l'any que ve.

Andersson va defensar després de la seva primera investidura que el pressupost aprovat utilitza la proposta del govern com a base (és una contraproposta) amb "ajustaments marginals". Però el cert és que haurà d'implantar mesures que van en la línia oposada al que proposava l'executiu roig i verd, com la rebaixa de l'impost sobre els carburants, mentre que la intenció era apujar-lo. Tot i això, els partits de dreta no han inclòs als seus comptes mesures concretes pel que fa a qüestions polèmiques com la immigració, malgrat que apunten a una reforma profunda després de les eleccions. "Algú ha de ser primer ministre en aquest país, i no sembla que hi hagi cap altra alternativa", ha dit Andersson en roda de premsa aquest dimecres quan li han preguntat com controlarà un pressupost que no ha presentat ella, i ha insistit que respectaran "el que ha decidit el Riksdag [Parlament]".

Més tècnica que política

Però qui és la dona que passarà a la història de Suècia? Nascuda a Uppsala el 1967, ha dedicat la seva carrera a la política, tot i que ha mantingut sempre un perfil molt més tècnic que polític. Nedadora d'elit i estudiant diligent en la seva joventut, es va iniciar a la política als 16 anys, com a membre de les joventuts socialdemòcrates (SSU) a la seva ciutat natal i va ser elegida presidenta de la branca local pocs anys després. Va mantenir el seu compromís amb el partit durant la seva època universitària a la Stockholm School of Economics, quan va ser escollida presidenta de l'Associació d'Estudiants Socialdemòcrates.

Quan va acabar els estudis (després de passar per Viena i la Universitat de Harvard) va començar la seva carrera a la política estatal. Entre el 1996 i el 2004 va treballar a l'oficina del primer ministre, Göran Persson, primer com a assessora i després com a directora de planificació. I ja no ha abandonat mai ni l'òrbita socialdemòcrata ni la política d'alt nivell: secretària d'estat al ministeri de Finances, directora de l'agència tributària sueca, portaveu econòmica del partit socialdemòcrata i, finalment, ministra de Finances durant tota l'etapa del seu predecessor, Stefan Löfven, des del 2014 i fins aquest mateix dilluns.

El politòleg de la Universitat de Södertorn Nicholas Aylott destaca que, a més de tenir un perfil molt tècnic, Andersson és una "desconeguda" des del punt de vista ideològic o estratègic. "Mai ha estat realment involucrada en campanyes electorals, mai ha format part de governs locals ni regionals. Va ser elegida diputada el 2014, però va deixar l'escó immediatament per convertir-se en ministra de Finances, i és l'únic ministeri que ha ocupat", explica a l'ARA. "No sabem ben bé si és conservadora o radical cap a la dreta o cap a l'esquerra. Sabem que es pren seriosament la disciplina fiscal i l'equilibri pressupostari, però, més enllà d'això, poca cosa", afegeix.

"Recuperar el control democràtic"

Després de ser elegida líder dels socialdemòcrates, va afirmar que volia "recuperar el control democràtic" de les escoles, la sanitat i l'atenció a la gent gran i allunyar-se de la privatització a l'estat del benestar. També va dir que pretenia fer de Suècia un model a seguir a escala mundial en la transició climàtica, i va prometre acabar amb la segregació, així com amb els tirotejos que afecten el país des de fa anys, generalment a causa de les bandes que lluiten pel mercat de la droga i que afecten principalment els barris desfavorits amb una gran població immigrant.

Malgrat mantenir-se en una segona línia, Andersson assegura que sempre ha tingut clara la vocació de lideratge. "Sempre m'ha agradat decidir. Quan era petita, somiava en ser gerent de Konsum –una de les grans cadenes de supermercats de Suècia–, que també és una posició de lideratge", deia en una entrevista al diari Expressen. "Si vols canviar el món, necessites influència", deia a la mateixa entrevista. Ara li caldrà demostrar aquesta influència i el seu poder, sobretot de negociació, tenint en compte la fragilitat política d'un Riksdag més fragmentat que mai i a pocs mesos de les eleccions.