Alemanya jutja l'assassí neonazi que va atemptar contra la sinagoga de Halle

BarcelonaLa justícia alemanya ha iniciat aquest dimarts el judici contra l'autor del pitjor intent d'atemptat antisemita viscut al país des del final de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de l'atac a la sinagoga de Halle, una petita localitat a l'est d'Alemanya, que va tenir lloc el 9 d'octubre de l'any passat durant el Yom Kippur, la celebració més important del calendari jueu. A Stephan Balliet, de 28 anys i autor confés de l'atac a la sinagoga i d'un tiroteig posterior que va deixar dues víctimes, se l'acusa de terrorisme d'ultradreta.

L'acusat, d'ideologia neonazi, ha comparegut davant l'audiència de Magdeburg per respondre sobre un atac que va encendre les alarmes sobre el persistent fanatisme antisemita a Alemanya. Balliet ha arribat emmanillat de peus i mans i entre un dispositiu de seguretat reforçat després d'haver perpetrat un intent de fuga a finals de maig. La Fiscalia imputa a l'acusat assassinat doble, intent d'assassinat múltiple, lesions físiques i incitació a la violència; en total, 13 càrrecs.

Segons l'acusació, Balliet va actuar motivat pel seu fanatisme "antisemita, racista i xenòfob", alhora que pretenia "soscavar l'ordre democràtic" del país. El judici podria durar, previsiblement, fins a mitjans d'octubre i podria ser castigat a la cadena perpètua amb una pena mínima de 15 anys.

L'atac de Balliet a la sinagoga de Halle, on hi ha una petita comunitat jueva, del 9 d'octubre va commocionar la ciutat i tot el país. D'acord amb la Fiscalia, si el nombre de víctimes no va ser més elevat va ser perquè la porta del temple no va cedir a la vintena de trets que Balliet, armat i vestit com si fos un militar, va disparar des de l'exterior. A l'interior de l'edifici de culte hi havia congregades una seixentena persones per la festa del Yom Kippur. Frustrat per no haver aconseguit fer caure la porta, Balliet va llançar explosius al pati interior, sortejant la tanca.

"Vam bloquejar les portes des de l'interior i vam esperar que arribés la policia", va explicar Max Privorotzki, president de la comunitat jueva de Halle a la revista Spiegel, després de veure arribar l'assassí per les càmeres de seguretat. Gairebé un any després de l'intent d'atemptat, Privorotzki es pregunta abans de la primera sessió del judici: "¿Com l'autor va arribar a cometre un atemptat així? ¿Com va decidir convertir-se en un assassí?"

Al mateix lloc on va intentar perpetrar l'atemptat, Balliet va disparar i matar una dona de 40 anys que era a prop del temple i del cementiri jueu adjacent. Poc després va cometre un segon assassinat uns carrers enllà, al mateix barri de Paulus. L'assassí va entrar en un local de menjar ràpid turc, Döner, i va disparar contra un home de només 20 anys. En la seva fugida va deixar diversos ferits, inclòs un policia. Finalment va ser detingut.

L'acusat demana "perdó"

Durant el transcurs de la primera sessió del judici, Balliet ha afirmat que "sent molt" haver assassinat la primera de les seves dues víctimes, la dona de 40 anys. Segons l'acusat, va ser un "acte reflex". Abans de la seva intervenció, s'ha llegit un plec de l'acusació en què es recull un testimoni del mateix Balliet en què afirma que considerava inferior aquesta dona i que per això la va matar.

Teories antisemites vinculades al coronavirus

El judici a Stephan Balliet coincideix amb els crits d'alarma que ha fet un dels líders de la comunitat jueva d'Alemanya respecte a la difusió de teories de conspiració antisemites relacionades amb el coronavirus al país, així com els intents de minimitzar l'Holocaust. Josef Schuster, president del Consell Central de Jueus a Alemanya, ha afirmat que s'acusa cada cop més els jueus de ser els responsables de la propagació del virus i ha comparat la situació amb les narratives sobre la pesta a l'Edat Mitjana.

A les manifestacions en contra de les mesures de confinament per combatre el coronavirus al país, s'han cridat consignes contra el financer hongarès d'origen jueu George Soros acusant-lo d'utilitzar la pandèmia per enriquir-se juntament amb el suport de la cancellera Angela Merkel, a qui el famós xef Attila Hildmann ha definit com una dictadora comunista. Hildmann també s'ha encarregat de transmetre en aquestes concentracions teories conspiradores que elogien Adolf Hitler. El polèmic xef ultra va proclamar, segons recull el diari alemany Der Tagesspiegel: “Hitler va ser una benedicció en comparació amb la comunista Merkel”.