I ara què? Els partits negocien una coalició, i Merkel no podrà marxar tan aviat com volia

Barcelona"Comença la partida d'escacs", deia aquesta nit el setmanari Der Spiegel. Els guanyadors de les eleccions, els socialdemòcrates de l'SPD, volen formar govern i els grans derrotats, els conservadors de la CDU/CSU, tampoc no hi renuncien. Aquest dilluns ha arrencat el ball de negociacions en què verds i liberals poden tenir la clau de la governabilitat. Fins que no es posin d'acord, la cancellera Angela Merkel, que ha estat 16 anys al càrrec i el deixa per voluntat pròpia, haurà de continuar en el seu lloc, en funcions. Experts com el professor de la UPF Klaus-Jürgen Nagel ja adverteixen que "segurament la veurem fent el discurs de Cap d'Any".

El canceller alemany és escollit pel Bundestag, el Parlament, un cop s'ha format govern. Després d'anys de governs bipartits, els escenaris més possibles ara semblen coalicions a tres. En el codi que fa servir la premsa germànica (jugant amb els colors de cada formació i la bandera que formarien), són els anomenats Semàfor (SPD, Verds i Liberals) i Jamaica (CDU, Verds i Liberals).

Fase exploratòria

En la majoria de democràcies parlamentàries, el cap d'estat (sigui president o monarca) nomena el partit encarregat de formar govern, que sol ser el més votat. Si no aconsegueix prou suport, l'encàrrec pot passar al següent o a qui estigui en millors condicions de forjar aliances. Però en el cas d'Alemanya els partits poden embarcar-se en les anomenades "converses exploratòries". És una primera fase que no té un límit de temps i la tradició dicta que el partit més votat convida els altres a parlar, però no hi ha un protocol clar.

El cap de llista conservador Armin Laschet va llançar una bomba diumenge, tot i haver obtingut els pitjors resultats de la història de la CDU, fundada després de la II Guerra Mundial: no renuncia a "fer tot el que calgui" per formar govern. El seu rival, Olaf Scholz, també va deixar clar que "els alemanys volen que el pròxim canceller sigui de l'SPD i es digui Olaf Scholz". Els Verds, que seran decisius, han convocat un congrés extraordinari aquest dissabte. Els liberals de l'FPD, que també poden tenir la clau, han dit que prefereixen la coalició amb els conservadors i els Verds, però els ecologistes han apostat pels socialdemòcrates. El nou Parlament es constituirà el 26 d'octubre, un mes després de les eleccions.

Negociacions formals

Quan dos o tres partits es posin d'acord per formar una coalició de govern, començaran les negociacions formals, que han de decidir les grans línies polítiques i el repartiment de carteres. Tot plegat ha de quedar recollit en un "contracte de coalició", un document extens i detallat. Aquesta segona fase tampoc té un límit de temps i fins que no hi ha un acord final el govern ha de continuar en funcions. L'últim precedent és el del 2017: Merkel va ser formalment confirmada per al seu quart mandat el 17 de març del 2018, cinc mesos i mig després d'haver guanyat les eleccions. I això que el govern no canviava de color.

I si no hi ha acord?

La Constitució alemanya estableix que si els partits són incapaços de formar una coalició de govern viable, el president (que té un paper merament institucional) ha de proposar un candidat, que lògicament ha de ser el més votat. Els diputats l'han de ratificar en votació secreta i per majoria absoluta. Si no ho aconsegueix, la votació es repeteix dues setmanes més tard, i si tampoc la supera es fa una tercera votació en què n'hi ha prou amb majoria simple. Aleshores el president decideix si investeix un govern en minoria o si convoca noves eleccions.