Amnistia Internacional: "Ha fracassat el 'mai més' que es va dir després de l'Holocaust"

L'organització fa una "alerta de genocidi" i acusa Israel, els Estats Units, la UE i altres aliats de trencar l'ordre humanitari instaurat el 1948

Nens també fan cua per rebre menjar gratuït  a Jabalia, al nord de la Franja de Gaza, el 19 de març de 2024.
4 min

BarcelonaContundent esbroncada d'Amnistia Internacional als "estats més poderosos" del món com a responsables d'un perillós retrocés en l'ordre mundial creat després de la Segona Guerra Mundial. Aquell sistema basat en la universalització dels drets humans i l'estat de dret està clarament en perill per l'actuació d'Israel i els seus aliats després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre. "Les bases morals i jurídiques d'aquell 'mai més' que es va dir després de l'Holocaust s'han trencat en mil bocins aquest 2023", diu contundent l'informe anual de l'ONG, i en responsabilitza directament a Israel, però també "als Estats Units, algunes figures que lideren Europa i les autoritats de la Unió Europea" que li donen suport.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons l'informe 2023 d'Amnistia, el món ha tornat a uns nivells d'autoritarisme i falta de democràcia anteriors al 1985, quan s'acabava la Guerra Freda. Però a més, diu, la guerra de Gaza ha fet que "en l'any 2023 aquesta metafòrica màquina del temps ens porti a un moment molt anterior: un descens als inferns dels quals n'havien tancat la porta a clau i forrellat el 1948".

Així, l'organització fa una ferma denúncia de l'ofensiva militar israeliana a Gaza, que ha estat la resposta del govern de Benjamin Netanyahu a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, que va matar més de 1.000 israelians i en va segrestar 245. Aquell dia, "Israel va iniciar una campanya de revenja que es va convertir en un càstig col·lectiu" amb "bombardejos indiscriminats a la població civil" de Gaza, que eludeixen els "principis de distinció i proporcionalitat" del dret internacional, diu l'onege. Això unit a "la creixent retòrica racista i deshumanitzadora contra el poble palestí que fan servir algunes autoritats del govern israelià, són senyals d'alerta de genocidi", conclou l'informe.

Amnistia també acusa Hamàs de "crims de guerra" per la matança del 7 d'octubre i demana "un alto el foc immediat" a Gaza per evitar més morts i per permetre l'entrada d'ajuda humanitària. També demana l'alliberament de tots els segrestats israelians captius encara a Gaza i "de totes les persones detingudes arbitràriament per Israel". "Actualment, ser una persona palestina a Gaza equival a submergir-se en una versió molt més violenta i destructiva de la Nakba (catàstrofe) del 1948, quan més de 750.000 persones palestines van ser sotmeses a desplaçament forçat", afegeix l'informe, que assenyala també la nova campanya de desplaçament forçat impulsada per Israel a la Cisjordània ocupada mentre tothom està pendent de Gaza.

"Fracàs moral"

Amnistia destaca la guerra de Gaza com "el símbol de l'absolut fracàs moral de molts dels artífexs del sistema posterior a la Segona Guerra Mundial". La prestigiosa organització internacional denuncia que en aquest conflicte s'han incomplert els principis consagrats "a la Carta de l'ONU, als Convenis de Ginebra, a la Convenció del Genocidi i al dret internacional de Drets Humans". "En el cas de les autoritats israelianes, això resulta meridianament clar, però no és només Israel. També els Estats Units han desenvolupat un paper destacat, igual que algunes figures que lideren Europa i autoritats de la UE", i en general "tots els països que continuen enviant armes a Israel", diu l'informe.

“El que ha passat el 2023 confirma que molts Estats poderosos estan apartant-se dels valors fundacionals d'humanitat i universalitat proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans”, ha resumit la secretària general d'AI, Agnès Callamard.

Tanmateix, la guerra de Gaza no és l'única on es viola el dret humanitari, segons l'informe, que també assenyala la d'Ucraïna, la de Síria, Líbia i el Iemen. L'informe torna a denunciar els "crims de guerra" comesos per Rússia a Ucraïna, amb l' "atac indiscriminat" a la població civil i contra infraestructures bàsiques a més de la "tortura dels presoners de guerra i la contaminació ambiental d'accions com la destrucció de la presa de Kajovka". Alhora, AI destaca la "grotesca doble moral" de països com els Estats Units, Regne Unit o Alemanya, que denuncien aquests crims de guerra russos o els de Hamàs, però no fan el mateix amb Israel.

Augment de l'odi i la discriminació atiat a les xarxes i el perill de l'IA

L'informe d'Amnistia també denuncia un augment dels "atacs contra les dones, les persones LGBTI i les comunitats marginades" arreu del món que es veuen atiats amb "campanyes de desinformació" que enfronten unes comunitats amb unes altres i ataquen les minories a través de "tecnologies noves i ja existents". AI denuncia especialment l'ús de les xarxes socials per propagar discursos d'odi i també altres eines com el reconeixement facial per aplicar mesures discriminatòries en estats com l'Argentina, el Brasil, l'Índia i el Regne Unit.

Amnistia Internacional ha revelat com els algorismes de Facebook han contribuït a generar violència ètnica a Etiòpia en el context del conflicte armat, per exemple. Uns usos que l'organització tem que s'estenguin en aquest 2024, un any electoral clau en què hi ha comicis a l'Índia, a la Unió Europea i als Estats Units, entre molts altres països. "El model empresarial basat en la vigilància que subjau en importants plataformes de xarxes socials com Facebook, Instagram, TikTok i YouTube està servint de catalitzador per a cometre violacions de drets en el context de les eleccions", diu Amnistia. Unes amenaces que durant l'últim any s'han vist incrementades per "la ràpida trajectòria de la intel·ligència artificial generativa". AI demana una regulació urgent de tota la tecnologia, per evitar que continuï generant desigualtats i fomentant l'odi.

Espanya: impunitat en la violació de drets humans

Sobre Espanya, l'informe 2023 d'Amnistia Internacional denuncia la "falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'estat", i n'assenyala la mala gestió de les residències durant la Covid-19, el salt a la tanca de Melilla o els abusos policials a l'hora de reprimir algunes manifestacions. "La impunitat davant d’aquests fets no sols vulnera els drets de les víctimes, sinó que també envia un missatge descoratjador a la societat", diu Amnistia, que reclama que s'obrin investigacions independents sobre tots aquests fets i també sobre l'espionatge de Pegasus que va afectar 65 figures polítiques, periodistes i membres de la societat civil catalana, a més del president del govern espanyol i els ministres d'Interior i Defensa. L'organització parla de "clima d'impunitat" a l'estat espanyol que "erosiona l'estat de dret".

L'informe destaca alguns avenços en matèria de drets humans de la passada legislatura, com la llei contra la violència sexual o el reconeixement de les persones trans. Però alerta de la desigualtat territorial en l'aplicació d'aquests avenços perquè alguns governs autonòmics no només no les apliquen sinó que fins i tot aproven lleis que les contradiuen.

stats