Els antivacunes francesos inicien un comboi per bloquejar París
El moviment emula les protestes del Canadà i vol arribar també a Brussel·les
BarcelonaLes protestes multitudinàries de camioners al Canadà en contra de les restriccions pel covid s'estan propagant ja en altres llocs del planeta, alguns a milers de quilòmetres de distància. A França, aquest dimecres s'han començat a mobilitzar diversos grups en diferents punts del país, amb la intenció de convergir dissabte a París i seguir després fins a Brussel·les. Inspirats en els camioners canadencs, els manifestants francesos també s'han autoanomenat Comboi per la Llibertat, però en aquest cas es tracta de persones que es mouen amb els cotxes particulars, i no compten amb el suport de les associacions de transportistes, que a França no estan sotmesos a les mateixes restriccions que al Canadà, on se'ls exigeix estar vacunats contra el covid per entrar al país.
Milers de persones que s'oposen al passi de vacunació imposat a França a mitjans de gener s'han unit a través de les xarxes socials per organitzar diverses caravanes que travessin tot el país per acabar amb una acció nacional per demanar "el respecte a les llibertats i els drets fonamentals". Aquest dimecres hi ha hagut concentracions en ciutats com Niça, Perpinyà, Brest, Lilla i Estrasburg, des d'on han començat a fer camí amb la intenció d'arribar a París divendres a la nit per fer una gran acció de protesta dissabte, en un lloc que no han concretat. Alguns dels membres d'aquests grups han proposat unir-se amb altres manifestants a Brussel·les dilluns que ve per a una "convergència europea".
El comboi francès no demana directament una acció de bloqueig, segons afirmava diumenge en un vídeo una portaveu d'aquest moviment, tot i que afegia que "tothom és lliure", segons informa AFP. La majoria dels participants d'aquestes caravanes formen part o són pròxims al moviment dels armilles grogues, sorgit el 2018 contra la pujada dels preus dels carburants, que volen trobar "una nova manera" d'expressar la seva insatisfacció, segons ha explicat un organitzador a l'agència de notícies francesa.
Restriccions als no vacunats
"La nostra feina és comunicar a Europa que implantar el passi sanitari fins al 2023 és una cosa que la majoria dels nostres conciutadans no entén", afirmava a Reuters un dels manifestants que aquest dimecres s'han concentrat a Niça. Des del 15 de gener, els ciutadans francesos que no estan immunitzats no poden accedir als espais públics, ja que el govern va decidir substituir el passi sanitari per un passi de vacunació, amb la qual cosa ja no es pot presentar un test negatiu com a alternativa a la vacuna per entrar a llocs com restaurants i centres culturals.
El moviment antivacunes ve d'abans del covid a França, un país històricament escèptic pel que fa a aquesta qüestió. L'estiu passat, quan el govern d'Emmanuel Macron va decidir restringir els moviments als no immunitzats, diferents ciutats gal·les van viure diverses jornades de protestes, al crit de "Llibertat" i equiparant les mesures anticovid amb una "dictadura". A finals de gener, el primer ministre francès, Jean Castex, va detallar que des de la imposició del passi de vacunació un milió de francesos s'havien posat la injecció contra el coronavirus i que el 93% dels adults tenien almenys una dosi. "És bo, però no prou bo", va dir llavors, quan va anunciar l'aixecament gradual de les restriccions, començant per les mascaretes a l'exterior, que no són obligatòries des de la setmana passada, i l'increment de l'aforament en estadis esportius i sales de concerts.
Aquest dimecres el portaveu del govern francès, Gabriel Attal, ha considerat que l'evolució de la pandèmia fa preveure que a finals de març o principis d'abril es pugui eliminar també el passi de vacunació. Ha argumentat que s'espera que llavors "la situació hagi millorat prou per estar en disposició d'aixecar les últimes mesures", i ho ha desvinculat de les protestes dels conductors. Attal ha assegurat que comprèn "el cansament" de la població amb les mesures de restricció, i ha acusat "moviments polítics, sovint radicals, de voler capitalitzar aquest descontentament".