Guterres: "És fals que tots anem en la mateixa barca, uns anem en superiots i d'altres s'aferren al naufragi"

MartorellDia estrany per a la Fundació Mandela en el seu dia gran, en què commemora l'aniversari de qui va ser el primer president democràtic del país. La pandèmia ha obligat a celebrar la Lectura Anual per via telemàtica, i mentre el secretari general de l'ONU, António Guterres, pronunciava la conferència, a fora al carrer centenars de milers de sud-africans i el moviment associatiu complien amb el mandat del Dia de Mandela, que precisament Nacions Unides va situar en el 18 de juliol, de dedicar al bé de la comunitat almenys 67 minuts, un per cadascun dels anys que el vell activista va lluitar contra les lleis de l'apartheid.

Malgrat que Sud-àfrica va resistir prou bé l'impacte del coronavirus els primers mesos de la pandèmia, des de fa setmanes la velocitat de transmissió és imparable i ja és un dels països que més preocupen, amb creixements exponencials. En aquest context de crisi sanitària mundial, Guterres ha plantejat la seva intervenció al voltant dels efectes del covid-19 en la desigualtat social, amb la particularitat que ho ha fet en un dels països més desiguals del món (si no el que més).

La desigualtat va a més, ha afirmat Guterres, que ha desmuntat els "mites, deliris i falsedats" al voltant del discurs que la cooperació internacional i la solidaritat global avancen cap a nivells més justos. Ben al contrari, per al cap de les Nacions Unides la pandèmia ha fet més evident que mai la fragilitat del món i ha fet aflorar aspectes que s'havien obviat durant dècades, com els desequilibris dels sistemes de sanitat, les llacunes en la protecció social o les desigualtats estructurals, així com la degradació ambiental, ha detallat.

“El mite que tots anem en la mateixa barca i sobre el mateix mar és fals, perquè està clar que alguns de nosaltres anem en superiots mentre que d’altres s'aferren a les restes del naufragi", ha expressat Guterres des de Nova York per a l'audiència que l'escoltava des de Johannesburg. I en aquest sentit ha advertit que si no hi ha un canvi de rumb la humanitat s'adreça cap a “la desigualtat, que enfonsa totes les embarcacions”.

Per comprendre aquesta dura realitat i superar-la, Guterres ha assenyalat la perdurabilitat i la resiliència destructiva del colonialisme, el racisme i el patriarcat, estructures que caldria directament desmantellar per iniciar un nou ordre mundial.

No és habitual que el màxim representant de l'ONU, sempre limitat per les costures diplomàtiques, sigui així de clar per demanar una sacsejada de les estructures globals que governen el món, en referència al Consell de Seguretat de las Nacions Unides –en què els cinc membres permanents tenen dret a veto–, el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, els organismes que fixen les condicions de finançament, crèdits i que amb els seus mandats marquen les economies de tots els països, en especial dels més dependents, que no tenen marge de maniobra. "El món en desenvolupament ha de tenir una veu molt més forta en la presa de decisions a nivell mundial", ha conclòs. I ho ha dit a una de les potències emergents, que amb els altres BRICS (Brasil, primeres matèries ha frenat les seves expectatives.