L'aprovació de Coney Barrett culmina el somni judicial republicà

WashingtonEl 26 de setembre Donald Trump va presentar en un acte a la Casa Blanca la seva nominada per ocupar la cadira vacant de la jutge Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem. Aquesta matinada, exactament 30 dies després, el Senat ha confirmat la conservadora Amy Coney Barrett com a nova integrant de l'alt tribunal. Per trobar un procés més ràpid cal remuntar-se 45 anys enrere. El 1975 el jutge John Paul Steven va ser nominat pel president Gerald Ford i aprovat per unanimitat en només 19 dies. El procés a una setmana de les eleccions a la presidència, que se celebraran el 3 de novembre, i quan ja han votat més de 60 milions de nord-americans.

La votació era una formalitat perquè la gran majoria de senadors s'havien posicionat d'acord amb la línia del seu partit: tots els demòcrates hi han votat en contra i només una republicana, Susan Collins, ha trencat la disciplina, amb el resultat de 52 a 48. Collins, que es juga la reelecció a l'estat de Maine, va aclarir que no s'hi oposa per les credencials de Coney Barrett, sinó per les presses del procés a les portes de les eleccions.

El Partit Republicà culmina amb èxit un procés que deixarà una profunda empremta al país durant dècades: un terç dels jutges del Suprem han sigut elegits per Trump. El tribunal queda escorat a la dreta amb una majoria de sis jutges conservadors per tres de progressistes. L'elecció de la candidata de Trump, antítesi de Bader Ginsburg, implica, per exemple, que un dret com el de l'avortament, constitucional des de fa gairebé mig segle, corri el risc de quedar anul·lat: el 2013 Coney Barrett va estampar la seva firma en un anunci que va qualificar d'"infame" la decisió del Suprem del 1973 que el va reconèixer com un dret constitucional.

Tot i que la meitat de la cambra li ha girat l'esquena, en el seu discurs d'acceptació Barrett ha agraït als senadors la "confiança". El president Donald Trump l'ha presentada proclamant que la seva incorporació a la més alta instància judicial nord-americana impulsa "la causa per la llibertat". Barrett ha assegurat que exercirà el càrrec "independentment del govern" i de les seves "preferències personals".

Canvi de criteri

L'aprovació d'Amy Coney Barrett suposa per als republicans la cirereta d'un pastís judicial que han cuinat pel seu compte durant el primer mandat de Trump. El líder republicà al Senat, Mitch McConnell, va aprofitar la majoria conservadora a la cambra alta durant els dos últims anys de la presidència de Barack Obama per tancar les comportes als seus nominats. El 2016, i durant onze mesos, li va negar fins i tot la presa en consideració de Merrick Garland per ocupar al Suprem el lloc del difunt jutge Antonin Scalia. L'excusa de McConnell, ignorada convenientment aquest 2020, és que era any electoral. Les comportes es van obrir per a Trump i la cadira de Scalia la va ocupar Neil Gorsuch, el primer dels seus tres nominats.

El lideratge de McConnell ha permès que els republicans hagin aconseguit una cosa inèdita en més de quatre dècades: acabar la legislatura sense deixar ni una sola vacant en el circuit federal d'apel·lacions. Al voltant del 30% dels que formen part d'aquest nivell judicial immediatament inferior al Suprem han sigut escollits per Trump. Per tant, fins i tot en cas de victòria a la Casa Blanca i al Senat els demòcrates no disposaran de les mateixes opcions que els republicans en aquests quatre anys. Els més progressistes suggereixen una ampliació del nombre de cadires al Suprem per compensar el desequilibri ideològic. A Joe Biden no l'entusiasma la idea, i s'ha limitat a dir que, si és escollit, una comissió bipartidista estudiarà possibles canvis en el sistema judicial. Ambigüitat per no alienar votants moderats.