Una aplicació mòbil permet rastrejar casos de covid-19

Nova YorkA falta de tests generalitzats sota demanda, les autoritats sanitàries de tot el món lluiten per rastrejar en temps real la propagació de la pandèmia de coronavirus. Segons un equip de científics dels Estats Units i el Regne Unit, una aplicació mòbil de crowdsourcing -és a dir, basada en la participació ciutadana- pot ser la resposta per a aquesta situació tan complicada.

En un estudi publicat dilluns a la revista Nature Medicine, un grup d’investigadors explicaven els resultats obtinguts amb una aplicació mòbil, Covid Symptom Study, en la qual els usuaris poden marcar els símptomes que es noten. Aquesta aplicació ha detectat amb considerable eficàcia les infeccions per coronavirus entre els 2,5 milions de persones que la van utilitzar entre el 24 de març i el 21 d’abril.

L’estudi, que ha rastrejat usuaris dels Estats Units, el Regne Unit i Suècia, ha descobert que la pèrdua del gust i l’olfacte és l’indicador número 1 per saber si una persona agafarà la covid-19, la malaltia provocada pel coronavirus, seguit d’una gran fatiga i un dolor muscular agut.

A partir d’un model matemàtic, els investigadors van ser capaços de pronosticar, amb una precisió de pràcticament el 80%, si una persona tenia el covid-19 en funció de l’edat, el sexe i una combinació de quatre símptomes: pèrdua del gust o l’olfacte, tos persistent, fatiga i inapetència.

L’estudi ha descobert que dos terços dels que després van donar positiu pel virus -unes 15.000 persones- havien notat una pèrdua del gust i l’olfacte. La febre i la tos -els símptomes considerats fins ara com els indicadors més fiables- ocupaven la quarta i la cinquena posició de la llista.

“És un símptoma molt estrany que no apareix gairebé mai en altres malalties, i per això poques vegades falla”, diu Tim Spector, professor d’epidemiologia genètica al King’s College de Londres i un dels principals autors de l’estudi.

Com que la pèrdua de l’olfacte i el gust se sol associar a casos lleus de covid-19, Spector creu que les autoritats sanitàries poden fer servir la informació subministrada per aquestes aplis per animar els participants a aïllar-se fins que els puguin fer el test: “Com més material d’aquest recopilem i més el documentem, millor podrem plantar cara a nous brots”.

La punta de l’iceberg

Aquests investigadors esperen que les seves conclusions convencin l’Organització Mundial de la Salut i altres organismes sanitaris de modificar els criteris actuals, que consideren la febre i la tos com a símptomes molt més importants que la pèrdua del gust i l’olfacte per decidir a qui s’han de fer les proves del covid-19.

Andrew T. Chan, professor de la Facultat de Medicina de Harvard i investigador en cap de l’estudi, afirma que una aplicació mòbil pot ajudar les autoritats sanitàries a identificar els que estan en la fase inicial de la malaltia i, sense saber-ho, estan propagant el virus.

“De moment, recopilem sobretot dades referides a la punta de l’iceberg, els que estan molt malalts i van a l’hospital. Però a sota hi ha un iceberg enorme format per persones amb símptomes lleus que, pel que sabem, són els grans culpables de la propagació comunitària. No tenim la capacitat de rastrejar-les a casa seva, i això és un autèntic problema”, explica el doctor Chan, que també és cap d’epidemiologia clínica i translacional a l’Hospital General de Massachusetts.

Aquesta aplicació, si s’adopta d’una manera generalitzada, podria dotar les autoritats sanitàries d’una eina força econòmica per detectar brots a ciutats, estats i fins i tot a escala de barris. Tenint en compte que, segons sembla, la pèrdua del gust i l’olfacte és un indicador precoç del covid-19, la informació obtinguda permetria a les autoritats sanitàries estar preparades per a un pic de contagis i podria ajudar en l’assignació de recursos escassos, com ara els respiradors per als malalts més greus i l’equip de protecció personal que necessiten els professionals sanitaris.

Quan els brots locals retrocedeixin, aquesta aplicació també pot orientar les decisions sobre la flexibilització del confinament i les mesures de distanciament social. A més, els investigadors afirmen que l’aplicació no desperta preocupacions significatives en matèria de privacitat, perquè no demanen als participants que hi introdueixen el seu nom ni cap altra informació personal, només el codi postal.

La utilitat de les aplicacions

John Brownstein, epidemiòleg i màxim responsable d’innovació del Boston Children’s Hospital, diu que aquest estudi és una prova més de la utilitat de les aplicacions mòbils per al seguiment de malalties en temps real. El doctor Brownstein, que no ha participat en l’estudi de l’aplicació del coronavirus, té una dècada d’experiència en altres aplicacions de crowdsourcing per al seguiment de símptomes, començant per una de la grip, Flu Near Me, i fa poc una del covid-19, Covid Near You, que ja ha captat més de 600.000 usuaris als Estats Units.

L’epidemiòleg pensa que aquestes aplicacions poden detectar un brot abans que la gent comenci a anar als hospitals: “Com que no tenim prou tests, les dades d’aquesta mena ens ajudaran a conèixer millor la simptomatologia, els focus infecciosos i l’impacte del distanciament social. Sense aquesta informació, ¿com podem saber si ja hem superat la pandèmia i podem tornar a obrir-ho tot?”

Un panorama incomplet

Però aquestes aplicacions participatives no ens ofereixen un panorama complet de la pandèmia actual de coronavirus. Com que els usuaris acostumen a ser joves, no són precisament els més adequats per reflectir l’evolució del covid-19 entre la gent gran. Les aplicacions tampoc poden substituir els tests, que són el mitjà més eficaç per rastrejar la propagació de la malaltia. A tot això s’hi afegeix el fet que els usuaris també poden introduir errors en les dades si marquen símptomes propis també d’altres malalties.

“És una mena d’experiment a gran escala en temps real que fa un parell d’anys no es podia fer”, diu Spector. L’aplicació, que ell mateix ha ajudat a desenvolupar, aprofita una tecnologia utilitzada pel King’s College de Londres per al seguiment de les dades mèdiques de 14.000 bessons al Regne Unit. Quan el brot de coronavirus va provocar la suspensió temporal del projecte, el doctor Spector es va adonar que l’aplicació del King’s College es podria readaptar fàcilment per al seguiment de la pandèmia.

“Era una idea esbojarrada, però quatre dies després vam llançar l’aplicació, que es va fer viral”, explica. Al cap de tres dies, més d’un milió de persones se l’havien descarregat, una xifra que ja ha pujat a 3.300.000 milions.

Cristina Menni, investigadora del King’s College i una de les principals autores de l’estudi, comenta que els investigadors han continuat perfeccionant l’aplicació. Ara un dels seus objectius és trobar la manera d’esbrinar si les malalties preexistents o els factors genètics incrementen els riscos sanitaris dels contagiats.

Ara com ara, però, Menni creu que les aplicacions mòbils participatives poden esdevenir una eina útil per ajudar les autoritats sanitàries a contenir la pandèmia: “Com que no s’han fet tests generalitzats, el seguiment dels símptomes del coronavirus és un mitjà de contenció molt senzill i barat. I, com a mínim, tothom que indiqui que ha perdut el gust i l’olfacte hauria d’aïllar-se fins que li puguin fer el test”.

Traducció de Lídia Fernández

Copyright The New York Times