Dos anys després del Brexit, sense notícies dels beneficis econòmics

LondresBoris Johnson va designar dimarts com a nou ministre per a les Oportunitats del Brexit i l’Eficàcia Governamental el conegut brexiter Jacob Rees-Mogg, i el que és segur és que l’exbanquer i director d’un fons d’inversions de la City haurà de suar molt per trobar-les.

Almenys, segons el parer del Parlament britànic. Dos anys després que es fes efectiva la sortida del país de la Unió Europea (UE), els Comuns han publicat aquest dimecres un realista informe sobre l’impacte econòmic del trencament amb els Vint-i-set. I ni apareixen els 350 milions de lliures setmanals que hipotèticament havia de guanyar el Sistema Nacional de Salut (NHS) ni s’afavoreix el comerç. Ans al contrari.

Els Comuns sostenen que en comptes de donar a les empreses “marge per maximitzar la seva productivitat i per contribuir a l’economia, l’únic impacte detectable fins ara” són les retencions a les fronteres i l’encariment dels costos en bona part derivats per la burocràcia a què obliga la nova situació. Un càlcul aproximat del departament del Tresor fet el 2019 sostenia que tot plegat suposaria un augment de 15.000 milions de lliures.

La veritable dimensió de l’impacte, però, queda eclipsada per la pandèmia. Amb tot, els volums comercials han caigut des del final del període de transició, el desembre del 2020. El Comitè dels Comuns que ha elaborat l’estudi ha demanat al govern que torni a calcular els costos addicionals als quals s’enfronten les empreses, ja no sobre previsions, sinó sobre els fets reals, i que hi posi remei.

A més del sobrecost de la burocràcia, les noves càrregues també inclouen les taxes degudes al govern i al port d’entrada de mercaderies quan algunes són triades per a les inspeccions físiques. Els comerciants també s’enfronten a aranzels si les mercaderies no compleixen els requisits de les anomenades “normes d’origen”. L’acord de lliure comerç signat entre el Regne Unit i la UE el 24 de desembre del 2020 només s’aplica a condició que determinats productes que es comercialitzin tinguin una proporció mínima del seu origen al país exportador de la UE en comptes de procedir d’un altre lloc. Assegurar el compliment de les normes és una més de les imposicions burocràtiques del Brexit, una paradoxa, perquè una de les queixes dels brexiters durant la campanya del referèndum va ser la quantitat de paperassa a què obligava la pertinença a la UE.

L’informe també planteja un possible agreujament de la situació a mesura que el trànsit de passatgers entre la Gran Bretanya i Europa recuperi els nivells previs a la pandèmia, especialment en ports com Dover. La posada en marxa d’una frontera intel·ligent, per estalviar temps, es veu, a hores d’ara, quimèrica.