35 anys de presó per a Manning

WashingtonLa filtració més important de documents diplomàtics i militars classificats de la història dels Estats Units va acabar ahir en una sentència de 35 anys de presó. Bradley Manning, el soldat de 25 anys que va lliurar 700.000 papers secrets al portal Wikileaks, va rebre la pena tres setmanes després de ser considerat culpable de 20 delictes de violació de la llei d'espionatge, robatori i frau informàtic.

La sentència és la més severa que s'ha imposat mai en un cas de revelació d'informació classificada del govern nord-americà i posa punt final al procés militar contra Manning, que es va iniciar amb la seva detenció a l'Iraq el 27 de maig del 2010. La jutge militar, Denise Lind, també va dictar l'expulsió del jove soldat de l'exèrcit amb deshonor i la retirada de salari i prestacions.

Dels 35 anys de condemna li restaran els tres anys i quatre mesos que ha estat empresonat i 112 dies més per les males condicions que va patir durant els dies immediatament posteriors al seu arrest. Segons el codi militar, Manning haurà de complir un terç de la pena abans de poder optar a la llibertat condicional, i per tant d'aquí nou anys podria sortir al carrer. Wikileaks va assegurar des del seu compte a Twitter que la sentència és "una victòria estratègica important". L'advocat de Manning va demanar l'indult presidencial a Barack Obama. La jutge militar va detallar que la condemna no es revisarà fins d'aquí set anys.

Manning s'enfrontava a una pena màxima de 90 anys de presó, tot i que en la fase final de les al·legacions la fiscalia va rebaixar la seva sol·licitud a 60. "Aquesta sala ha d'enviar un missatge clar a qualsevol soldat que estigui pensant a robar informació classificada", va assenyalar el capità Joe Morrow, representant de l'acusació del govern nord-americà.

Per contra, la defensa de Manning aspirava a una sentència màxima de 25 anys, argumentant que alguns dels documents filtrats ja no eren classificats. Després de 12 setmanes de procés judicial, el soldat va parlar per demanar perdó i una segona oportunitat. "Jo pensava que ajudaria la gent", va afirmar. El seu advocat, David Coombs, va afegir que Manning és un "humanista" i que "el seu crim més gran va ser preocupar-se per la pèrdua de les vides de què va ser testimoni".

Durant la seva estada a l'Iraq com a analista d'intel·ligència, el soldat va filtrar 700.000 documents classificats, entre els quals cables diplomàtics, declaracions de presos de Guantánamo i vídeos de la guerra de l'Iraq i l'Afganistan -el més famós i polèmic mostrava un helicòpter Apache de l'exèrcit americà disparant sobre un grup d'iraquians civils i dos periodistes a Bagdad.

Idealista o traïdor?

Des del començament la fiscalia va rebutjar la tesi de la defensa sobre la bondat dels actes de Manning i el va presentar com un traïdor que era conscient del que estava fent i sabia que amb les seves revelacions ajudaria els enemics dels EUA. Tot i així, el tribunal militar va descartar declarar-lo culpable d'ajudar l'enemic, el delicte més greu i que li hauria comportat la cadena perpètua.

La defensa, en canvi, va retratar el seu client com un jove "ingenu" que creia que podia canviar el món. A més, va acusar els superiors de Manning d'ignorar els seus problemes mentals -segons un psicòleg patia un trastorn d'identitat de gènere- i de no fer res per impedir-li l'accés a documents secrets.

Manning, que va escoltar sense immutar-se la pena de 35 anys de presó, pot fer ara una apel·lació. El seu judici no ha tingut una gran repercussió mediàtica perquè s'ha celebrat a porta tancada, però els que li donen suport deien a crits des de fora de la sala que continuaran al seu costat en la seva lluita. La condemna suposa un precedent per a possibles futures denúncies d'abusos militars.