Els antitancs lleugers: el terror dels soldats russos

BarcelonaLa forta resistència ucraïnesa a la invasió russa ha sorprès tant els analistes independents com els serveis d’intel·ligència de molts països, però tot té un perquè. Més enllà de les errades estratègiques russes i de la bona organització per part de Kíiv, hi ha raons més materials per entendre els èxits ucraïnesos.

Una d’aquestes raons és l’enorme quantitat de llançamíssils antitancs portàtils que els governs de l’OTAN han enviat a Ucraïna, unes armes que estan marcant la diferència a favor dels defensors. Es tracta d’armes que pot portar i operar un sol soldat i que perforen amb molta facilitat el blindatge dels vehicles russos, tancs inclosos. Les imatges de tropes ucraïneses amb aquest armament a l’espatlla són habituals a les xarxes socials i ja han esdevingut un dels elements distintius d’aquest conflicte. Hi ha vídeos d’unitats ucraïneses en què tots els membres en porten un. 

De fet, l’exèrcit ucraïnès ha fet estralls entre les tropes russes sobretot pels atacs a petita escala sobre columnes de transport i de tancs que avancen exposades per carretera. Els defensors, doncs, es poden situar en posicions ben protegides per atacar els blindats i els camions amb relativament poca oposició. El fet que Rússia faci avançar les columnes sense suport ni aeri ni d’infanteria facilita encara més la feina als ucraïnesos.

Els països de l’OTAN i altres aliats han assegurat que enviaran a Ucraïna com a mínim 45.000 armes antitanc lleugeres més, com ara els Javelin nord-americans, els NLAW sueco-britànics, els Carl Gustav suecs i els C90-CR espanyols, entre d'altres. Però podrien ser més, ja que països com França, Itàlia o Turquia no han especificat exactament quin armament proporcionaran a Ucraïna. 

D’aquests aparells, els Javelin i els NLAW són els més punters i els més nombrosos –els Estats Units i el Regne Unit ja en van enviar a Ucraïna abans de l’esclat del conflicte en previsió d’un atac–, però els altres són igualment efectius si es té en compte que una bona part dels blindats russos tampoc són d’últim model: dels 857 que han sigut destruïts o capturats per les forces ucraïneses, 484 eren de fabricació soviètica, segons dades de la web d’anàlisi militar Oryx.

Tecnologia puntera i mortífera

Tot i ser armes petites, la potència dels Javelin és elevadíssima i dona molts avantatges a les tropes que els utilitzen, la qual cosa justifica el seu cost: 175.000 dòlars per unitat. El primer avantatge és que compten amb un visor d’última generació que es pot fer servir de manera independent en tasques de reconeixement del terreny. Per exemple, aquest visor té un amplificador d’imatge de 800 metres i visió tèrmica, cosa que permet identificar en plena foscor persones, canons o vehicles amb el motor en marxa. A més, el tub llançamíssils és molt lleuger per tractar-se d’una arma que pot aniquilar un tanc: pesa menys de sis quilos (el visor, set).

Quan el visor s’acobla al canó, permet identificar un objectiu (per exemple, un tanc enemic) i la informació es transmet al míssil, que actua de forma intel·ligent. Una vegada es prem el gallet, el canó expulsa el projectil amb una petita detonació que evita el retrocés de l’arma i la típica explosió dels llançamíssils. Això fa que es pugui disparar des de dintre d’un edifici, on es gaudeix de molta més cobertura.

Quan el míssil és expulsat, vola uns set metres i se li engega el motor que el porta fins a l’objectiu, que pot estar en un radi màxim de tres quilòmetres. Té dos modes de foc: el directe, per a posicions fixes, camions o fins i tot helicòpters, i el de dalt cap a baix (top-down, en anglès), que colpeja els tancs per la part superior, on el blindatge és menys gruixut. Com que el míssil es guia sol, el soldat que l'acaba de disparar pot buscar cobertura ràpidament abans que impacti en l’enemic.