El gran triomf de Costa obvia una tendència: a Portugal, qui més puja és la dreta

BarcelonaL'estratègia d'António Costa ha tingut èxit: l'avançament electoral i l'espantall de l'extrema dreta li han permès concentrar pràcticament tot el vot de l'esquerra i aconseguir així la majoria absoluta que tant desitjava per poder governar sense lligams. De retruc, ha aconseguit el segon millor resultat en escons del Partit Socialista (PS) en unes legislatives (el quart en vots), amb 117 diputats (un més de la majoria absoluta), quan encara queden per assignar 4 escons del vot de l'estranger. Només José Sócrates va obtenir una majoria socialista més àmplia l'any 2005, amb 121 escons. Quan acabi el seu nou mandat el 2026, Costa serà ja el primer ministre portuguès que més temps haurà estat en el càrrec des del retorn a la democràcia, per davant dels 10 anys del govern conservador d'Aníbal Cavaco Silva (PSD) entre 1985 i 1995.

Però el mateix Costa reconeixia diumenge a la nit que la seva gran victòria s'assenta en vots "prestats" pels seus exsocis de govern, el Bloc d'Esquerra (BE) i els comunistes de la Coalició Democràtica Unitària (CDU), que han caigut estrepitosament. "Ha estat la combinació dels dos factors: el vot útil contra l'amenaça de la ultradreta i el càstig a aquests dos partits per no haver donat suport als pressupostos de Costa", remarca l'analista del Cidob Héctor Margalef.

La mateixa candidata del BE, Catarina Martins, s'excusava la nit electoral deixant clar que "el rebuig als pressupostos mai no va ser cap estratègia electoral, sinó per la convicció que el projecte del PS era perjudicial per al país". Tenia clar, deia, que allò li comportaria un cost electoral. Potser no s'imaginava que fos tant: han perdut 14 escons (de 19 han passat a 5).

"El mapa parlamentari ha canviat totalment: el PS té més de la meitat de l'hemicicle, però l'altra meitat és pràcticament tota de la dreta", remarca l'analista de relacions internacionals i especialista en Portugal Clara Tur. Però tant Tur com Margalef creuen que l'esquerra alternativa del BE, ara amb 5 escons, té marge encara per revifar de cara a les pròximes eleccions. "Els comunistes, en canvi, han de fer una feina seriosa d'actualització" si no volen desaparèixer, diu Tur, mentre que Margalef els dona molt poca esperança de vida, "fins que desapareguin els seus electors, que continuen sent gent molt gran". Han passat de 12 a 6 escons.

Traspàs de vots d'esquerra a dreta

La major part dels 340.000 vots que han perdut aquestes dues forces han anat al PS, que puja almenys en 379.000 vots respecte del 2019 (fins a 2,2 milions de paperetes), però l'assignació de diputats per la llei D'Hondt els ha jugat en contra i els 20 escons que han baixat en conjunt BE i comunistes no han anat només a Costa, que n'ha pujat 9. De fet, l'anàlisi dels resultats per districtes deixa clar que part del vot d'esquerra ha passat a la dreta.

Els partits de dreta portuguesos, de fet, han captat mig milió de vots més que el 2019 i s'han beneficiat també de l'alta participació. Una pujada que ha anat pràcticament tota cap a l'extrema dreta, ja que el centredretà PSD ha pujat poc més de 44.000 vots i ha perdut 3 escons (es queda amb 76). La ultradreta de Chega ha ascendit a tercera força al pujar d'1 a 12 escons, però també Iniciativa Liberal (IL), un altre grup més a la dreta que el PSD, ha pujat d'1 a 8 escons i s'ha situat com a quarta força, per davant del BE i els comunistes.

"Els que deien que Portugal era l'oasi del sud d'Europa i que després de la Revolució dels Clavells la memòria del feixisme estava ben present, que mirin ara. Molts diuen que Chega es desinflarà, però jo a l'extrema dreta no la menystindria mai", apunta Tur, i destaca la gran pujada també d'IL, que "és la dreta neoliberal i del capitalisme salvatge". Chega i IL s'han endut els vots del desaparegut CDS, la dreta tradicional cristiana, que s'ha quedat sense representació.

"Portugal no és immune a les tendències globals, com és l'alça de l'extrema dreta. Allà era més un problema d'oferta que de demanda, perquè de demanda per a partits així sempre n'hi ha fins que arriba l'emprenedor polític hàbil per articular el projecte. El candidat de Chega, l'ex comentarista esportiu de televisió André Ventura, no té la imatge de violència associada amb els grups neonazis de principis dels 2000, prové de les files del PSD igual que Santiago Abascal ve del PP: són candidats que venen del sistema", explica l'analista del Cidob.

Ventura ha aconseguit més bons resultats del que s'esperava amb un discurs centrat sobretot en l'atac a la comunitat gitana i a les elits polítiques, que acusa de corruptes. Segons anàlisis d'eleccions anteriors, el perfil de votant de Chega "és del món rural, bastant jove, que segueix la tendència present a tot Europa, on la ultradreta són els nous rebels que se senten perdedors de la globalització no en el sentit econòmic, sinó cultural", explica Margalef. "Igual que passa amb Vox a Espanya, a Portugal hi ha poc euroescepticisme i per això Chega centra el seu atac en les elits i els partits tradicionals", a més de la immigració i la comunitat gitana, molt present al país.

Però malgrat els seus 12 flamants diputats, que ara ha d'omplir amb candidats desconeguts perquè "el partit és Ventura", diu Margalef, "el seu impacte serà molt relatiu" donada la majoria absoluta socialista, opina l'analista. Això sí, pot modular el discurs de la dreta tradicional, com passa a Espanya.