Un nen de 2 anys, primer mort de l’any de la crisi de refugiats
La pastera va topar contra les roques a l’illa grega d’Agathonisi
BarcelonaUn nen de 2 anys que es va ofegar davant l’illa grega d’Agathonisi, quan la barca inflable en què viatjava es va encastar contra les roques, és la primera víctima de la crisi de refugiats el 2016. La criatura va morir dissabte, en un Egeu agitat pel vent, entre la costa turca i aquesta petita illa grega, amb una població de 100 habitants. El nen encara no ha pogut ser identificat. Els altres 39 passatgers, inclòs un altre refugiat de 3 anys i nou persones més que van haver de ser tractats per hipotèrmia, van poder ser rescatats amb vida, després que uns pescadors veiessin l’embarcació i emetessin el senyal d’alerta. Els supervivents van ser acollits en un restaurant del moll del port de l’illa. Van ser els pescadors els que van recuperar de l’aigua el cos sense vida del petit, i el van donar a la mare, que va ser traslladada al port de Pythagorio, a l’illa de Samos, a uns 50 quilòmetres de la zona.
L’ONG MOAS (Migrant Offshore Aid Station), que participa en les tasques de rescat, hi van enviar la seva barca de resposta ràpida, en una operació conjunta amb els guardacostes grecs, en què també va participar Metges Sense Fronteres i un equip suec.
“Res no et pot preparar per la terrorífica realitat del que està passant. Avui ens trobem cara a cara amb una de les víctimes més petites d’aquesta crisi de refugiats. Un tràgic recordatori dels milers de persones que han mort intentant arribar a la seguretat en condicions miserables”, ha dit el filantrop italià Christopher Catrambone, fundador de MOAS, en un comunicat.
Més d’un milió de refugiats han arribat a Europa el 2015, segons les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions, un episodi sense precedents des de la Segona Guerra Mundial i que s’ha concentrat sobretot a Grècia. Almenys 3.773 persones s’han ofegat en el camí al Mediterrani, que ja s’ha convertit en la frontera més mortífera i més desigual del planeta.
L’arribada de l’hivern no ha aturat el flux de refugiats -la majoria dels quals escapen de la guerra de Síria- entre Turquia i Grècia a través de l’Egeu, un trajecte curt però molt perillós en aquesta època de l’any, on els refugiats són empesos pel blindatge de les fronteres europees. El mal temps encara fa més penós el viatge per mar i el pas per Grècia i la ruta dels Balcans: aquesta setmana una dona siriana de 60 anys i una criatura de 6 han mort per complicacions de salut en dos camps de refugiats.
La UE s’ha compromès a reforçar la seguretat de les fronteres europees i a deportar ràpidament els migrants econòmics, mentre negocia amb Turquia (que ja acull més de 2,5 refugiats sirians) que contingui el flux dins del seu territori. Però per a les autoritats gregues no hi ha res que faci pensar que les coses milloraran enguany.
Grècia, porta d’entrada
Grècia s’ha convertit en la principal porta d’entrada a Europa, amb 850.000 refugiats arribats l’any passat, la gran majoria per mar, ja que la històrica rivalitat amb Turquia manté militaritzada la frontera al riu Evros. “Si no es prenen mesures per aturar els fluxos des de Turquia i si Europa no troba una resposta conjunta al problema dels retorns, serà un any molt difícil”, augurava ahir Ioannis Mouzalas, ministre grec d’Immigració, a l’agència AP. Des de fa setmanes els governs de Macedònia, Sèrbia i Cròacia només permeten el pas de refugiats procedents de Síria, afganesos o iraquians, de manera que a Grècia queden atrapats milers de persones d’altres nacionalitats que no poden continuar el seu viatge ni tornar enrere. El govern d’Alexis Tsipras, que ara té el repte de fer aprovar al Parlament les pitjors retallades a què es va comprometre en acceptar el tercer rescat del país, ha començat a habilitar refugis temporals a l’antic aeroport d’Atenes i a l’Estadi Olímpic. El problema és que aquestes persones no poden ser retornades als països d’origen, com el Pakistan, perquè aquests no accepten els retorns forçats, que a més contravenen la legislació internacional.
El fet és que Grècia, amb un territori format per gairebé sis mil illes, és l’únic país d’Europa que no pot segellar les seves fronteres sense contravenir les lleis internacionals que obliguen a rescatar les persones que estan en perill al mar i no posar en perill les vides de milers de famílies que fugen de la guerra.
