ITÀLIA

Andrea Garreffa: “Les ‘sardines’ som els anticossos contra el feixisme”

Entrevista a un dels fundadors del moviment de les ‘sardines’ contra Matteo Salvini

Andrea Garreffa, a la manifestació d'avui a Roma
Soraya Melguizo
14/12/2019
3 min

RomaDe Bolonya a Palerm, passant per Florència i Milà, el moviment de les sardines s’estén per Itàlia com una taca d’oli. Aquest dissabte 35.000 persones s'han reunit a la plaça de San Giovanni de Roma, històric punt de trobada de l’esquerra italiana, per celebrar l’èxit de les manifestacions cíviques que han omplert els carrers del país contra la retòrica populista de Matteo Salvini. Tot va començar fa exactament un mes. Sense un programa definit, quatre amics de Bolonya van convocar a través de Facebook una manifestació pacífica el mateix dia que Salvini arribava a la seva ciutat per oferir un míting per les eleccions regionals del gener. L’únic requisit era anar amb el dibuix d’una sardina, sense missatges polítics ni banderes. “Volíem demostrar el nostre rebuig a l’odi que ell difon, i l’única manera era fer-ho a través de la no-violència i la creativitat. I ho vam aconseguir”, explica a l’ARA Andrea Garreffa. Aquest periodista de 32 anys s’ha convertit, al costat de Mattia Santori, Roberto Morotti i Giulia Trappoloni, en la cara visible d’una protesta cívica que amenaça amb passar factura tant a l’esquerra com a la dreta.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Què us va impulsar a manifestar-vos la primera vegada?

Al principi era una batalla contra les fake news. L’última vegada que Matteo Salvini havia vingut a Bolonya havia dit que havia reunit 100.000 persones en un míting a la Piazza Maggiore, cosa que era mentida, perquè allà no hi cap tanta gent. El segon cop havia triat un poliesportiu amb una capacitat per a 6.000 i vam voler ser més que ells. Per sorpresa nostra, es van presentar 15.000 persones, totes apinyades com sardines en una llauna.

¿És un moviment contra Salvini?

A Bolonya sí que era contra Salvini, perquè estem a les portes d’unes eleccions regionals. Després el missatge ha evolucionat. La gent ho ha reproduït a les seves ciutats, però sempre amb un mateix enfocament: creiem que la política mereix un llenguatge menys agressiu i proposem la cultura i l’art com a pilars de la democràcia per lluitar contra els missatges d’odi i divisió.

Us critiquen per no oferir alternatives als problemes de la política.

Les sardines som els anticossos contra el feixisme. Si les manifestacions tenen èxit és perquè les sardines són mudes, no criden, sinó que escolten. Els ciutadans podem dir quins són els problemes, però les solucions les han de donar els polítics. A les nostres places no hi ha banderes. Convidem a no insultar ni exercir la violència contra ningú. És un missatge pacífic i inclusiu. Tothom és benvingut.

¿Heu tingut algun contacte directe amb el Partit Democràtic (PD)?

No, i el que creiem és que, si la dreta té por del que està passant, l’esquerra hauria també de reflexionar sobre la falta de representativitat.

Quin seria l’ADN comú de les sardines?

Les sardines són ciutadans de totes les edats que rebutgen el racisme, el feixisme i la comunicació política basada en l’odi. És una invitació perquè les forces progressistes s’uneixin, perquè la unió fa la força. La sardina és un peix petit, però quan s’uneix a altres té molta força, silenciosa, però intensa, com s’està veient.

¿Teniu res en comú amb el Moviment 5 Estrelles dels inicis?

No hi ha res que ens uneixi. El M5E va néixer d’una reacció de ràbia que va acabar constituint un partit polític, però darrere tenia una estructura empresarial, uns objectius i un líder, Beppe Grillo. Era un moviment antipolític i nosaltres estem a favor de la política. Volem que polítics competents ens representin, però no ens identifiquem amb cap partit. Som un fenomen cultural de participació democràtica.

Sense líder i sense programa, ¿com consideres que evolucionarà el moviment?

Cap de nosaltres som líders, simplement vam tenir una idea i l’apliquem en un moment en què hi ha una gran frustració. Ningú sap com es desenvoluparà. Segurament no es transformarà en un partit polític, però seguirà sent un element de tracció. Ens agrada pensar que la cultura i les idees poden indicar un camí als partits per implementar polítiques responsables.

I què passarà si la Lliga guanya a Emília-Romanya?

Si guanya Matteo Salvini, la Lliga governarà, perquè això és una democràcia. Però no sé si ens continuarem manifestant.

stats