25è aniversari de la Revolució de Vellut
Els txecs i els eslovacs miren enrere en el temps per recordar els esdeveniments de 1989 que van acabar amb el comunisme a l'antiga Txecoslovàquia
Barcelona p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }a:link { }
Qui va encendre les protestes?
El 17 de novembre de 1989, milers d'estudiants van organitzar una manifestació pacífica a Praga en el Dia Internacional dels Estudiants. La violència va esclatar al centre de la ciutat quan la policia va bloquejar els carrers i va colpejar els estudiants. Els fets van encendre la metxa del que es coneixeria com la Revolució de Vellut, un procés de protestes pacífiques multitudinàries a la República Txeca i Eslovàquia que van posar fi al govern comunista en només 10 dies.
Qui va ser la cara visible de la revolta?
Václav Havel, dramaturg i membre de la dissidència txecoslovaca Fòrum Cívic –un moviment popular multitudinari–, es va adreçar als protestants el 24 de novembre, quan milers de persones estaven concentrades a la plaça Venceslau de Praga per demanar la dimissió del govern comunista. Havel es va convertir, el 29 de desembre de 1989, en el primer president de Txecoslovàquia escollit democràticament després de gairebé mig segle, i això va marcar el final de la Revolució de Vellut.
Què diferencia la Revolució de Vellut de la Primavera de Praga del 68?
Tot i que es temia que es repetís la violència de la Primavera de Praga el 1968, quan el procés d'obertura política d'Alexsander Dubcek va ser aixafat pels tancs enviats pel Pacte de Varsòvia, la Revolució de Vellut es va saldar sense ni un sol mort. El context històric, després de la caiguda del Mur de Berlín i la revolució polonesa del moviment Solidaritat, van fer evident que el comunisme soviètic havia arribat a la seva fi i van facilitar la transició a Txecoslovàquia.
Quan se separen la República Txeca i Eslovàquia?
La dissolució de Txecoslovàquia va ser una separació pacífica que va entrar en vigor l'1 de gener de 1993. És coneguda com a Divorci de Vellut, en record de la revolució que havia tingut lloc tres anys abans, en contrast amb la violenta desintegració de l'antiga Iugoslàvia.
Quina sensació es respira al país 25 anys després?
Targetes vermelles de protesta contra el president txec Milos Zeman van caracteritzar la commemoració del 25è aniversari de la manifestació dels estudiants el 17 de novembre a Praga. Els txecs senten que els ideals dels drets humans imposats gràcies a la Revolució han estat apartats en favor dels interessos econòmics, i acusen Zeman d'haver-se situat massa a prop de Moscou. Entre xiulets i crits de «Dimissió, dimissió», milers de ciutadans van impedir el president pronunciar el seu discurs davant de la placa commemorativa de la revolució, mentre li llançaven ous, tomàquets i altres objectes.