Anul·lada la sentència contra Ríos Montt

Barcelona.De l'alleugeriment a la indignació. Milers de víctimes de la repressió militar a Guatemala durant la dècada dels anys 80 van veure ahir com s'esvaïa de moment l'esperança que Efraín Ríos Montt quedés tancat entre reixes per a tota la vida. La Cort Constitucional del país va anul·lar dilluns a última hora la sentència a 80 anys de presó a l'exdictador octogenari per la responsabilitat en l'homicidi de 1.711 indígenes entre el 1982 i el 1983.

"La decisió de l'alta instància ha posat de manifest, des del nostre punt de vista, que en aquest país governa la impunitat", responia ahir a l'ARA l'analista Óscar Vázquez, director general d'Acción Ciudadana, una entitat independent compromesa amb la construcció de la democràcia a Guatemala. "Hi ha una voluntat expressa perquè la justícia sigui caòtica i confusa", afegia.

Els poders fàctics han dut a terme, des del 10 de maig, quan es va resoldre la condemna a Ríos Montt, una campanya mediàtica i amenaçadora perquè triomfessin els 12 recursos presentats per la defensa. S'han denunciat errors processals. I el Constitucional, per tres vots a favor i dos en contra, va resoldre dilluns, després d'una sessió maratoniana, que s'havien comès aquestes suposades irregularitats.

Segons Carlos Figueroa Ibarra, especialista en estudis de processos polítics i de violència a Guatemala, la situació respon a tres factors. D'una banda, la pressió dels grups de poders fàctics, especialment l'Asociación de Veteranos Militares de Guatemala (Avemilgua) -que va arribar a amenaçar de mobilitzar 50.000 paramilitars i paralitzar el país fins que no s'alliberés Ríos Montt-, i també la patronal, que tradicionalment ha finançat la repressió militar. De l'altra, "el malestar que ha generat que sortís durant el judici el nom de l'actual president del país, Otto Pérez Molina, a qui un testimoni va vincular amb crims", com explicava ahir per telèfon l'analista. I finalment la composició de la Cort Constitucional, amb uns càrrecs amb molt pes ideològic i presidida per Alejandro Maldonado, "un anticomunista que ha tingut un paper rellevant en la dreta els últims anys i que finalment s'ha convertit en una part implicada de tot això", matisava Figueroa Ibarra.

Però si una cosa ha evidenciat la decisió de l'alta instància és que Guatemala continua profundament dividida. "Jo no sóc un genocida", va dir amb to amenaçador Ríos Montt durant el judici iniciat el 19 de març. I part de la població, començant pel mateix president Pérez Molina, continua negant que hi hagués una voluntat política d'acabar amb la població indígena maia.

El procés persegueix el president

En una entrevista a CNN Mèxic el 10 de maig, coincidint amb la sentència que ara s'ha anul·lat, Pérez Molina va defensar-se de les acusacions rebudes durant el judici, ja que entre el 1982 i 1983 ell va ser membre de les forces armades. "Quan dic que a Guatemala no hi va va haver un genocidi, ho estic dient per l'experiència que a mi em va tocar viure, com a molts oficials. Va ser un conflicte armat intern, no va ser l'exèrcit el que va provocar aquest enfrontament armat intern, no va ser l'exèrcit el que el va portar a territoris com el dels ixiles, va ser la guerrilla", va dir.

Guatemala es veurà obligada a tornar a reviure la narració de l'horror de la guerra en el nou procés, que, segons Figueroa Ibarra, es podria resoldre amb un veredicte favorable a l'exdictador, ja que es canviarà la composició del tribunal.

Blanca Bernal, de l'Asociación de Familiares de Detenidos-Desaparecidos de Guatemala (Famdegua), no per l'esperança: "Potser se salva de la justícia terrenal, però no podrà fer-ho de la divina".