De la presó a la guerra: els mercenaris de Putin que són carn de canó a Ucraïna
El protagonisme del grup Wagner mostra l'auge dels sectors més ultranacionalistes de Rússia
Barcelona“Sabem que anirem a l’infern, però allà serem els millors”. La frase surt en un dels vídeos que s’emeten en bucle dins del quarter general del grup de mercenaris Wagner, inaugurat l’octubre passat a Sant Petersburg, i que té l'aparença d'un luxós edifici d'oficines. El que sembla una extravagància –per part d'un grup acusat de crims contra la humanitat– és també una mostra dels canvis operats per la guerra d'Ucraïna en la societat russa, entre els quals l'auge dels sectors més ultranacionalistes i radicals, que veuen aquests combatents com a herois de la pàtria.
És “un «hub de co-working» i un «centre d’innovació» obert pels mateixos homes que van portar decapitacions i execucions a cops de mall”, deia el corresponsal de The Economist al seu compte de Twitter després de visitar l’edifici fa pocs dies. L’execució amb mall és un mètode usat repetidament pel Grup Wagner per castigar els desertors. El van fer servir públicament a la guerra de Síria i el novembre passat van fer circular el vídeo on assassinaven amb aquest salvatge mètode un expresoner rus que havien reclutat per lluitar a Ucraïna i que havia desertat. Lluny d’horroritzar-se, molts russos van començar a comprar "malls de Wagner" com a souvenir.
El mateix líder del grup, Ievgeni Prigojin, conegut com el xef de Putin, va enviar al Parlament Europeu un mall tacat de sang falsa dins una funda de violí (el va mostrar a Telegram), quan Brussel·les va declarar Rússia estat patrocinador del terrorisme. Ara, l’Eurocambra debat si considera el Grup Wagner una organització terrorista, després que els Estats Units l’hagin declarat fa pocs dies “organització criminal transnacional”.
El protagonisme creixent dels Wagner a la guerra d’Ucraïna preocupa a Occident, que assisteix estupefacte a la desinhibició pública d’un grup que fins ara operava de forma clandestina a la guerra de Síria i en diversos països de l’Àfrica. El mateix Prigojin negava fins fa poc tenir res a veure amb Wagner, tot i que una investigació de Bellingcat l’havia identificat com a líder del grup. Ara, el xef de Putin es fotografia al front envoltat dels seus mercenaris visitant tombes dels caiguts, i penja vídeos arengant els reclusos d’una presó russa per reclutar-los com a soldats a Ucraïna.
La transformació dels Wagner a Ucraïna
“Els Wagner neixen el 2013 i comencen envaint Crimea el 2014, per després passar al Donbass, on operaven com a organització privada en suport dels grups separatistes pro-russos, de manera que Rússia podia negar que les seves forces hi estiguessin implicades directament”, explica Pol Molas, director de la Societat d’Estudis Militars de Catalunya. Des de llavors, han participat també a la guerra de Síria, a Líbia i a diversos països més de l’Àfrica, com Mali, on l’ONU els acusa de crims de guerra i contra la humanitat. “El seu model de negoci és el mateix que el dels grups paramilitars russos dels anys 90: proporcionar seguretat a règims no democràtics a canvi de concessions mineres o altres recursos naturals”, explica l’analista de seguretat Jesús Pérez Triana. A Ucraïna, poden voler una part dels recursos miners i industrials del Donbass, diu. Ara bé, “tot i ser un grup privat, no es ven al millor postor, sinó que sempre actua completament alineat amb els interessos del Kremlin”, afegeix.
El nom de Wagner prové del sobrenom que rebia el seu fundador, l’exmilitar rus Dmitri Utkin, i que l’havia escollit perquè Richard Wagner era el compositor favorit d’Adolf Hitler. “És la paradoxa dels russos que diuen lluitar contra el nazisme a Ucraïna, i ho fan des de l’ultranacionalisme i una ideologia supremacista i fins i tot estètica nazi”, diu. En tot cas, en tots aquests països i especialment a Ucraïna, els Wagner han estat “un instrument de la política exterior russa”, amb la diferència que fins ara aquesta relació s’amagava i es negava. És una altra de les mutacions provocades per la invasió d’Ucraïna. A més del luxós edifici a Sant Petersburg, el grup Wagner es va registrar com a entitat legal el desembre passat, sense mencionar cap finalitat bèl·lica sinó com a “consultora de gestió”, ja que la llei russa prohibeix els grups paramilitars.
El canvi sobre el camp de batalla també ha estat notori. “Han passat de ser petits grups d’operacions especials, amb professionals altament qualificats, a reclutar presoners i personal no qualificat que utilitza directament com a carn de canó”, apunta Triana. Es diu que a Ucraïna han arribat a tenir 50.000 homes, la majoria d’ells presoners russos. “Agafaven tothom qui podia combatre”, assegura Molas. Com a presoners i com a combatents d’un grup privat “són baixes sacrificables per les quals ningú demanarà comptes al Kremlin”, afegeix. Amb aquesta estratègia “han aconseguit guanys, tot i que minúsculs i a un cost altíssim”, com la captura de Soledar, diu Molas. “És la seva forma de presentar-se com els únics que donen resultats, davant d’un exèrcit regular que és un fracàs total”, diu Triana. “Moltes imatges els representen com a monstres sanguinaris i criminals, fins i tot com a zombis que no paren de disparar, però això no vol dir que aquests mercenaris de cop i volta guanyaran la guerra”, diu Pol Bargués, del Cidob, que no creu pas que el Grup Wagner “sigui determinant en el conflicte”. De fet, alguns informes apunten que amb l’estratègia de carn de canó ja han patit fins a un 80% de baixes.
El poder creixent de Prigojin, una amenaça per a Putin?
Però no només Occident està preocupat. Les victòries de Wagner al front, com la captura de la ciutat minera de Soledar al Donbass el mes passat, han evidenciat la rivalitat entre el grup de Prigojin, a qui lloen constantment els bloguers militars ultranacionalistes russos, i l’establishment militar rus liderat pel ministre de Defensa, Serguei Xoigú, molt criticat al seu torn pels fracassos a Ucraïna.
Els analistes creuen que va ser aquest antagonisme justament el que va portar Xoigú fa poc a substituir el general al capdavant de la guerra per posar-hi algú de la seva confiança, el cap de l’estat major, Valeri Gueràssimov. Rellevava el general Serguei Surovikin, que havia estat nomenat feia només tres mesos. Segons Bargués, el nomenament de Surovikin es va fer “justament per les crítiques que Putin estava rebent dels grups ultranacionalistes, més radicals encara que Putin” i és amb ell que “Wagner entra molt més en la guerra”.
Prigojin és un dels oligarques del cercle proper a Putin. Se’l coneix com el xef de Putin perquè el seu negoci de càtering aconseguia tots els contractes del Kremlin, però la seva fortuna l’ha amassada també en altres sectors. Va fundar l’Agència de Recerca d’Internet, la “granja de trols” russos responsable de campanyes de desinformació i dels intents d’ingerència política a l’estranger.
Però hi ha qui hi veu fins i tot una amenaça per al mateix president. En un article publicat recentment al New York Times, el periodista rus exiliat Mikhail Zygar, autor d'All the Kremlin’s men, retrata el líder dels mercenaris de Wagner com “l’home que pot desafiar Putin pel poder” i “el més probable favorit a succeir-lo”.