Les amistats perilloses de Le Pen

ParísFa cinc anys, pocs dies abans de les eleccions presidencials, la líder d’extrema dreta Marine Le Pen negava sense ruboritzar-se que Rússia hagués envaït Crimea en una entrevista a la cadena nord-americana CNN. “No hi ha hagut cap invasió!”, assegurava davant l’estupefacció de la periodista, que li recordava que Rússia s’havia annexionat Crimea. “Però hi ha hagut un referèndum –insistia Le Pen–. La població se sent russa. Crimea sempre ha sigut russa”. La candidata presidencial, que assumia els arguments del Kremlin, afegia que les sancions que la UE havia imposat a Rússia per l’annexió de Crimea eren “una estupidesa total”. 

Dues setmanes abans, el març del 2017, Marine Le Pen era rebuda al Kremlin pel president rus, Vladímir Putin. Junts es van fer una foto amb encaixada de mans inclosa. És la foto que cinc anys després, en plena campanya electoral, la ultradretana va haver d’amagar a correcuita quan va esclatar la guerra d’Ucraïna. El seu partit va haver de destruir uns fulletons de propaganda electoral on sortia la foto de Le Pen i Putin a Moscou. Ella pretenia guanyar vots vantant-se de la seva amistat amb el president rus, però la guerra li va desbaratar els plans.

L'admiració de la líder d’extrema dreta per Putin ve de lluny. Ella mateixa confessava la seva “admiració” per l’exespia del KGB a la premsa russa fa més de deu anys. Ara la guerra a Ucraïna ha obligat Le Pen a fer malabarismes per matisar la seva proximitat amb el president rus –ha assegurat que no són “amics”– i ha condemnat la invasió, però continua situant-se al bàndol rus: ha criticat també aquesta vegada les sancions i ha admès a la televisió francesa que no té “cap admiració particular” per Volodímir Zelenski. A més, ha deixat clar que no considera Putin “un criminal de guerra”. “No es negocia la pau insultant una de les parts”, assegurava. Aquesta setmana també llançava una petició sorprenent: demanava un acostament entre l’OTAN i Rússia quan s'acabi la guerra d’Ucraïna.

Finançament de la campanya

La proximitat de l’extrema dreta francesa amb Rússia té altres derivades. Per pagar campanyes electorals, Reagrupament Nacional (RN), aleshores Front Nacional, va acudir el 2014 a un banc rus pròxim al Kremlin, el First Czech-Russian Bank. Segons Le Pen, cap banc francès va prestar diners al partit i per això va haver de buscar els diners fora. Per a aquestes eleccions, la líder de RN ha anat a trucar a la porta d’un altre país amic, Hongria. El banc MKB, dirigit per un amic d’infància del primer ministre, l’ultranacionalista Viktor Orbán, li ha prestat 10,7 milions d’euros. Orbán, per cert, també és amic de Putin.

L’admiració per l’inquilí del Kremlin ara per ara no ha passat factura electoral a Le Pen, que el 24 d’abril s’enfrontarà a les urnes amb el candidat a la reelecció, Emmanuel Macron, per la presidència de la República. I això que el president rus no és l’única amistat perillosa que té. Admirava Donald Trump quan era president dels Estats Units, i a Europa manté llaços amb els líders dels altres partits d’ultradreta, especialment amb Orbán. Al principi d'any, Le Pen va viatjar a Madrid per participar en una reunió de les formacions d’extrema dreta europees i hi va coincidir amb Orbán, amb el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, i amb el líder de Vox, Santiago Abascal.

Unió Europea afeblida

Amb Orbán, Marine Le Pen demostra tenir-hi molt bona sintonia. En un dels seus primers mítings de campanya, la candidata de RN va comptar amb un vídeo gravat pel primer ministre d’Hongria, l’ultraconservador que ha desafiat la Unió Europea i l’estat de dret aprovant lleis per controlar millor les institucions del país i actuant implacablement contra la immigració i contra el col·lectiu LGTBI.

La líder d’extrema dreta ja no proclama la sortida de França de la UE, però defensa que les lleis estatals estiguin per sobre del dret europeu. Si Le Pen es converteix en presidenta de França, la UE es pot veure molt afeblida. París i Budapest faran front comú per buidar de contingut un projecte en què no creuen.