Què hi ha darrere de les protestes contra la immigració a Irlanda?

LondresEl mes de setembre passat, els membres del Dáil Éireann, el parlament irlandès, van ser segrestats per unes hores a l'interior de l'edifici mentre als afores, unes dues-centes persones agredien físicament o verbalment els vianants i s'enfrontaven a la policia. El dia que es reprenien les sessions després de l'estiu, els manifestants també van plantar al mig del carrer dos simulacres de forques, de les quals van penjar fotografies de representants de tota la classe política. Volien mostrar el seu descontentament. Per què? Els crits que se sentien eren una amalgama diversa: contra les vacunes de la covid, contra la immigració, contra la comunitat LGTBI+, contra les normes que a les escoles ensenyen respecte als col·lectius minoritaris. Una agenda ampla d'extrema dreta.

El 2019, a Oughterard, al comtat de Galway, va començar a circular informació a través de WhatsApp i Telegram que es reformava un hotel desocupat per acollir sol·licitants d'asil. Aviat van començar les protestes dels veïns. L'estiu del 2022, van començar també les protestes contra un pla per construir cases prefabricades per a famílies ucraïneses a Newbridge. El juliol del mateix any, una vintena d'aquestes cases es van traslladar a un hotel a Fermoy. Un veí en va retransmetre en directe l'arribada a través de Facebook i el debat que es va aixecar a la xarxa social va acabar en una manifestació contra els estrangers.

Fa un any, en un patró que es repeteix, van començar a circular en línia vídeos de sol·licitants d'asil que arribaven al Travelodge de Ballymun; a principis de gener de 2023, centenars de persones es van reunir fora de l'hotel al crit de "Get them out" ("Feu-los fora"). El mateix eslògan que, a través de la xarxa X, es pot sentir que cridaven dijous a la nit, als carrers del centre de Dublín, un o alguns dels manifestants que van provocar els més grans aldarulls a la ciutat en dècades. Unes 500 persones van participar en els disturbis.

Aquest matí de divendres, mentre els serveis de neteja intentaven endreçar-ho tot, 32 dels 34 detinguts han passat a disposició judicial, acusats de robatori, tinença de ganivets de grans dimensions, agressions a la policia, destrosses de mobiliari urbà i vehicles, inclòs el comboi d'un tramvia i un parell d'autobusos de dos pisos. Un agent de les forces antiavalots es troba, a més, en estat greu.

El comissionat de la Garda, la policia irlandesa, Drew Harris, ha atribuït l'erupció de violència a "una turba desenfrenada, facció de gamberros i llunàtics impulsats per la ideologia d'extrema dreta". El vincle amb els anteriors episodis comentats és, d'acord amb Harris, la "desinformació", o la manipulació de la informació i la radicalització via xarxes socials, poc després que un home d'uns quaranta anys apunyalés dijous al migdia quatre persones –tres de les quals noies joves– a la zona nord del centre de la ciutat. En canals de WhatsApp i Telegram va córrer com la pólvora que l'agressor era un d'origen algerià. Però si bé la policia no comenta la dada oficialment, tant la BBC com altres mitjans de comunicació irlandesos informen que no és el cas. L'agressor és un ciutadà irlandès.

La comunitat de la diàspora

Sabut és que la diàspora irlandesa és una de les més grans del món. Per aquesta raó podria sobtar encara més el crit de "Feu-los fora!". Perquè va contra el que els irlandesos han fet durant segles, especialment des del període de la gran fam de mitjans del segle XIX, quan va morir un milió de persones i un altre milió va marxar del país en cinc anys.

Just quatre dies abans de l'esclat de violència, investigadors de l'Institut de Diàleg Estratègic (ISD), un think tank que analitza el contingut de les xarxes socials, divulgava un estudi fet sobre 13 milions de missatges de 1.640 comptes els darrers tres anys. La conclusió, diu Ciarán O’Connor, és que "la desinformació [informació compartida amb el propòsit específic de l'engany] i la informació dolenta [la que es propaga amb independència de si hi ha o no intent d'engany] ha augmentat a la xarxa per part de figures de l'extrema dreta i partidaris de teories de la conspiració a Irlanda".

Una altra de les conclusions de l'estudi d'ISD és que "molts dels implicats en la difusió d'informació falsa sobre la pandèmia han passat a tenir com a objectiu els refugiats, els sol·licitants d'asil i la comunitat LGBTI+", a qui representen regularment com a assetjadors sexuals de nens.

Retòrica antiimmigració

Fins ara, a Irlanda, el missatge de la classe política és que l'extrema dreta no era un problema perquè no tenia cap mena d'impacte electoral. Però el cas del Regne Unit posa de manifest que no cal que ho tingui perquè la seva agenda s'imposi. Només cal pensar en la retòrica antiimmigració del Partit Conservador, manllevada de l'UKIP i del debat del Brexit. Que ahir dijous es coneguessin revisades a l'alça la xifra d'immigrants legals arribats a les illes britàniques l'any passat (754.000 persones) ha provocat una enorme tempesta política.

El 2010, quan va arribar al poder el Partit Conservador, David Cameron va prometre rebaixar-la a desenes de milers. Tretze anys després ha arribat al rècord. Tretze anys en què els serveis socials bàsics, sanitat i educació, han estat infrafinançats. Polítics com Nigel Farage, o l'exministra de l'Interior, Suella Braverman, o el mateix primer ministre, Rishi Sunak, assenyalen els que venen de fora. No criden "Feu-los fora" però sí "Aturem les pasteres". Els migrants que creuen pel Canal de la Mànega, però, són un nombre insignificant en comparació amb els que hi entren legalment.