68 anys després, la Nakba continua

Al-Walaja (Cisjordània)Al-Walaja és un petit poble situat 8km al sud de Jerusalem. Quan es va establir l’Estat d’Israel, el 1948, tenia una superfície de 17.708 dunams (un dunam són 1.000m). Arran de la guerra del 1948 Israel el va deixar en 6.000 dunams. Després de la guerra del 1967 es va quedar en 2.200 dunams, i l’any 1980 Israel va annexionar el poc que quedava d’Al-Walaja al municipi de Jerusalem.

“En aquest poble tenim l’experiència de diferents Nakbes (en àrab, el nom per referir-se a la «catàstrofe» del 1948) però també tenim l’experiència de sobreviure”, explica Abdel Rahman Abu Tin, elegit alcalde d’Al-Walaja. Abu Tin va néixer poc després del 1948 en una família de refugiats expulsada del poble original. “Els meus pares em van explicar més d’una vegada com els israelians van bombardejar Al-Walaja i van expulsar-ne tots els veïns”.

Abu Tin parla sobre una muntanya de runa. És la runa d’una casa palestina que les excavadores militars israelianes han enderrocat aquesta setmana. L’alcalde diu que prop de mig centenar estan amenaçades de demolició. Normalment, les excavadores de l’exèrcit arriben de matinada i enderroquen les cases abans que surti el sol. “Nosaltres recorrem totes les ordres de demolició davant dels tribunals israelians, però no aconseguim res i a poc a poc les cases van desapareixent”, explica Abu Tin.

Una dona gran recorda que els soldats van ocupar les seves terres i els van obligar a marxar per la força enmig dels bombardejos. Explica que la seva família tenia terres de conreu que els soldats van confiscar. “Teníem sis pous, però després de l’ocupació havíem de comprar la nostra aigua als soldats”.

Els palestins recorden la Nakba cada 15 de maig, l’aniversari de l’establiment de l’estat jueu. Durant els mesos previs i posteriors al 15 de maig del 1948, les milícies sionistes i l’exèrcit israelià van expulsar entre 750.000 i 800.000 palestins. Avui s’estima que aproximadament set dels onze milions de palestins d’arreu del món són refugiats.

“La Nakba continua avui: estem assistint al mateix procés del 1948. No és tan salvatge, naturalment, però les conseqüències i el resultat són els mateixos. Ara es fa mitjançant l’expropiació de terres i tot sembla legal”, diu Mustafa Barghouti, metge, líder del partit Iniciativa i membre del Parlament palestí.

“És curiós. Els historiadors oficials israelians sostenen que Israel va acceptar la partició de Palestina aprovada per les Nacions Unides el 1947, però la veritat és que no hi ha cap testimoni de l’època per confirmar l’acceptació israeliana de la partició. Tampoc hi ha testimonis que David Ben Gurion l’acceptés -diu Barghouti-. L’Organització per a l’Alliberament de Palestina va cometre un error greu el 1993, quan va firmar els Acords d’Oslo sense que Israel es comprometés a aturar la construcció a les colònies jueves dels territoris ocupats. L’expansió colonial ha continuat sense parar i cada cop és més difícil trobar una solució al conflicte”.

“La Nakba no s’ha aturat mai: només s’ha transformat. Ara continua mitjançant les colònies jueves, les lleis militars, els controls militars, la destrucció de la vida quotidiana dels palestins, la separació de Gaza i Cisjordània, i la separació de Cisjordània i Jerusalem. Tenim tot el dret del món a recordar la Nakba, de la mateixa manera que els israelians recorden les seves catàstrofes”, conclou Barghouti.