Dos anys sense justícia: l'explosió del port continua martiritzant Beirut

BeirutLes veus per la memòria de les víctimes de l'explosió del port de Beirut han tornat a ressonar als carrers del centre de la ciutat al pas d'una comitiva de milers de libanesos que s'han concentrat al port per reclamar justícia. Dos anys després d'una de les tragèdies més grans de la història del país del cedre, s'obren nous interrogants sobre el futur del port en què van esclatar centenars de tones de nitrat d'amoni que van posar fi a la vida de 220 persones i en van ferir 7.000 més, a banda de destruir mitja ciutat. El trauma és ben viu.

Des de llavors no s'ha mogut res. La investigació interna sobre les causes que van provocar l'explosió està paralitzada des del desembre del 2021, a causa del boicot polític al jutge Tarek Bitar, que dirigeix el cas. Més de 25 recursos contra el jutge per ser inhabilitat han entorpit les indagacions.

Durant el procés judicial, el jutge Bitar ha trobat una obstrucció total de la justícia per part de les autoritats libaneses. Des de negar-se a declarar cada cop que s'han citat alts càrrecs relacionats amb el succés del port fins a obstaculitzar els arrestos i atorgar la immunitat als polítics processats. La casta política del govern fa més de 30 anys que està arrelada al poder, cosa que li permet altes cotes de corrupció i despotisme a tots els nivells.

Un cop més, les organitzacions pels drets humans tant locals com internacionals, a més dels familiars de les víctimes de l'explosió, han demanat una investigació internacional afavorida per l'ONU perquè es pugui fer justícia. Però aquestes crides quedaran en res. "Al Líban no hi haurà justícia. El sistema judicial és molt feble i mai no podrà lluitar contra la profunda corrupció política. Necessitem una investigació internacional", adverteix Mariana Fodoulian, representant d'una de les associacions de familiars de les víctimes del port.

Justícia per a les víctimes

Les obstruccions a la investigació han provocat baralles internes entre els familiars i els han obligat a separar-se en dues associacions que, com a resultat, han debilitat la lluita per la justícia de les víctimes. Amb motiu del segon aniversari de l'explosió, organitzacions pels drets humans locals i internacionals han demanat al Consell de Drets Humans de l'ONU una investigació internacional imparcial, ja que s'ha demostrat que no hi haurà justícia per a les víctimes, com el pare de la Tatiana.

La Tatiana era amb la seva mare, la seva germana embarassada i el seu marit a casa seva, a Sin El-Fil, quan va esclatar el port de Beirut. El seu pare treballava al port, però se suposava que no havia de ser a la feina aquell dia, ja que anteriorment havia canviat el seu torn del 4 d'agost al cap de setmana següent. Però les coses van canviar per a ell. “A les 5.30 ens va trucar i va dir que no vindria a casa a dinar amb nosaltres perquè a la nit arribava un vaixell de blat i havia de ser-hi. Mai va tornar”, explica a l'ARA la Tatiana.

No només es reclama justícia per als libanesos que ja no hi són, sinó també per a aquells que encara pateixen les seqüeles de l'explosió. Hussein Haidar viu ara amb una mà mig inutilitzada, després d'haver estat diversos mesos amb sessions de fisioteràpia per recuperar una mica de mobilitat. Encara té clavat un tros de vidre a l'ull.

Haidar explica que el govern va cobrir al principi les seves factures de l'hospital, però després ho va haver de pagar tot. Haider va ser capaç de superar psicològicament l'incident, però s'ha donat per vençut amb aquest govern i el seu únic desig ara és sortir del país. L'explosió del port de Beirut ha causat a la població libanesa un mal irreparable.

Col·lapse i inseguretat

I aquest dijous, com una mena de metàfora de la negligència del govern per no haver pogut protegir els seus ciutadans i el port, les danyades sitges del port van començar a esfondrar-se en vigílies de l'aniversari de l'explosió. A mesura que la gent avançava per la carretera del port per retre homenatge a les víctimes, una altra de les sitges s'enderrocava davant dels seus ulls. L'esfondrament de les sitges de Beirut és la crònica d'una mort anunciada. Ja al mes d'abril el govern va aprovar un projecte de llei per a la demolició de les sitges perquè era perillós mantenir dempeus aquesta enorme estructura de formigó armat danyada, però es van trobar amb el rebuig dels familiars de les víctimes i alguns parlamentaris que els donen suport que han impugnat la decisió. Des de mitjans de juliol, les sitges han patit una sèrie d'incendis no controlats per les altes temperatures i la fermentació del gra que han debilitat l'estructura.

El Líban està sumit en la pitjor crisi econòmica de la seva història, cosa que ha portat l'estat a la fallida i els libanesos a perdre el 90% del valor dels seus ingressos per la fulminant caiguda de la lliura libanesa, que ja és paper mullat. Com a conseqüència, més del 80% de la població viu en inseguretat alimentària per la forta inflació i la reducció sistemàtica d'aliments subsidiats.

Precisament, a les inutilitzades sitges de Beirut s'hi guardava el gra per alimentar el país. Tot i això, la impune negligència dels seus governants ha permès mantenir unes sitges destruïdes en perill de col·lapse durant dos anys sense preveure què fer quan es tallés el subministrament d'importació de gra.