Apareix mort a Kíev, penjat d'un arbre, un opositor al dictador bielorús Lukaixenko
Vitali Xixov dirigia des d'Ucraïna una xarxa de suport als crítics contra el règim satèl·lit de Moscou
LondresEl cap d’un grup de suport a refugiats bielorussos establerts a la veïna Ucraïna, i que ajuda els opositors del règim d’Aleksandr Lukaixenko a fugir del país, ha aparegut mort aquest dimarts al matí penjat d’un arbre en un parc, a prop de la seva residència de Kíev. Vitali Xixov, de 26 anys, que va marxar a l’exili la tardor passada, estava desaparegut des de dilluns, quan va sortir del seu domicili per practicar fúting i ja no va tornar. La policia de la capital ucraïnesa investiga si es tracta d’un assassinat o d’un suïcidi. El cos ha aparegut amb el telèfon mòbil de l’activista i els seus objectes personals a sobre.
La policia estudia "totes les teories possibles", inclòs també l’assassinat encobert com a suïcidi. Els companys de l’activista asseguren que no tenen “cap dubte” que el règim bielorús del dictador Lukaixenko és al darrere del presumpte crim. La policia necessita practicar tota mena de proves forenses i analitzar els diferents sistemes de circuit tancat de televisió de la zona on s’ha trobat el cos abans de poder-se pronunciar definitivament sobre les circumstàncies de la mort.
Xixov era el director de la Casa Bielorussa de Kíev, una organització no governamental que ha ajudat milers de bielorussos a fugir d’un règim que està sota el setge internacional, però amb el suport de Moscou, arran de les denúncies de frau electoral l’agost de l’any passat i, encara més, arran del desviament d’un avió que volava d'Atenes a Vílnius, a finals de maig, amb l’objectiu d’arrestar el periodista crític Roman Protassévitx. Amb anterioritat a aquest dilluns, la Casa Bielorussa de Kíev havia denunciat que Vitali Xixov havia estat seguit per persones no identificades pels serveis secrets ucraïnesos.
Visita a Londres
L’aparició del cos de Xixov ha tingut lloc poques hores abans que Sviatlana Tsikhanóvskaia, líder de l'oposició bielorussa a l’exili, es reunís aquest dimarts amb el primer ministre britànic, Boris Johnson. Tsikhanóvskaia ha demanat que el Regne Unit s’afegeixi a totes les sancions de la Unió Europea contra el satèl·lit de Moscou. Johnson ha expressat la solidaritat de Londres amb la lluita pel restabliment de la democràcia plena a Bielorússia. "Estem al vostre costat, molt a favor del que esteu fent. Ens comprometem a donar suport als drets humans i a la societat civil a Bielorússia", li ha dit. Tsikhanóvskaia, per la seva banda, ha subratllat el poder de la declaració de suport de Johnson, després d'assegurar que és "important entendre que un dels països més poderosos del món dona suport a Bielorússia".
Però, més enllà de les paraules, la geopolítica és l'enemic dels demòcrates bielorussos, que xoquen amb els interessos del Kremlin i el suport que dona el president rus, Vladímir Putin, a Lukaixenko. En aquest sentit, en conversa amb els periodistes als afores de Downing Street, Tsikhanóvskaia ha assegurat que "era massa d'hora per comentar la mort de Xixov", però ha insistit que no deixaria de lluitar per unes eleccions lliures i justes a Bielorússia. "No puc parar, perquè sento la responsabilitat pel futur del meu país. Entenc que puc desaparèixer en qualsevol moment però sé que, fins i tot si desaparec un dia, aquest moviment continuarà sense mi".
Les seves paraules eren deutores dels efectes de la més que sospitosa mort de Vitali Xixov. En un comunicat emès abans de reunir-se amb Johnson, la líder opositora a Lukaixenko s'havia confessat "devastada per la notícia" per afirmar a continuació que "els bielorussos no poden sentir-se segurs ni tan sols a l'estranger, sempre que hi hagi persones que es dediquin a la venjança, que amaguin la veritat i que eliminin els testimonis".
Fins ara Ucraïna es podia considerar una mena de santuari per als opositors de Lukaixenko. Però l’aparició del cos de Xixov pot escampar una ombra de dubte sobre la seguretat d'aquests activistes i sobre fins on poden arribar tant els tentacles de Minsk com de Moscou a la veïna república. En aquest sentit, Pavlo Klimkin, ministre d'Afers Exteriors d’Ucraïna, ha descrit els fets com un “assassinat” i “una prova per al nostre país i la nostra comunitat d'intel·ligència per veure si som capaços de defensar-nos a nosaltres mateixos i als nostres amics i aliats”.
La nova crisi entre el triangle Moscou-Minsk-Kíev té lloc també quan encara no fa ni 48 hores que l’atleta olímpica bielorussa Kristsina Tsimanuskaia va demanar suport a la policia japonesa per evitar ser retornada al seu país després de criticar els seus entrenadors i assegurar que temia per la seva seguretat si tornava a Bielorússia. Tsimanuskaia ha obtingut de moment un visat de protecció per part de les autoritats poloneses.